Oscar Puente, ministre espanyol de Transports ha realitzat una visita llampec hui a les instal·lacions del Port de València. Allí ha anunciat la «imminent» autorització per part del Consell de Ministres de la polèmica ampliació nord. Presumiblement el pròxim dimarts mateix.
Es consuma així l’èxit d’una intensa campanya de pressió política i mediàtica, tan de la dreta valenciana com del lobby proampliació, conformat sobretot per l’Autoritat Portuària i la Cambra de Contractistes, que agrupa les principals empreses d’obra pública, principals beneficiats –juntament amb MSC- per les obres de la nova terminal.
La visita de Puente, però, no ha estat innòcua. El moviment ciutadà que s’oposa a l’ampliació ha demostrat musculatura, aconseguint convocar unes 200 persones amb menys de 24 hores i en horari laboral davant de l’entrada a les instal·lacions del port en protesta pel que ja se sabia que seria un anunci determinant.
La concentració – que com en altres ocasions no s’ha pogut reunir davant l’Edifici del Rellotge i ha estat desplaçada sense motiu i per ordre expressa de la Delegació del Govern espanyol uns centenars de metres- ha comptat amb la presència dels activistes de la Comissió Ciutat-Port i altres col·lectius ambientals i veïnals oposats a l’ampliació, així com estibadors i treballadors portuaris i militants de partits polítics com Podem o Compromís, entre els quals l’exalcalde de València Joan Ribó.
Un dels portaveus de la Comissió, David Adrià, ha reconegut que aquesta era «la pitjor notícia», però ha avisat al Govern espanyol que «la lluita no s’acaba ací». A banda de les mobilitzacions, ha recordat que «hi ha quatre plets judicials oberts» i ha avançat que «també impugnarem la decisió del Consell de Ministres i qualsevol altre acte administratiu en aquesta línia». Per la seua banda, Loreto Primo, també en nom de la Comissió, a «apel·lat al sentit comú» de Pedro Sánchez perquè no prenga cap decisió abans de les sentències judicials. «Si ja s’ha autoritzat i llavors hi ha una sentència desfavorable es genera un dret a indemnitzacions milionàries que ens tocarà pagar entre tots», ha recordat. Uns diners, però, que podrien ser reclamats als signants d’una autorització sabent que aquesta és irregular, segons la jurisprudència del Tribunal de Comptes.
Pèrdua de llocs de treball
Un dels col·lectius clau que fins ara es mantenia en una posició ambigua respecte a l’ampliació és el dels treballadors portuaris. Els seus sindicats no veien clar el projecte però tampoc s’atrevien a oposar-se a un possible creixement que generés més llocs de treball.
Ara, però, la situació ha canviat dràsticament. Un recent informe elaborat per l’empresa concessionària de la Terminal CSP Iberian Valencia alerta que «no es tracta d’una ampliació, sinó d’un trasllat», ja que no es preveu un increment del moviment de mercaderies sinó de traspassar els contenidors des de les terminals ja existents a la nova, provocant «una fallida» de les concessions actuals.
Açò, sumat als sistemes automàtics previstos en a nova terminal podria suposar la pèrdua de fins a 500 llocs de treball, gairebé un terç de la plantilla actual. Julián Pérez, president del Comitè d’Empresa del Port ha explicat que aquest té «una capacitat de 7,5 milions de contenidors anuals, ampliable hui amb certes reformes, mentre que el trànsit actual és de 4,7 milions i la tendència no pareix que siga a créixer, sinó al contrari».
Segons Pérez, la pèrdua de càrrega de treball –i per tant de plantilla- només a la terminal de CSP Iberian Valencia, seria del 50%, motiu pel qual ja ha anunciat mobilitzacions per part dels treballadors, que podrien derivar en aturades si el projecte es manté invariable.
Descarbonització vs equilibris polítics
L’anunci de Puente arriba només dos dies després d’unes contundents declaracions seues en seu parlamentària defensant «els objectius de descarbonització del transport» i acusant als governs municipals de PP i Vox «d’anar en contra del procés europeu de descarbonització». Unes afirmacions diametralment contràries a les accions anunciades hui i, també, contràries a les polítiques europees de descarbonització del transport marítim.
«Teresa Ribera [ministra espanyola de Transició Energètica] mai ha vist clar el projecte d’ampliació, però el seu pes s’ha reduït notablement en el nou govern», explicava un membre de la Comissió Ciutat-Port. A aquesta pèrdua d’influència del sector més conseqüent amb la lluita contra l’emergència climàtica cal sumar-hi la posició de Sumar, diferent a la que havia tingut Podemos fins ara. De fet, en una reunió amb col·lectius ciutadans valencians, Yolanda Díaz va ratificar la seua oposició a l’ampliació però també va deixar clar que el tema no mereixia «una crisi diplomàtica dins del govern».
A aquest canvi en el joc de pesos dins de la coalició que conforma l’executiu espanyol cal afegir-hi la nova realitat valenciana, amb una alcaldia que ha passat d’oposar-se a l’ampliació a defensar-la fervorosament. De fet, amb l’autorització de l’ampliació, qui guanya un important trumfo polític és la dreta valenciana de Mazón i Catalá, qui podran vantar-se d’aconseguir «doblegar» al PSOE i garantir el seu programa electoral sense posar ni un euro dels seus pressupostos ni prendre cap risc en cas que el projecte siga aturat als tribunals.
