L’escriptor i periodista Alfons Cervera oferirà aquest dijous, 22 d’octubre, a Ontinyent (la Vall d’Albaida) la conferència “No diguem afusellats, cal dir assassinats“, en què que abordarà l’apropiació del llenguatge i la influència que exerceixen les paraules a l’hora de construir, interpretar i transmetre la memòria democràtica.
L’acte, impulsat per la Comissió de Memòria Democràtica d’Ontinyent, tindrà lloc a les 19 hores al Centre de Formació del Museu del Tèxtil. La intervenció de Cervera serà introduïda per l’escriptora i comunicadora ontinyentina Teresa Mollà Castells, col·laboradora de diversos mitjans de comunicació, mentre que la presentació de l’acte anirà a càrrec del regidor de Cultura i coordinador municipal de la Comissió de Memòria Democràtica, Àlex Borrell.
La conferència partirà d’un article d’opinió publicat recentment per Cervera en què, a partir de l’assassinat de Federico García Lorca, reflexiona sobre la importància de les paraules utilitzades per a explicar els fets del passat. La tesi plantejada per l’autor és que el llenguatge no és neutral i que l’elecció d’uns termes o uns altres pot determinar la percepció que les generacions posteriors tenen dels esdeveniments històrics.
“Afusellat” o “assassinat”
El mateix títol de la conferència sintetitza aquesta reflexió. Cervera posa el focus en la diferència entre afirmar que García Lorca va ser “afusellat” o dir que va ser “assassinat”. El poeta granadí va ser detingut i executat per forces franquistes l’agost del 1936, poc després del colp d’estat contra la Segona República.
Per a l’escriptor valencià, determinades fórmules incorporades durant dècades al relat de la Guerra Civil i de la dictadura poden acabar desdibuixant la naturalesa dels fets. La conferència plantejarà, per tant, la necessitat de revisar el vocabulari amb què es relata la repressió franquista i d’analitzar fins a quin punt algunes paraules poden suavitzar, ocultar o alterar les responsabilitats.
La qüestió transcendeix el debat terminològic. Cervera proposa reflexionar sobre qui ha tingut històricament la capacitat d’establir les paraules amb què s’explica el passat i sobre la manera en què aquest llenguatge acaba incorporant-se al discurs públic, als mitjans de comunicació i a la memòria col·lectiva.
La memòria i les conseqüències de la repressió franquista constitueixen, precisament, un dels eixos centrals de l’obra literària de Cervera. Nascut a Xestalgar (la Serrania) el 1947, l’autor ha desenvolupat una extensa trajectòria narrativa en què la memòria dels vençuts, el silenci, la por i les petjades de la dictadura ocupen un lloc destacat.
Memòria democràtica a Ontinyent
La conferència forma part de les iniciatives desenvolupades durant els últims anys per la Comissió Municipal de Memòria Democràtica d’Ontinyent per a recuperar episodis de la història local relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis.
Entre les actuacions més destacades, hi ha la recuperació i identificació de les tretze víctimes executades al cementeri municipal el 15 de desembre del 1939, així com la posterior dignificació de les restes i la inauguració d’un memorial dedicat a aquestes persones.
La ciutat també ha habilitat les visites als refugis antiaeris del Regall i de Tortosa i Delgado i ha desenvolupat el projecte Stolpersteine, que recorda mitjançant llambordes commemoratives les persones d’Ontinyent deportades als camps de concentració nazis.
A aquestes actuacions, cal afegir-hi un itinerari urbà de dotze punts que permet recórrer diferents espais de la ciutat vinculats a la Segona República, la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.
