El portaveu d’Educació de Compromís, Gerard Fullana, i la diputada a Les Corts Verònica Ruíz han acusat la Generalitat, presidida per Juan Francisco Pérez Llorca, del “desmantellament sistemàtic” de les infraestructures educatives a les comarques del nord del País Valencià, amb una “retallada” de quasi 40 milions d’euros durant la legislatura.
Fullana ha assenyalat que “aquesta situació no té precedents en democràcia”, perquè “el PP ha dut a terme la retallada més gran d’infraestructures educatives que han patit mai aquestes comarques”. El portaveu de la coalició valencianista ha manifestat que el Botànic va deixar planificades i pressupostades més de cinquanta actuacions per a modernitzar centres educatius i posar fi als barracons, “però el PP ha decidit esborrar aquests projectes del mapa“.
Ortí: “Execució zero”
La formació valencianista ha afirmat que entre els projectes suprimits hi ha els 19,6 milions d’euros previstos per a l’IES Ramón Cid de Benicarló (el Maestrat), els 11 milions de l’IES Borriol (la Plana Alta), els 6,32 milions d’un nou institut escola a Albocàsser (el Maestrat) i els 2,3 milions destinats a l’escola infantil Pequelar de Betxí (la Plana Baixa).
Fullana ha recalcat que “en tres anys de legislatura, el PP només ha estat capaç de sumar quatre obres noves que no estaven aprovades abans del mes de juliol del 2023. Es tracta d’actuacions als municipis de la Vall d’Alba, Orpesa, Benicarló i Castelló de la Plana”.
El portaveu d’Educació de Compromís ha indicat que “a diferència de l’època del Botànic, en la qual es pressupostava la totalitat de cada obra, el pressupost vigent per a escometre aquestes obres noves és de 400.000 euros i no supera en molts casos el 5 % del total necessari en cada cas”. “En tres anys de govern l’execució d’aquestes 4 obres ha estat del 0%“, ha subratllat.
També ha apuntat que durant l’última legislatura del Botànic es van pressupostar al complet 79 actuacions en aquestes comarques, de les quals 12 s’havien de tramitar directament des de Conselleria i 67 a través d’Edificant.
Per aquest motiu, Fullana ha recalcat que “el PP en tres anys ha retallat bona part d’aquest pressupost i les pèrdues d’inversió ascendeixen a 39,2 milions d’euros, un balanç clarament negatiu quan sumem les quatre actuacions del PP i restem les retallades que ha exercit en obres que ja estaven pressupostades d’abans i preparades per a tramitació”.
Per la seua banda, Verònica Ruiz ha exposat que l’execució real de les inversions educatives a les comarques del nord durant el 2025 ha estat “pràcticament inexistent”, tant els quatre projectes sumats des del 2023 com els que van ser aprovats pel Botànic en la segona meitat de la passada legislatura i que “estan pràcticament paralitzats“.
Ruíz ha declarat que “si hi ha una ciutat que simbolitza l’abandó del PP és Castelló de la Plana amb projectes com els conservatoris de Castelló de la Plana, l’IES Vicent Castell o l’IES Cremor, que continuen sense avanços reals malgrat estar pressupostats”. “La consellera Ortí acumula promeses, anuncis i titulars, però quan es revisen les dades apareix la realitat: execució zero“, ha denunciat la diputada, qui ha afegit que l’alumnat, les famílies i la comunitat educativa “continuen esperant unes infraestructures que el PP ha decidit deixar en un calaix“.
Segregació per sexe i finançament il·legal
Fullana ha considerat “especialment greu que el govern de Pérez Llorca execute aquestes retallades en infraestructures educatives a les comarques del nord, mentre destinarà en 6 anys més de 12 milions d’euros de manera il·legal als col·legis Torrenova i Miralvent de Betxí, vinculats a l’Opus Dei i que segreguen l’alumnat per sexe”.
Els representants de Compromís han fet èmfasi en el fet que “mentre el PP es nega a construir l’escola infantil pública de Betxí, finança cada any amb 2 milions d’euros aquests dos col·legis que incompleixen clarament amb els requisits mínims per a rebre diners de les arques públiques valencianes”.
“Segons les dades recopilades per Compromís a través de la mateixa Conselleria d’Educació, el col·legi Torrenova manté segregats per sexe 275 alumnes d’un total de 423 estudiants, la qual cosa representa el 65,01% de l’alumnat. Malgrat això, aquest centre rebrà 7.124.532 euros públics durant els pròxims sis anys”, ha afirmat la coalició.
En el cas del col·legi Miralvent, han assegurat que la segregació afecta 276 estudiants d’un total de 278 matriculats, és a dir, pràcticament el 100% de l’alumnat i han advertit que aquest centre percebrà 5.157.048 euros de diners públics en concerts educatius durant el mateix període.
Verònica Ruiz ha reivindicat que “la coeducació és una eina de justícia, igualtat i democràcia. Si volem que els xiquets i les xiquetes aprenguen a conviure en igualtat, han d’estudiar junts, compartir espais, referents, responsabilitats i oportunitats”. “El feminisme fa dècades que defensa la coeducació perquè sabem que la desigualtat també s’aprèn; per això la igualtat ha d’ensenyar-se des de la convivència, perquè segregar per sexe no és llibertat educativa“, ha recordat.
A més, la formació valencianista ha comunicat que ha tingut accés als expedients de renovació dels concerts educatius d’aquests centres “que segreguen i que es van tramitar sota la supervisió de l’actual consellera Ortí quan era subdirectora de Centres Privats i Concertats”. Així mateix, ha corroborat que hi havia informes desfavorables de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa als col·legis Torrenova i Miralvent de Betxí. “En aquests informes desfavorables s’adverteix que cap d’aquests dos col·legis compleix amb els requisits exigits en relació amb experiències d’interès pedagògic”, ha indicat.
Fullana i Ruíz han expressat que tant la LOMLOE com la normativa autonòmica actual estableixen de manera explícita que no es poden finançar centres que segreguen alumnat per sexe.
“El PP està intentant manipular la realitat. Durant el Botànic aquests concerts es van renovar per imperatiu legal, perquè la legislació estatal vigent en aquest moment (la LOMCE) obligava a fer-ho i l’últim any de renovació va ser el 2019. Ara és completament diferent, perquè la nova llei educativa prohibeix expressament finançar amb diners públics centres que segreguen alumnat“, ha conclòs el portaveu d’educació de Compromís.
