Com tot aniversari, i ja en van 788, el 9 d’Octubre ens posa davant de l’espill i ens convida a fer-nos les preguntes clàssiques: d’on venim, com estem i cap a on anem. Enguany, a més, es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I, fundador del nostre poble amb la conquesta de València el 9 d’octubre de 1238, fet que fa que estes preguntes ressonen amb una intensitat especial.
No em detindré molt més a repassar d’on venim. El professorat universitari en sap molt i presenta els seus resultats amb la màxima honestedat i independència, sense cap altre interés que l’avanç del coneixement científic.
Sí que vull, però, parar-me una mica a observar on estem i, especialment, cap a on entenc que hauríem d’anar.
El present ha adquirit una velocitat que transforma la realitat a un ritme vertiginós i ens situa davant dels límits d’allò que havíem conegut fins ara. Potser sempre ha passat així, però les dimensions dels canvis actuals semblen pròpies d’un autèntic canvi d’era.
En l’àmbit geopolític, fa anys que assistim al procés de substitució dels Estats Units d’Amèrica com a principal potència del segle XX pel creixent protagonisme de la Xina. Més o menys ja sabem com funcionen estos processos i quines conseqüències poden tenir. Tant de bo s’imposen el diàleg i la diplomàcia, però el creixent clima bèl·lic arreu del planeta fa sospitar que esta potser no siga l’eixida més probable.
També ens enfrontem al canvi climàtic, amb fenòmens atmosfèrics cada vegada més virulents i freqüents, i amb un escalfament progressiu que ja patim especialment durant els mesos d’estiu. Encara que podem fer projeccions, no som plenament conscients de totes les conseqüències que pot arribar a generar. I els valencians i les valencianes ho sabem bé per la crudesa de la DANA que ens va colpejar l’octubre de 2024.
A això cal afegir-hi l’avanç tecnològic dels entorns digitals i de les intel·ligències artificials, difícils de controlar des del punt de vista ètic i sovint desenvolupades amb un biaix favorable als qui acumulen més poder.
I també l’avanç de l’extrema dreta. Aquells que han estudiat la història ja saben com comença i, sobretot, com acaba. Molt hàbil a l’hora d’identificar les inquietuds i els malestars de determinades capes socials, però sempre amb receptes que, lluny de solucionar els problemes, en generen d’altres de molt més greus. També per a aquells que confien que els ho resoldrà tot.
Estes són només algunes de les incerteses creixents a les quals ens enfrontem. Són les que ens ha tocat viure.
Però el 9 d’Octubre també és una oportunitat per mirar cap al futur. I, especialment, per fer-ho com a poble. Perquè tots els reptes que haurem d’afrontar en els pròxims anys només podrem encarar-los col·lectivament. Com més cohesionat estiga el poble, més possibilitats tindrem d’eixir ben parats dels desafiaments que, vulguem o no, haurem d’afrontar.
Per això hem de valorar la cohesió social com un bé en si mateix. Hem de dialogar internament per aconseguir-la, superar les nostres diferències i teixir noves aliances. Hem de ser generosos i reconéixer el paper fonamental del sector públic i dels seus serveis a l’hora de fomentar esta cohesió: l’educació, la investigació, la sanitat, les polítiques d’igualtat o les polítiques actives d’habitatge que garanteixen l’arrelament de la població al territori i l’accés a la resta de béns i serveis.
I hem de fer-ho des del que som. Que la llengua que ens portà Jaume I i la identitat que hem anat construint al llarg de més de 750 anys ens servisquen de nexe d’unió per al present i per al futur.
Cal treballar en este sentit cada dia. Moltíssimes persones ja ho fan. Disculpeu el meu agosarament si m’atrevisc a animar-vos a reservar un espai en les vostres agendes per trobar aquells àmbits en què més còmodes us sentiu i dedicar-hi unes hores a la setmana per fer del nostre país un lloc més habitable i amb un futur millor.
Esta vesprada, a les sis, eixirà una manifestació plena de reivindicació, però també d’alegria i d’identitat valenciana. Serà un bon espai per conéixer organitzacions des de les quals col·laborar en la construcció d’un futur millor i d’una valencianitat més plena, i en la qual, per descomptat, podreu trobar-nos.
Vos esperem!
David Joan Marí és president d’ACV Tirant lo Blanc.
