Xosé Manuel Beiras Torrado, una de les figures polítiques i intel·lectuals més influents del sobiranisme gallec contemporani, ha mort aquesta matinada als 90 anys a sa casa d’A Reboraina, al municipi de Brión. Fonts del seu entorn han confirmat la defunció de l’economista, professor universitari i històric dirigent polític, nascut a Santiago de Compostel·la el 7 d’abril del 1936.
La mort de Beiras posa fi a una trajectòria de més de sis dècades lligada a la reconstrucció del nacionalisme gallec d’esquerres, des de la clandestinitat durant el franquisme fins al BNG i, posteriorment, Anova i les confluències de l’esquerra gallega. La seua activitat política va anar sempre acompanyada d’una intensa producció intel·lectual com a economista, assagista, traductor i professor universitari.
Beiras es va formar en Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i posteriorment va ampliar estudis d’economia a París i Londres. La seua estada a França va resultar determinant en l’evolució del seu pensament polític, que va transitar des del galleguisme cultural en què havia crescut cap a posicions socialistes i marxistes heterodoxes.
En l’àmbit acadèmic, va desenvolupar bona part de la seua carrera a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on va ser catedràtic d’Estructura Econòmica i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques. Entre els seus treballs destaca O atraso económico de Galiza, publicat a començament dels anys setanta i convertit en una obra de referència per a interpretar l’economia gallega des de la perspectiva de les relacions de dependència entre centre i perifèria.
Del nacionalisme clandestí al BNG
La militància política de Beiras va començar durant la dictadura. El 1963 va participar en la fundació del Partido Socialista Galego (PSG), una de les primeres organitzacions nacionalistes gallegues de la postguerra, de la qual va arribar a ser secretari general. Aquella experiència el va situar entre els protagonistes de la reconstrucció política del galleguisme després de la destrucció provocada per la Guerra Civil i la repressió franquista.
El 1982 va participar en la constitució del Bloque Nacionalista Galego (BNG) i tres anys després va aconseguir l’acta de diputat al Parlament de Galícia. Aquell primer escó va ser el punt de partida d’un creixement electoral que tindria Beiras com una de les figures decisives.
Sota el seu lideratge, el BNG va passar d’una presència minoritària a convertir-se en una força central de la política gallega. En les eleccions del 1997 va arribar als 18 diputats, va superar el PSOE i es va situar com a principal força de l’oposició al govern de Manuel Fraga. Aquella marca electoral del sobiranisme gallec no seria superada fins que Ana Pontón va aconseguir 25 escons el 2024.
Beiras va destacar durant aquells anys per una oratòria especialment combativa i per les seues confrontacions parlamentàries amb Fraga. Intel·lectual i alhora capaç d’incorporar la cultura popular gallega als seus discursos, va construir una figura política singular que va transcendir les fronteres de Galícia.
Fundació d’Anova
Amb el pas dels anys, les discrepàncies amb la direcció del BNG van anar augmentant. Beiras va impulsar el corrent Encontro Irmandiño i finalment va abandonar el Bloque el 2012, després de tres dècades de vinculació amb l’organització. Aquell mateix any va participar en la creació d’Anova-Irmandade Nacionalista.
Des d’Anova va apostar per construir fronts amplis capaços de reunir nacionalistes, sobiranistes i sectors de l’esquerra federalista. Aquesta estratègia va desembocar en Alternativa Galega de Esquerda (AGE), coalició formada amb Esquerda Unida i altres organitzacions, amb la qual Beiras va tornar al Parlament gallec en les eleccions del 2012. La candidatura va obtindre nou diputats i entre els seus representants figurava també Yolanda Díaz.
Aquella experiència va anticipar algunes de les confluències polítiques que sorgirien posteriorment a l’Estat, especialment després del 15M. Beiras va continuar participant en la construcció d’aquests espais fins que el 2016, als 80 anys, va posar fi a la seua trajectòria parlamentària. No obstant això, mai no es va desvincular completament de l’activitat política.
En els últims anys havia afavorit l’acostament d’Anova al BNG i havia participat en actes de suport a la formació liderada per Ana Pontón. El maig del 2024, per exemple, va intervindre en l’acte en què Anova va expressar el seu suport al Bloque per a les eleccions europees.
Política, economia i cultura
La dimensió política de Beiras va conviure sempre amb la seua faceta intel·lectual. A més dels seus estudis econòmics, va publicar nombrosos assajos i textos polítics, entre els quals Por unha Galiza liberada, Prosas de combate e maldicer, O Estado da Nación, Exhortación á desobediencia i O proxecto común da nación galega. També va participar en la fundació de l’editorial Laiovento.
Una altra de les seues passions va ser la traducció. Especialment vinculat a l’obra d’Albert Camus, durant els últims anys va reprendre aquesta activitat i va traduir també autors com ara Benjamin Constant i Edgar Morin. La música, i especialment el piano, va formar igualment part de la seua vida personal.
La seua última etapa va estar marcada per la mort, el 2023, de la pintora Aurichu Pereira, la seua segona esposa. Beiras té dos fills, Daniel i Ricardo, del seu primer matrimoni amb Teresa García-Sabell.
“Deixa una gran petjada”
Les primeres reaccions a la mort han començat a produir-se aquest dijous. La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, ha recordat Beiras amb una fotografia compartida a les xarxes socials i ha destacat la transcendència del seu llegat polític i intel·lectual.
Pontón ha afirmat que Beiras “deixa una gran petjada en diverses generacions de gallecs i gallegues” i ha remarcat que “té un lloc per sempre en el cor i en la història del Poble gallec”. La dirigent nacionalista ha traslladat també el seu condol als fills de Beiras i a la resta de la família.
Amb la mort de Xosé Manuel Beiras desapareix una de les figures que van connectar el galleguisme anterior a la dictadura amb el nacionalisme d’esquerres de la segona meitat del segle XX i del començament del XXI. Una trajectòria que deixa una empremta profunda en la història política i intel·lectual contemporània de Galícia.
