A David Muñoz, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Vox a Les Corts pareix que li costa arribar a final de mes. A pesar d’haver cobrat -segons la declaració presentada a la cambra- 92.064,03 euros el 2025, el passat mes de novembre comunicava a la Comissió Jurídica de les Corts que havia començat a treballar coma docent a la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). De fet, aquest centre educatiu, especialitzat en l’ensenyament en línia, ja mostra el perfil de Muñoz a la plantilla de professors, amb el que segueix l’estela del síndic del seu grup, José María Llanos, qui també és docent a la mateixa universitat privada.
La declaració de béns de Llanos -que a diferència de Muñoz desgrana els orígens dels ses ingressos-, permet saber que el 2025 va cobrar 1.090,42 euros de la UNIR, als quals cal sumar uns altres 7.558,82 euros de la Universitat de València i 77.134,53 de Les Corts. La diferència d’ingressos entre un i altre -tenint en compte que Llanos, com a síndic té un plus més elevat que Muñoz que és portaveu adjunt-, s’explicaria per l’activitat com a advocat de Muñoz, encara que açò no deixa de ser una suposició, ja que com déiem, el diputat no detalla l’origen dels ingressos.
Una universitat pròxima a l’Opus, PP i… ara Vox?
Més enllà de l’anècdota de la laboriositat d’aquests càrrecs públics, és interessant conèixer quina és aquesta universitat que els ha contractat, i més tenint en compte el currículum de Muñoz, que el 2019 va ser acomiadat de la Universitat Catòlica de València per una “falta molt greu”, al plagiar el treball d’una alumna per a presentar un projecte de llei. De fet, l’escàndol va ser tan gran que va obligar Muñoz a dimitir com a diputat. Només després que el TSJ valencià declarara improcedent l’acomiadament -no va negar els fets, però va considerar que “no eren prou greus”- va poder tornar a la primera línia política, sent escollit com a número 2 de Vox a Castelló i recuperant l’acta de diputat.
Tot i aquests antecedents, la UNIR no ha tingut problemes en fitxar Muñoz per a donar classe en línia. Aquesta universitat privada és propietat de Miquel Arrufat qui, segons el llistat que publica El Mundo, és la 63a persona més rica de l’estat espanyol, amb una fortuna estimada de 1.230 milions d’euros, i, a més, és una de les que més ràpidament està pujant en el rànquing.
Arrufat, nascut a Amposta (Catalunya), va ser durant 25 anys directiu de l’editorial Magisterio Español, propietat de l’Opus Dei, ens al qual encara hui en dia està estretament vinculat. Són habituals els donatius a entitats satèl·lit d’aquesta prelatura i fins i tot va fer el favor de comprar la Universitat de Villanueva, propietat de l’Opus i que es trobava en pèrdues.
El 2008 va fundar la Universitat Internacional de La Rioja per tal d’entrar en el negoci de l’ensenyament virtual. L’any següent va començar a operar després d’aconseguir el permís del govern autonòmic controlat pel PP. Les polèmiques i problemes de la UNIR han estat constants des de la seua fundació, sobretot el llarg litigi amb la Universitat de La Rioja -pública-, primer pel nom i després pel permís per impartir classes presencials. Uns obstacles que ha pogut superar sempre gràcies al suport incondicional del Govern local i els vots del PP i Vox al parlament autonòmic.
De fet, la UNIR s’ha considerat tradicionalment una empresa “pròxima al PP” i al seu consell d’administració s’hi han assegut persones com Carlos Mayor Oreja, germà de l’exminstre d’Aznar i investigat en l’Operació Lezo, o l’exconseller d’Educació de La Rioja, Luis Alegre, en un cas que va ser denunciat com a “porta giratòria”. També és cert, però, que també ha fitxat exalts càrrecs del PSOE, sobretot de la seua ala més dretana, com l’exministre valencià Jordi Sevilla.
“UNIR ha estat sempre un lloc on col·locar gent del PP, encara que intentaren fer veure certa equidistància posant algú del PSOE de tant en tant -explica una persona que coneix bé el món de l’educació privada-, però amb l’auge de l’extrema dreta, sobretot a Amèrica Llatina, on té molts negocis, els està interessant millorar les relacions amb Vox”.
Un exemple d’aquest interés el trobaríem en el fet que Arrufat va ser un dels empresaris convidats a la trobada entre Jose María Aznar i el president argentí Javier Milei el 2024. Per altra banda, tant Arrufat com l’UNIR van ser blanc d’una virulenta, encara que curta, campanya de desprestigi per part de pseudomitjans d’extrema dreta, com La Derecha Diario o EDATV, de Javier Negre, per tenir contractat l’expresident argentí peronista Alberto Fernández. Fernández, que llavors es trobava perseguit judicialment, va al·legar la seua faena en aquest centre per mantenir el passaport, el que va provocar aquesta campanya que en poques setmanes va aconseguir el seu acomiadament.






