La Mesa de Les Corts no ha admés a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada el 3 d’octubre per Solidaritat Catalana per la Independència per a reconéixer «el dret d’autodeterminació del País Valencià com a expressió de la voluntat democràtica i lliure del seu poble».
Segons la presidenta del parlament valencià, Llanos Massó (Vox), aquesta decisió es basa en un informe dels lletrats de la cambra que conclou que la ILP «ras i curt, excedeix les competències del que es pot demanar a una iniciativa legislativa popular».
Com ja va declarar fa dues setmanes, ha subratllat: «Mentre jo estiga presidint aquestes Corts no es votarà la independència de cap part del territori nacional». «Jo estava convençuda que això no es podia votar a les Corts Valencianes i l’informe dels lletrats m’ha donat la raó», ha dit.
«Ací s’està demanant modificar la sobirania nacional, quan la sobirania nacional resideix al poble espanyol i, per tant, unes Corts autonòmiques no poden modificar la sobirania nacional», ha manifestat Massó en declaracions als mitjans després de la reunió de la Mesa.
A partir d’ara, la presidenta de Les Corts ha explicat que «es para la iniciativa legislativa» i «els promotors poden recórrer, hi tenen dret». A més, ha precisat que encara no s’havia iniciat la recollida de signatures d’aquesta ILP perquè primer ha d’admetre-la a tràmit la Mesa.
Vox, «constitucionalista»
Preguntada per si problema està en la nomenclatura de País Valencià, ha remarcat que la ILP «entra en competències que les Corts no poden regular». «De fet, en la llei que regula les iniciatives legislatives populars està clarament detallat què és el que no pot ser objecte d’una iniciativa legislativa popular, i entre ells està tot allò que no és competència de les Corts valencianes», ha reiterat.
La presidenta ha remarcat que «ací veiem la diferència entre una cambra presidida en aquest cas per partits constitucionalistes, presidida per Vox, i el que ha succeït en altres cambres en les quals s’han tramitat iniciatives legislatives exactament iguals, a pesar del criteri en contra del Tribunal Constitucional i dels lletrats de la Cambra».
La ILP
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Llei de Declaració d’Independència del País Valencià segueix també la mateixa estructura que la que es va presentar al febrer al Parlament de Catalunya i que actualment està suspesa pel Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol.
En l’exposició de motius, la iniciativa fa referència al Decret de Nova Planta de 1707 que va abolir el Regne de València «por justo derecho de conquista» i la posterior annexió a Castella. «Des d’aleshores, els valencians som políticament i administrativament castellans a Espanya», però «malgrat tots aquests segles d’imposició i assimilació» els valencians «continuem existint com a poble».
Segons indiquen, en aquests segles el poble valencià «ha demostrat la seua voluntat d’autogovern» i «ha sigut el valencianista el que ha fet progressar el nostre poble», convertint-se, en l’època de la Transició, en «un dels motors de la descentralització de l’Estat».
Però aquesta «constant històrica de voluntat d’autogovern es va veure enfrontada i reprimida i, finalment, vençuda per la força i la imposició d’un Estat que, pel que fa als Països Catalans, no ha deixat mai d’intentar assimilar-nos completament». Els impulsors de la iniciativa asseguren també que «els valencians no som ni hem sigut mai espanyols», i fan referència també a «l’espoliació colonial dels nostres recursos, que fa que tinguem menys oportunitats i menys expectatives vitals que els pobles que dominen i controlen l’Estat».
També posen com a exemple d’aquesta situació l’absència del corredor mediterrani: «els valencians hem d’estar desconnectats entre nosaltres mateixos i amb els catalans, i hem d’estar dividits en províncies satel·litzats amb Madrid».
Per últim, argumenten que «la realitat és molt cabuda», i és que «si el País Valencià fora un Estat independent, els valencians i les valencianes viuríem millor», i aquest «és un dret bàsic i inalienable que posseeixen tots els pobles»
