Comencí aquesta part de la sèrie amb dos articles titulats «El diner coproduït» i «La Teoria Relativa del Diner» (TRM per les sigles en francés). Es tracta d’un sistema monetari, que ha irromput recentment, i que descobrí quan, submergit en la part que he dedicat al diner-minvant de Silvio Gesell, cercava un enllaç a la pel·lícula El miracle de Wörgl (que vaig incloure en «Lliure-moneda en Àustria»). Trobí l’enllaç navegant per les webs moneda-libre.org i i.monedalliure.org que, malgrat la similitud nominal amb la denominació geselliana lliure-moneda, es refereixen a un altre tipus de diner, el diner coproduït en forma de Dividend Universal (DU). Diner-minvant i diner-coproduït són propostes diferents, però tenen en comú l’objectiu d’alliberar-se del dictat del sistema bancari que crea monopolísticament el diner en forma de deute amb interés.
Tot seguit, quan m’adoní que la idea de DU havia estat concebuda fa més de cent anys per l’enginyer britànic C.H. Douglas, li he dedicat set articles al seu pensament i al moviment dels anomenats creditistes socials. Hui, però, regressem a la concepció del DU tal com la tracta l’enginyer francés Stéphane Laborde en la TRM.
El DU de Douglas es repartiria en forma de diner de curs legal, i per tant sota una condició: hauria de ser un projecte estatal recolzat pels partits polítics hegemònics. Sent notòria l’entesa entre els governs i les elits financeres beneficiàries de la creació de diner-deute amb interés, aquesta condició fou, precisament, la que dificultà el projecte douglasista.
El DU de Laborde també es podria concretar en diner de curs legal, euros per exemple; i ell mateix esbossa en el seu llibre estratègies més dràstiques o més graduals per a fer mutar l’euro, de moneda creada com a diner-deute amb interés a moneda creada com a dividend universal lliure de deute. Persuadir el poder polític d’assumir aquesta mutació, ni tan sols com a projecte experimental liderat per les institucions de la UE, és força improbable. L’alternativa ha estat tirar pel dret amb el projecte. Laborde publicà la TRM en 2010, quan ja s’havia desenvolupat la tecnologia de la cadena de blocs (vegeu «BITCOIN»). El grup d’enginyers, lògics, matemàtics, informàtics… que es formà al voltant de la TRM començà a preparar en 2013 el programari que permetria experimentar la proposta teòrica de Laborde.
Entre 2015 i 2016 assajaren una moneda de prova amb la col·laboració d’un centenar i escaig de persones. Aquesta fou una fase de simulació. La següent etapa consistí en el llançament en 2017, i en obert, de la moneda Ğ1 (llegit juna o geuna) usant un software anomenat Duniter (generador de DU), que sosté la cadena de blocs, registrant els membres que van incorporant-se, i les transaccions entre ells, a més de crear i anotar diàriament 1DU en cada compte membre. Inicialment, foren 59 membres, francesos, que establiren 1DU= 10Ğ1, és a dir, uns 300Ğ1 al mes. Hui en dia el moviment s’ha estés moderadament per França i altres països, sent Espanya el segon en volum. Hi ha els usuaris que sols s’han obert un compte-moneder per a fer transaccions, i els membres que, a més, són titulars dels comptes coproductors de moneda. Des de l’òptica dels creadors de Ğ1 aquesta etapa també es contempla com una experiència que els proporciona dades del funcionament del sistema en condicions reals.
Així ho expressen en la web oficial de Duniter, en l’entrada Ğ1: the very first libre currency «Des del 8/03/2017 (Dia Internacional de la Dona), Duniter gestiona la primera moneda lliure en el sentit de la TRM. El Ğ1 és un camp de proves a escala real amb més de 6.000 participants, on la teoria es pot contrastar amb la realitat. A diferència de moltes altres criptomonedes, té una activitat econòmica real que justifica el nom de “moneda” (en lloc de ser un element per a l’especulació)»(1). La grafia Ğ1 ens dona pistes del perfil dels seus creadors, del seu gust per la precisió matemàtica. Ğ1 fou triat, com a símbol de desconegut i innovador, combinant la G (inicial de Gödel i GNU) amb 1 (la primera moneda lliure). Un homenatge al matemàtic, lògic i filòsof Kurt Gödel, autor dels teoremes d’incompletesa. També honoraven Richard Stallman, l’informàtic, activista i iniciador del moviment de software lliure, que preparà en 1983 el sistema operatiu lliure GNU.
1DU de la moneda Ğ1 és creat diàriament en els comptes dels membres coproductors, i el seu valor en Ğ1 es revalora cada sis mesos (en els equinoccis) en funció de la massa monetària (la suma de Ğ1 de tots els comptes) i de la variació en el nombre de membres de la comunitat. La TRM persegueix que el DU siga una constant del sistema, com ja argumentarem en «La Teoria Relativa del Diner», i està pensat per tal que no beneficie ningú respecte dels altres, ni en l’espai ni en el temps. Començà amb el valor 1DU= 10Ğ1, i actualment 1DU= 10,68Ğ1. El DU es revalora periòdicament per tal que l’increment de la massa monetària en un període s’aproxime sempre al mateix percentatge de la massa monetària prèvia. L’estabilitat s’assoliria a partir que el nombre de membres es mantingués constant.
Una conseqüència fonamental de la coproducció equitativa de moneda Ğ1 en tots els comptes membre és la convergència a la mitjana, afavorint la reducció de les desigualtats. Imaginem que la comunitat de coproductors és de 3 membres A, B i C, i que la massa monetària és 1.200Ğ1. Hi ha hagut transaccions i A ha acumulat la major proporció de moneda, per exemple A(1.000), B(100) i C(100), que en % significa A(83,3%), B(8,3%) i C(8,3%). Si tots tres continuen coproduint 10Ğ1 al dia, i en absència de transaccions, al cap de sis mesos els % de cadascú són A(42,4%), B(28,8%) i C(28,8%), i en un any A(38,3%), B(30,8%) i C(30,8%), etc., que mostren la convergència a la mitjana del 33,3%.
Continuarem examinant altres aspectes de la TRM i del moviment junista.
(1) Fonamental en el projecte Ğ1 és que hi funcionen mercats, presencials i a través de webs, de compravenda de béns i serveis.
