En un sistema econòmic basat en el diner com a dinamitzador dels intercanvis, la velocitat de circulació, del trànsit dels diners d’unes mans a altres, és un indicador de la seua vitalitat. Si la circulació es frena o es deté, perquè els posseïdors de diners, prefereixen guardar-los i esperar que els preus baixen, i perquè el sistema bancari, temorós de la morositat, retrau el crèdit creador de diner, aleshores la demanda de béns i serveis minva, duent dificultats per la producció, tancaments de negocis, atur i privacions. Aquest dibuix s’hi donava durant la Gran Depressió que seguí el crac del 29, quan explota la bombolla financera covada durant els anys vint (vegeu «Similar a l’esquema Ponzi» i «De bombolles i baixistes».
En novembre de 1931 l’experiència del projecte Wära (vegeu «Lliure-moneda en la Gran Depressió. Alemanya») havia estat avortada pel govern alemany. El següent capítol de la lliure-moneda s’escriví en Àustria, en la ciutat tirolesa de Wörgl. Si en Schwanenkirchen (Baviera) l’impuls vingué del propietari de la mina de lignit local, en el Tirol fou una iniciativa de l’Ajuntament, que uní socialdemòcrates i conservadors del municipi sota el lideratge del batlle Michael Unterguggenberger. Havia estudiat L’ordre econòmic natural de Silvio Gesell, i també viatjat a Schwanenkirchen per conéixer aquella experiència de primera mà.
El projecte, titulat Programa d’Ajuda d’Emergència, començava: «La lentitud de circulació dels diners és la causa principal de la paràlisi econòmica actual (…) Els diners es perden en els canals dels interessos i s’acumulen en mans d’uns pocs, que ja no els redirigeixen cap al mercat de les mercaderies, sinó que els atresoren amb finalitats especulatives». I continuava: «Si el sistema es manté tal qual, ja no permet alimentar al poble, ja no hi ha pau ni prosperitat possibles. Els pobles i Estats sencers estan amenaçats per la ruïna. Com que no podem salvar al món, almenys volem donar un senyal des d’ací (…) Els diners del Banc Nacional, que circula lentament i amb parsimònia, ha de ser substituït en Wörgl per un instrument monetari que exercirà millor el seu paper de mitjà d’intercanvi (…)»(1).
El diner minvant alemany (Wära) l’emetia una empresa privada. L’Ajuntament de Wörgl podia aproximar-se al disseny públic de Gesell i emetre el seu propi diner minvant a escala local , en lloc d’estatal. Sabedors de l’oposició que vindria del Banc Nacional d’Àustria (el banc central), anomenaren els seus bitllets Arbeitsbestätigungen, usualment traduït com certificat de treball, evitant dir-li diner. També usaren l’abreviatura AB, inicials (que he destacat en negreta) en la paraula composta alemanya. 1 AB equivalia a 1 shilling, la moneda de curs legal austríaca, i la participació en el projecte seria voluntària.
S’imprimiren 2000 bitllets de 10 AB, 2000 de 5 AB i 2000 d’1 AB, per un total de 32.000 AB. Estaven dissenyats com els Wära, amb 12 caselles en la part de davant per pegar els segells que compensaven la pèrdua de l’1% una vegada al mes. Els ingressos per la venda dels segells anaven a la caixa de l’Ajuntament per combatre la desocupació. Prepararen un reglament que en el punt 4 deia: «Els certificats de treball seran custodiats per la tresoreria municipal, on podran ser adquirits pel seu valor nominal íntegre i revenuts en qualsevol moment amb un descompte del 2% del valor nominal (contribució a la de creació d’ocupació). També poden adquirir-se i vendre’s en qualsevol moment en la Caixa d’Estalvis i Préstecs de Wörgl»(1). Aquesta taxa, superior a l’1% de recuperació del decrement mensual, devia refrenar la conversió en shillings, com de fet ocorregé.
L’Ajuntament era un element important com a dinamitzador dels cercles de circulació de la lliure-moneda. Introduïa AB a la comunitat mitjançant programes de restauració i millora d’infraestructures, en retirava mitjançant els impostos municipals, i tornava a introduir-los.
Unterguggenberger aprofità el revers dels bitllets com a eina publicitària i educativa, escrivint un llarg text: «A tothom! La lentitud amb què circulen els diners ha sumit al món en una crisi econòmica sense precedents, i a milions de treballadors en una misèria indescriptible. La decadència del món (des d’un punt de vista purament econòmic) ha començat de manera terrible. És hora de salvar la ruïnosa maquinària econòmica mitjançant un reconeixement clar i una acció decisiva perquè la humanitat no es veja conduïda a guerres fratricides, confusió i dissolució. La gent viu de l’intercanvi dels seus serveis. La lenta circulació dels diners ha impedit sobre manera l’intercanvi i, com a conseqüència, milions de persones que estan disposades a treballar han perdut el seu espai vital en l’engranatge econòmic. Per tant, cal reactivar l’intercanvi de serveis i recuperar l’espai vital per a tots els que han estat expulsats. Aquest és l’objectiu del certificat de treball de la comunitat de Wörgl: Alleuja les necessitats, dona feina i pa!»
Unterguggenberger s’esforçà en convéncer el veïnat i els negocis i comerços locals que participaren, i ho aconseguí, inclosa la Caixa d’Estalvis local. La repercussió nacional i internacional fou ràpida i notable. L’esperança del batlle per combatre l’oposició del Banc Nacional era, precisament, accelerar la propagació del model, mostrant la seua validesa a escala nacional, posant a favor l’opinió pública, i dificultant la reacció contrària de l’oligarquia, la gran banca i l’estat.
L’experiment durà 13 fructífers mesos. Com en Alemanya, el projecte fou ofegat pels poders de l’estat austríac. Si en Alemanya la prohibició fou dictada per un decret llei governamental, en Àustria vingué per sentència judicial, a finals de 1933, amb el batlle de Wörgl acusat de quatre càrrecs: amenaçar la seguretat pública, subvertir a l’autoritat estatal, provocar la desobediència col·lectiva i atacar el monopoli del banc central austríac.
Aquests fets es dugueren al cine en 2018, El miracle de Wörgl, dirigida pel suís Urs Egger. Una magnífica pel·lícula per a televisió, però estrenada, en primer lloc, en un cine de Wörgl, on la memòria dels esdeveniments de 1932/33 roman viva. Us anime a veure la pel·lícula en aquest enllaç. La veu és en alemany, subtitulada en català per monedalliure.org.
(1) En Schwarz, Fritz (1951). L’experiment de Wörgl. Editorial Textos d’Economia Lliure
