Introduí en l’anterior article la idea del diner-coproduït fonamentat en la Teoria Relativa del Diner de 2010 (TRM per les sigles en francés) de l’enginyer Stéphane Laborde. Torne a enllaçar ací la darrera versió (en francés) de 2017. El diner, intermediari i facilitador dels intercanvis és un element central en la configuració d’estructures i relacions socials. I així, de la producció asimètrica del diner-deute hegemònic, monopolitzat pel sistema bancari de banc central, se’n deriven conseqüències rebutjables des del punt de vista dels drets humans, que Laborde emmarca en la posició de dominació que el sistema bancari exerceix sobre la humanitat. Conseqüències, algunes de les quals ja han estat objecte de discussió en aquesta sèrie, com l’aprofundiment de la desigualtat material, l’ús del deute com a eina de sotmetiment, o el creixement insostenible i l’alteració climàtica(1).
Oposant-se al diner hegemònic, Laborde defén la simetria en la producció de diner, és a dir, la seua distribució equitativa en el procés de creació. I com a argument nuclear assenyala els articles 1 i 2 de la Declaració Universal de Drets Humans reclamant el seu compliment. Dos articles que, en essència, afirmen la igualtat en drets i llibertats de tots els éssers humans. En el cas del diner, la seua producció no ha de beneficiar ningú. Ningú de la mateixa generació, tampoc d’unes generacions respecte d’altres. La imparcialitat del diner hauria de romandre en l’espai i en el temps. Per això el diner coproduït s’etiqueta de vegades com a diner-neutral.
Establint un paral·lelisme entre la seua proposta i la Teoria de la Relativitat, Laborde també el denomina diner-relativista. La seua perspectiva, diu «… implica redefinir el sistema monetari d’acord amb el principi de relativitat (que és un principi de simetria)…». La simetria, en les seues accepcions de regularitat i equitat, esdevé la idea conductora de les reflexions de Laborde. I on rau la simetria en el principi de relativitat?
En una escena (en aquest enllaç) de la pel·lícula Agora (2009), d’Alejandro Amenabar, la filòsofa Hipàtia (segle V a.C.), interpretada per Rachel Weisz, comprova que un sac pesant soltat des del més alt del pal d’un vaixell, cau en la vertical del pal, tant si el vaixell està en repòs al port, com si està solcant la mar. Hipàtia que defenia la teoria heliocèntrica d’Aristarc de Samos, entreveu que eixe experiment guarda relació amb la possibilitat del moviment de la Terra, i està a prop d’enunciar la primera versió del principi de relativitat. Hi hagueren, però de passar més de 2000 anys, i arribar al segle XVII, perquè Galileu l’enunciés en el context de la seua defensa del moviment de la Terra al voltant del Sol. Per combatre el geocentrisme, que afirmava la immobilitat de la Terra, Galileu hagué de construir una nova ciència del moviment, i un dels seus principis, el de relativitat, declarava que cap experiment mecànic realitzat en un sistema ens permet distingir si està en repòs o es mou a velocitat constant. I així, del fet que un sac pesant soltat des de dalt d’una torre caiga als seus peus (igual que el sac del vaixell d’Hipàtia) no es dedueix, necessàriament, que la Terra està quieta.
Un pescador de canya situat en el port d’Alexandria, per davant del qual es mou el vaixell d’Hipàtia, i la mateixa filòsofa que es mou amb el vaixell, coincidirien, aplicant les mateixes lleis de la física, en el punt en què el sac arriba a la coberta i en el temps de caiguda. Discreparien en el càlcul de la trajectòria; Hipàtia diria que és rectilínia, el pescador, parabòlica. La simetria està en el fet que les lleis de la física són les mateixes independentment de l’observador que les aplique.
En època de Galileu, per «lleis de la física» entenem les lleis de la mecànica. Durant els segles XVIII i XIX el desenvolupament de la física fou extraordinari, arribant al que es coneix com la síntesi electromagnètica que unificà, sota les mateixes lleis físiques, l’electricitat, el magnetisme i l’òptica (la llum). El principi de relativitat d’Einstein (1905) és l’extensió de la simetria galileana a la totalitat de les lleis de la física: aquestes són invariants per tots els observadors que s’hi mouen uns respecte dels altres a velocitat constant. Podríem dir-ho així: la posició i velocitat relativa d’uns observadors respecte d’altres és neutral en relació amb la validesa universal de les lleis de la física. Doncs bé, a la TRM la producció de diner és repartida equitativament i regular (simètricament) entre tota la població. No hi ha posicions privilegiades quant a la producció de diner. Els projectes i propòsits, les circumstàncies personals i les prioritats de cadascú, la diversitat en els criteris de valoració dels béns, etc. són neutrals respecte de la producció de diner.
Addicionalment, Einstein afegí un segon postulat a la seua Teoria Especial de la Relativitat, un enunciat coherent amb les dades experimentals: la velocitat de la llum és un valor constant per a qualsevol observador; un absolut que en el buit és el conegut valor de 300.000 km/s. Laborde estableix un paral·lelisme entre la quantitat que li pertoca a tothom cada vegada que es reparteix equitativament la producció regular de diner (Dividend Universal) i la velocitat de la llum en la Teoria de la Relativitat. Ambdós són, en les teories corresponents, patrons de mesura comuns a tots els observadors. I així podem reconéixer el paral·lelisme en algunes frases de Laborde com «És un poc el mateix paper que juga la velocitat de la llum en la física relativista», o quan manifesta «… la gran sorpresa interior que vaig sentir en descobrir el Dividend Universal com a paradigma central del diner-relativista»
Laborde titula l’apartat 6.1 de TRM «Principi de Relativitat». «Per l’economia», diu «he ampliat aquest principi a la noció de diners: els diners, com a codi universal que regeix els intercanvis econòmics, ha de funcionar de manera idèntica en tots els marcs de referència i de valor». I en eixa simetria juga un paper central la noció de Dividend Universal, que serà l’objecte de discussió de la següent peça.
(1) El terme canvi climàtic, imposat interessadament a través dels mass media, emmascara la responsabilitat del model econòmic en el fenomen. He trobat el terme alteració climàtica per subratllar que no es tracta d’un fet natural. Què li semblaria dir-li canvi de govern a un colp d’estat?
