Comença la campanya electoral, amb unes eleccions avançades per la pressió social que s’ha viscut als carrers amb les manifestacions per la vivenda. El detonant és clar; ara toca aclarir-se. L’esquerra del País Valencià anirà unida, i no puc evitar pensar que, per fi, fa alguna cosa de trellat.
Però cal convéncer els votants. A l’esquerra tenim el “problema” que ho qüestionem tot i vivim en una utopia constant, i per això ara hem de ser realistes.
Val la pena votar a l’esquerra encara que no ens hi identifiquem al cent per cent? Sí, i tant. El sistema electoral funciona de tal manera que cada vot importa, i el teu també. Deixem-nos de noms, que si este no em cau bé, que si no sé què, que si açò que si allò… No et quedes a casa. Siguem conscients que, encara que defensem el “mal menor”, hi ha un sentit: no volem el feixisme. El bipartidisme és un fet que no podem obviar i queda molt per millorar, però crec que val la pena agafar la papereta de l’esquerra del PSOE i apostar per un canvi.
La feina és dels polítics. No podem seguir confiant en ells si no aconsegueixen aprovar les mesures que prometen. I recalque que el discurs del “tots són iguals” s’ha d’acabar: jo, per posar un exemple exagerat, òbviament preferisc un Gabriel Rufián abans que un Santiago Abascal. El 29 de novembre tindràs el poder d’escollir.
Com a periodista, també he de parlar dels mitjans. La feina que s’està fent des de RTVE amb programes com el de Silvia Intxaurrondo o Mañaneros 360, de Jesús Cintora, i amb tertulianes valencianes com Glòria Marcos, és un pas més cap a l’esperança que l’estat espanyol està en bones mans.
A la dreta, mentrestant, no passen per un bon moment. Em fa gràcia com el “jeta” de Feijóo, cada vegada més, s’assembla a Rajoy en les seues incongruències verbals i gestuals, però no ens podem confiar. Esperem que estos errors facen efecte entre els seus votants.
I parlant de votants: Ayuso diu que votar per correu no és segur. Que ho explique als seus, que així ens estalviem uns quants vots de dretes que només serveixen per emmalaltir el sistema democràtic del qual formem part.
Fa poc, en un fragment d’una entrevista al Pequeño Nicolás, vaig sentir que ell mateix explicava que el Partit Popular l’enviava a les residències a recollir els vots dels avis i les àvies, que òbviament acabaven votant el PP. I després ens diuen que no ens fiem del vot per correu, que pot haver-hi un “pucherazo”.
Per a “pucherazo” el que em faré si guanya l’esquerra per a celebrar que Espanya és un país que avança, que no retrocedeix. Perquè, que no t’enganyen, hi ha molt de feixista, però l’acampada en la Puerta del Sol és un dels exemples que a Madrid la lluita s’ha tornat a reactivar. Encara hi ha antifeixisme als carrers i torna a estar viu. Ocupem les places, els carrers i fem-los nostres.
