Sí, sí. Aquell ja ho va dir, abans haurem de dur-nos alguna cosa a la boca; primer de tot: mengem. I després ja vorem si filosofem, si arreglem el món o si entrem encara que siga a parlar d’allò que ens vinga al cap. I amb la panxa plena, ja vorem. Però, clar!, què mengem?, què farem? Si no teníem prou marors i maldecaps, ara para’t a pensar quin plat compondrem! Damunt, és que hui ja t’ho donen quasi tot fet; vas al súper, al mostrador de preparats o per endur-te/takeaway, o vas als mostradors de precuinats: “codillo, pizza, canelons, paella congelada, truita de patates…”, tria. Tanmateix, si un té un moment per a pensar què feien les nostres mares i les nostres iaies, resulta que trobes un bon grapat d’eixides, bones i ràpides; per exemple: anar a la cuina, posar-te el davantal, buscar pel celler o pel frigorífic, arramblar productes de temporada, sobretot, hortalisses i verdures del terreny i del temps (allò que ara en diuen “de proximitat”), que són la mar de bons, la mar de saludables, la mar d’alimentosos, tals com carabasses, tomaques, penques, enciam, cogombre/alficòs, cebes, llegums, albergínies, pebrera en salmorra, peres, pomes, albercocs… És que “a l’estiu tota cuca viu!”
Posats a la consulta amb un dels reputats xefs de cuina d’ací, vet el que ens diu: a l’estiu, no s’acaben mai els plats bons tradicionals, així podem preparar un “esgarraet” amb pebrera, albergínia i tomaca torrats, més all, oli d’oliva, i trossets de saladura; o fer una bona ensalada amb enciam, tomaca, ceba, olives, alficòs, raïmet de pastor en salmorra…; o “ou amb tomaca”; o podem decantar-nos per una exquisidesa importada, un “gaspatxet” de tomaca, pebrera, ceba…; o un plat fort, que una volta posat al foc, te n’oblides i te’n vas a la teua faena, com el “putxero”, amb garreta, pilota, cigrons, napicol i xirivia (hem de dir que a alguns llocs costaners fan putxero de polp amb penques); i podem menjar tota mena de fruites d’estiu…
Bé. Després, una volta reparats, ben menjats, ja podem posar-nos a trencar-nos el cap, a pensar i enraonar, a cultivar l’esperit. O siga, tal com de menudet sentia del meu mestre, informem-nos, culturitzem-nos, llegim, primer que res. I, cas que tinguera raó el nostre mestre, cap a la Biblioteca o cap a la llibreria hauríem d’anar. Aquí van uns quants llibres colpidors, interessants, que hem trobat: 1) Color de llet, de Nell Leyson; 2) La Marina en caiac, de Just I. Sellés; 3) Más allá de la tristeza, de María G. Lliberós; 4) Ingrata pàtria, de Martí Domínguez; 5) La línia que em travessa, de Gràcia Jiménez…
La panxa i el cap són, juntament amb algun altre, els principals instruments o parts on es crea i es conserva la felicitat. I portar a la memòria, recordar el plaer d’aquelles converses, d’aquelles lectures, d’aquelles menjades és com tornar a reviure-les. Un bon plat, un bon llibre, un bon amic o amiga.
I, veges per on, per allà sona “Fumar es un placer”, a la ràdio, en la veu d’aquella artista que ja no hi és amb nosaltres. Bo, podem llegir i fumar, o llegir acompanyant-nos d’una bona copeta de vi o de cervesa, o, simplement, estirant les cames sobre el sofà i fruir amb el llibre en mans. Cadascú ja s’ho farà segons crega. Això sí, al remat del dia, quan acabes i guardes el llibre, i, en pau i tranquil·litat, te’n vages a dormir, recorda-te’n: “tanca la porta i apaga la llum”…
