Què tenim en comú Fernando López Miras, president de la Regió de Múrcia, i jo a banda de la panxeta, el sobrepés i que ens sobren uns quants quilos? Absolutament res. O sí, que als dos ens ha tocat estar en una mesa electoral el pròxim 29 de novembre: ell com a segon suplent, jo com a primer vocal substitut. Tant el murcià com un servidor hem rebut la temuda notificació oficial que ens informa que l’atzar ha volgut que, potser, hàgem de passar tot un diumenge dins una aula d’un col·legi o institut de la nostra localitat pel mòdic preu de 75 euros, no sé si bruts o nets perquè és la primera vegada que soc seleccionat per a una activitat tan divertida i apassionant (mode ironia on).
La notícia no és tant que el líder del PP de la comunitat veïna podrà viure en carn pròpia l’experiència d’uns comicis, sinó si podrà alliberar-se de tan pesada feina. En el meu cas, ja us avance que no hi presentaré al·legacions. No en tinc, o siga que si la mala sort fa que el titular no apareix eixe dia per l’IES Maria Blasco de Sant Vicent del Raspeig a les 8 h del matí, em tocarà quedar-m’hi a substituir-lo fins que acabe el recompte dels vots ves a saber a quina hora de la nit. El paperet que em va lliurar un funcionari municipal deixa ben clar, en lletra xicotiua, que la condició de membre de la mesa electoral té caràcter obligatori, i afegeix que «en el cas que deixe de concórrer a exercir les seues funcions, les abandone sense causa legítima o incomplisca sense causa justificada les obligacions d’excusa o avís que imposa la Llei orgànica de règim electoral general, incorrerà en pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos». Amb una amenaça de delicte així, si he de passar-me catorze hores tancat en una classe assegut en una cadireta xicoteta i un pupitre diminut, ho faré, quin remei! Ja que no vaig fer la mili, serà una manera de servir a la pàtria. Tot siga per una bona causa i per viure en directe, encreuarem els dits, la victòria del bloc progressista.
Però, com deia, tots els titulars anuncien que el meu company de coincidència podrà esmunyir-se com una anguila. Ell sí que presentarà al·legacions per tal de quedar exempt de l’obligació. Evidentment, ni per edat, ni per estar incapacitat laboralment, ni per embaràs ni per permís de naixement pot frenar l’encàrrec de la Junta Electoral. L’exempció, en tot cas, podria estar relacionada amb la prestació de serveis essencials de vital importància, i ací és quan em ve el meu primer fart de riure. Com a president del Govern autonòmic, ostenta la màxima representació de la regió i la direcció de l’executiu regional, unes funcions que requereixen disponibilitat directiva i institucional activa en cas de qualsevol emergència o coordinació de la jornada. I jo em pregunte: no pot delegar en algú? Pense que, si finalment ha de pencar eixe dia com faran 549.297 persones (entre titulars i suplents), doncs que treballe. I si hi haguera alguna incidència rellevant, que no ho crec, que l’avisen i au!
Segons sembla, la LOREG preveu l’exempció explícita per a determinats càrrecs públics d’alt rang o candidats proclamats. En aquest cas, els alts càrrecs executius solen al·legar incompatibilitat d’agenda i funcional per a exercir el seguiment i les funcions operatives de la jornada electoral. I ací ve el meu segon fart de riure. El senyor López Miras vol desentendre’s d’aquest compromís sota l’excusa que vol seguir les votacions com a president de la Regió de Múrcia que és. Toca’t el nas! Jo també vull seguir l’emocionant cita electoral des de ma casa com acostume a fer sempre veient l’especial de Al rojo vivo que l’estrident Antonio Ferreras ofereix en cada convocatòria electoral. Amb els seus característics i ràpids moviments de les mans com si fora un titella i amb el televisor ple de subpantalles, no serà el mateix si el previsiblement ajustat resultat d’aquestes decisives eleccions no el païsc còmodament des del meu sofà.
Alerta, també he de reconéixer una cosa. Un polític del PP en una mesa electoral pot ser més perillós que Espinet en una botiga de globus. Ja sabem que en el seu partit entenen molt de sobres i els manegen a la perfecció. Però, sincerament, no em transmet molta confiança un pepero al capdavant d’una urna. Hi ha risc de tupinada, paraula que significa, segons el Diccionari normatiu valencià, «frau electoral consistent en una alteració del resultat de l’escrutini de vots». Per tant, si ha d’agranar cap a casa, millor que se’n vaja a fer-se el vermut tranquil·lament eixe dia, un costum, per cert, molt arrelat en la seua terra.
En definitiva, allò que farà el cap de l’executiu murcià és, al meu parer, eximir les seues responsabilitats, cosa a la qual estan avesats en el Partit Popular. Que li ho diguen, si no, a Federico Trillo, Ana Botella, Isabel Díaz Ayuso, Carlos Mazón, Juanma Moreno Bonilla… Cap novetat, doncs. Formar part d’una mesa electoral és un deure cívic obligatori. Se suposa que tots som iguals sense excepcions, no? Li ha tocat? Doncs a picar pedra, i punt. Et digues com et digues i ostentes el càrrec que ostentes. Una vegada més, es comprova que les desigualtats socials, els privilegis, les categories o els tractes diferents continuen estant a l’ordre del dia. López Miras s’escapolirà gràcies a la seua condició de president autonòmic. Jo, que no tinc bons padrins, espere escapar-me també de semblant suplici sense necessitat d’empescar-me cap història o mentida, simplement perquè es presente el vocal titular en l’institut de bon matí i jo puga tornar-me’n a descansar, xe, que és diumenge. Tocaré ferro. Efectivament, no tots som iguals.
