La calor sufocant és la mostra més evident e que el canvi climàtic és una realitat amb què conviurem. Encara més, els pronòstics dels experts ens alerten que la cosa pot anar a pitjor. Els governs dels diferents àmbits territorials, i les institucions públiques, on són els centres investigadors i les universitats, intenten o diuen intentar afrontar els reptes. Per la seua banda els mitjans de comunicació han dedicat molts espais davant dels incendis forestals, que tenen prou a veure amb eixe canvi. Igualment, s’ocupen de la calor, donant previsions per tal que la ciutadania prenga mesures de protecció i adopten comportaments de trellat. Els pobles, les ciutats, el territori, però, no estan dissenyats per fer front a la crisi climàtica que patim. L’exemple són eixes places dures sense arbres, o eixes façanes amb grans vidriaires a edificis privats i públics, o grans obres arquitectòniques amb grans espais on el sol pega de calent.
El tema de prevenció, de la necessària visió de futur, de l’adaptació a les noves situacions generades per la crisi climàtica, hauria d’estar de forma urgent a l’agenda de les entitats públiques, això, resulta més que evident. Ara bé, i que hauríem de fer els ciutadans? Certament, que hi ha una part de ciutadania conscient i coherent, dissortadament es tracta d’una minoria, també estant els grups ecologistes organitzats. La resta, però, sembla que no ha pres la consciència i no té el comportament que caldria tindre. Si observem la pràctica, ens adonem com la gran majoria del personal, aquella que pot disposar de mitjans, fa ús de l’aire condicionat a tot pastilla, igual esdevé als transports públics, grans superfícies, i un llarg etcètera, sense reparar com eixe abús no fa més agreujar la situació mediambiental, puix el balafiament d’energia continua generant més producció elèctrica i, per tant, més pol·lució afectant l’atmosfera.
I de l’aigua i la seua escassesa, com està el tema? Doncs igual, balafiament per uns i alhora penúria per altres. Un d’aquests cap de setmana, essent dissabte, vaig observar que un jardí públic es trobava inundat, la causa era que el sistema de reg estava obert, segurament per avaria. Així doncs, l’endemà, diumenge, de matí la situació continuava igual, i vaig trucar a Aigües Potables, la resposta fou: no és competència nostra, truque a l’ajuntament, una funcionària en diu que truque a emergències, i emergències en diu que ho faça a Parcs i Jardins de l’ajuntament donant-me el número de telèfon. Ho faig, i finalment, diumenge de vesprada es va resoldre el problema. És que cap altre veí havia vist el jardí inundat? Sols és un exemple. I que dir de la multiplicitat de piscines privades a pobles, xalets, ciutats o del mal ús de les dutxes?
La lliçó és ben simple: manca coherència, i no per falta d’informació. Que els poders públics tenen una responsabilitat bàsica, que hi ha negacionisme institucional, com és el nostre cas amb PP-Vox, certament. La ciutadania, però, la nostra, la del nostre entorn també s’hauria de posar les piles. Mentrestant, els efectes de tota aquesta calor i altres situacions es manifesten, i les patim.
