Sempre ben encarrilats per Josep Lozano, que és l’ànima del grup, els escriptors i algun artista de la Ribera ens reunim, cada any, en el mes de febrer i pels voltants de sant Blai, en un dels nostres pobles. No fem grans coses: esmorzem, visitem el poble, signem llibres en la biblioteca i, sobretot, dinem. Quan acabem de dinar, Lozano ens llig la llista de tots els llibres que hem publicat durant l’any anterior. Ja és tradicional i ho tenim per costum que l’editor Josep Gregori ens obsequie amb algun llibre. A mi, enguany, m’ha tocat un de Josep Franco, La frontera, que no tenia. Gràcies, Josep. Fins i tot, algun any, fem un manifest o impulsem alguna cosa, com ara, l’invent de Lozano de celebrar els sopars Estellés a la manera del Burns Nicht, del poeta escocès Robert Burns.
Enguany, ens hem ajuntat vora seixanta persones a Benimodo, perquè, entre altres coses, volíem homenatjar Vicent Andrés Estellés, que va viure una mica asilat en aquest poble de la Ribera. Un homenatge que volíem fer al poeta, en un moment en què les Corts Valencianes, on té majoria la dreta extremament inculta, havia acabat de dir que no a la celebració de l’any del seu centenari. De passada, volíem recordar Didín Puig, periodista, escriptora i activista cultural que, entre altres coses, va organitzar els concerts dels nostres cantants al teatre Olympia de París i que degué ser la primera dona que donà classes de valencià en plena època franquista.
Encara que estava avisat, em va sorprendre molt gratament l’alcalde Paco Teruel, del PP, que ens va fer viure, per uns moments, en un país civilitzat, que gaudeix d’una dreta democràtica, que s’estima la llengua i cultura del país i que no fa tots els possibles per a impedir la seua normalització. Paco Teruel ho explica en el seu Facebook: «Hui hem rebut a Benimodo la XVIII Trobada d’Escriptors de la Ribera amb més de 50 persones amants dels llibres que han conegut la nostra localitat de la mà del nostre cronista Rafa López Andrada. Un matí bonic que enforteix la cultura que es respira a Benimodo». Els hauria de caure la cara de vergonya als dirigents del PP valencià que no respecten la llengua i la cultura com la respecta Paco Teruel. No sé per què, per a ser de dretes, un ha de fer-se —si és que ja no ve de fàbrica— analfabet i enemic dels que tenim una llengua, el català, que ens estimem.
I va ser com diu el senyor alcalde en el seu Facebook: el cronista Rafa López Andrada ens va fer de Cicerone. Ens ensenyà la casa de Didín Puig, situada enfront mateix de la que ocupà Estellés una bona temporada. Ens va acompanyar en una visita a la població que tenia com a punt i final la ben equipada casa de la Cultura. Allí, Magda Anyó, Josep Antoni Fluixa, Alba Fluixà i Joan Puchalt ens llegiren uns quants poemes d’Estellés. Per finalitzar la visita, entràrem a la Biblioteca Municipal on cadascú signà els seus llibres. Després, a casa, em vaig assabentar que López Andrada és autor d’una història de Benimodo en dos volums i en una edició esplèndida. I d’un altre llibre que deu ser molt interessant: El llenguatge sonor de les campanes de Benimodo. Ja sabeu: «Els tocs, repics i voltejos que fan sonar les campanes de l’església parroquial de la Puríssima Concepció han estat presents en la vida laboral, ritual, festiva i quotidiana…» Ens contà una llegenda molt divertida que explica per què Sant Felip Benici és el patró de Benimodo. Jo no us la conte, aneu a Benimodo que segur que Rafa López agafarà el micro i us la contarà. Li encanta.
