Gana todos los debates de Mehdi Hasan, és un llibre sobre com discutir per véncer en els debats públics i presentacions. Encara que no és específic de política institucional o electoral, dona moltes idees de com enfocar-les.
Ell es declara progressista i islamista. Indique la seua religió, perquè et pots imaginar que els supremacistes blancs és on per l’ataquen sovint i en el llibre mostra com li dona la volta als arguments racistes.
Plasmaré tres dels conceptes més desconeguts, menys aplicats i més profitosos en els debats que descriu en el llibre.
1. Com captar l’atenció al principi i al final
Quan un comença a parlar ha de ser molt sintètic i explicar en uns pocs segons quina és la seua idea principal. En l’esquerra valenciana he vist gent que s’enrotlla com persianes i al final no se sap de què parlen. Quina és la idea principal? La pots condensar en 15 paraules? O màxim 30? En el llibre dona unes quantes pautes de com començar una presentació, un debat.
I per rematar el debat o la presentació recomana fer una conclusió amb una frase memorable que ressone en el cap del públic quan estiga en casa. I dona idees de com fer-ho.
2. Mantenir la calma
Si estàs nerviós, si et sents atacat, si estàs descentrat, com creus que serà la teua intervenció? Serà improbable que expresses què i com volies expressar-te. I si vols portar a terme les pràctiques que l’autor et recomana, serà difícil si no tens aplom.
Quan he treballat amb regidors que han de fer front als edils de les dretes, especialment si són molt agressius, s’han adonat que aprenent a mantenir una actitud sòlida, serena, amb sang freda, són capaços de posar a la defensiva al seu adversari, inclús fent-los perdre els papers. Pots llegir alguns articles sobre el tema, com aquest o aquest altre.
3. Humor
Aquest és uns dels aspectes que trobe a faltar més en política. Un motiu és que hi ha uns quants polítics tristos. També entenc que no és fàcil introduir-lo.
Algunes idees de l’autor de la importància d’usar l’humor.
Si fas riure el públic, això significa que t’està atenent i el faràs més procliu a les teues idees.
En un clima polaritzat, l’humor distén l’ambient. Això és important, perquè com vaig dir en un altre article, l’ultra/dreta sol guanyar amb la polarització. I com més la reduïm, més probabilitat tenim de guanyar els progressistes i verds.
Per a inspirar-te, en el capítol posa exemples històrics de l’ús efectiu de l’humor en política.
Només per esmentar alguns altres capítols del llibre: «Emocions, no (sols) fets», «Escoltar (no) sols parlar», «Les claus de judo». També parla de com evitar que l’adversari marque el terreny de joc, com fer caure en trampes i com no caure en paranys…
L’objectiu final és guanyar-se el favor del públic, del votant. Evitant els arguments repetitius i poc eficaços.
L’autor desafia la manera de pensar habitual i canvia la manera de comunicar. I quan canvies la teua manera de comunicar, el teu missatge deixa de competir i comença a destacar entre tots.
P. D. Deixar de ser un germà xicotet de la política, continua sent una lectura d’estiu encertada, a 10 mesos de les eleccions municipals.
