L’aigua no entén de termes municipals, de calendaris electorals ni de competències administratives. Quan plou amb la violència amb què ho ha fet estos dies a la Safor i la Marina Alta, els barrancs i els rius ens recorden que vivim en un territori vulnerable. Una vulnerabilitat que hem agreujat amb la nostra manera d’ocupar-lo i transformar-lo, mentre el canvi climàtic mostra les dents amb una freqüència cada vegada més preocupant.
Les imatges que ens ha deixat la dana Adam són difícils d’oblidar, sobretot per a les persones que les hem viscudes de prop. Carrers convertits en rius, habitatges inundats, negocis que hauran de tornar a començar i famílies que encara miren els desperfectes sense saber ben bé per on començar. A totes elles, la nostra solidaritat. I el compromís que les institucions no poden desaparéixer quan les càmeres se’n van.
Hi ha, però, una pregunta que no hauríem de defugir: què hem fet abans que arribara l’aigua? Perquè una emergència posa a prova la capacitat de resposta d’un govern, però també deixa al descobert les decisions que s’han pres durant anys. I les que s’han ajornat o ignorat. Això és el que hauria de retratar-nos davant de la ciutadania, a qui ens devem i tenim l’obligació de servir.
A la Safor i la Marina Alta les pluges han sigut extraordinàries. A Gandia, en només dos dies s’han registrat 371 litres per metre quadrat a la ciutat i 421 a la platja, amb moments en què han caigut fins a 130 litres en una sola hora. Una quantitat d’aigua difícil d’assimilar per a qualsevol territori. Hi ha hagut desperfectes, carrers inundats i persones que han necessitat ajuda. Negar-ho seria tan absurd com pretendre que podem controlar la pluja.
Ara bé, també hem comprovat que les decisions preses molt abans d’esta dana –i la de 2024– importen. I molt. Des de Compromís fa anys que impulsem, des del govern de Gandia, una manera d’intervindre sobre el territori que ha tingut continuïtat amb diferents responsables: primer amb Xavi Ródenas i, durant els últims huit anys, amb Alícia Izquierdo i Daniel Muñoz al capdavant de les polítiques de Medi Ambient i Emergència Climàtica. Una manera de treballar que parteix d’una convicció: no podem continuar donant l’esquena als barrancs i als rius fins que ens recorden, de la pitjor manera possible, que continuen ací.
El barranc de Beniopa és probablement l’exemple més clar. Durant els últims anys hem recuperat espai per a l’aigua, ampliant la secció hidràulica del curs baix i retirant obstacles que en dificultaven l’evacuació. Hem combatut la proliferació de canyars i altres espècies invasores, alhora que recuperàvem la vegetació autòctona. També hem treballat en la gestió forestal de les capçaleres, perquè el que passa muntanya amunt acaba tenint conseqüències als carrers de més avall.
I hem construït una primera bassa de laminació de dues hectàrees, amb capacitat per a retenir temporalment 36.000 metres cúbics d’aigua i alliberar-los progressivament.
Diumenge vam tornar a mirar el barranc amb preocupació. A la seua capçalera s’havien acumulat prop de 600 litres per metre quadrat en només 30 hores. El risc de desbordament era prou seriós per a alertar preventivament la població de Beniopa, un poble que encara conserva la memòria de les inundacions devastadores de 1987.
Finalment, el barranc va arribar aproximadament a la meitat de la seua capacitat, sense desbordar-se. Les actuacions executades, inclosa la nova bassa de laminació, estaven concebudes precisament per a reduir el risc d’inundacions. Caldrà analitzar tècnicament com va respondre cada infraestructura durant l’episodi, però les dades observades són encoratjadores. I quan parlem de protegir les persones i les seues cases, això té un valor incalculable.
El riu Serpis també ha estat sotmés a una prova important. Durant la dana ha rebut grans aportacions d’aigua de la conca alta i d’afluents com el Vernissa, però no s’ha desbordat a l’altura de Gandia.
Des de 2023, en col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, hem impulsat la restauració del tram baix del riu. Hem retirat grans extensions de canyar, recuperat vegetació autòctona de ribera i millorat les condicions del llit per a facilitar el pas de l’aigua.
Estes actuacions responen a una manera d’entendre la gestió del territori: recuperar els espais naturals també és una forma de protegir les persones. Renaturalitzar un riu no significa deixar-lo a la seua sort, sinó actuar perquè recupere les seues funcions ecològiques i puga respondre millor davant d’episodis de pluges intenses.
Durant massa temps hem ocupat espais inundables sense respectar el funcionament natural dels rius i barrancs. Hem transformat el territori sense tindre prou en compte els riscos, i ara ens toca corregir decisions que han augmentat, com deia al principi, la nostra vulnerabilitat.
Les actuacions al Serpis i a Beniopa no són intervencions aïllades, sinó part d’una planificació que ha requerit inversió municipal, col·laboració amb altres administracions i fons europeus canalitzats a través de la Fundació Biodiversitat del govern espanyol.
No sempre ha sigut una aposta ben entesa. Hi ha hagut qui ha qüestionat estes actuacions i fins i tot les ha convertides en motiu de burla, especialment des de sectors de la dreta i de l’extrema dreta que neguen o minimitzen l’emergència climàtica.
La prevenció té una particularitat: moltes vegades, els seus resultats es mesuren en allò que no arriba a passar. Per això és tan important mantindre les inversions i les actuacions també quan no hi ha cap emergència.
Gandia ha invertit durant dècades en la millora de la xarxa de sanejament i drenatge, i les infraestructures existents han contribuït a gestionar les precipitacions extraordinàries d’estos dies. També hi ha un treball constant, menys visible, de manteniment dels més de 9.000 embornals i punts de desguàs de la ciutat. Però les inundacions registrades en determinades zones ens recorden que encara tenim problemes per resoldre.
Necessitem continuar ampliant la capacitat de drenatge, amb infraestructures com el tanc de tempestes previst a la zona nord de la platja, el depòsit projectat a l’avinguda d’Enginyer Navarro Reverter o les actuacions pendents a l’avinguda de la Mar. Són inversions que han de continuar avançant, perquè cada episodi de pluges intenses evidencia les limitacions que encara tenim i el treball que està per fer.
Cap infraestructura substitueix la capacitat de resposta davant d’una emergència. Els dies previs, la Guarderia Rural ja havia revisat barrancs, camins i zones sensibles. Quan van arribar les pluges, els serveis municipals van haver d’atendre nombroses incidències, auxiliar persones en situacions de risc i habilitar espais d’acollida per a les famílies que no podien continuar a casa. Una resposta que no hauria sigut possible sense la dedicació dels professionals d’emergències, la col·laboració entre administracions i la responsabilitat de la ciutadania.
I la feina no acaba quan deixa de ploure. Les conseqüències continuen presents en moltes cases i negocis. Per això, des del govern municipal hem impulsat tres oficines d’atenció a Gandia, el Grau i Benipeixcar per a ajudar les persones afectades a tramitar les ajudes i resoldre els seus dubtes. Perquè darrere de cada expedient hi ha una família, una persona autònoma, un treballador, un comerç o una empresa que necessita recuperar la normalitat.
Mentre atenem les conseqüències d’esta dana, també hem de preparar-nos per als pròxims episodis de pluges intenses. El nou Pla Director del Barranc de Beniopa, aprovat estos dies, estableix un programa d’actuacions fins a 2035, amb una inversió prevista d’11 milions d’euros. Entre les intervencions destaquen dues noves basses de laminació, més grans que l’actual, i millores en els passos i els entorns més vulnerables.
A més, ja hem presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic un nou projecte d’un milió d’euros per a actuar al voltant del polígon Alcodar i de l’IES Tirant lo Blanc, amb l’objectiu d’aconseguir el finançament necessari per a executar-lo.
Són actuacions que van més enllà d’una legislatura i que exigeixen continuïtat, recursos i compromís de totes les administracions. Perquè adaptar-nos al canvi climàtic no consisteix a reaccionar davant de cada emergència, sinó a transformar progressivament el territori per a reduir-ne els riscos.
A Gandia encara tenim molta feina al davant. Ningú no pot garantir que no tornarem a patir inundacions. Ni seria seriós prometre una seguretat absoluta. Però sí que podem reduir la nostra vulnerabilitat. I tenim l’obligació de fer-ho i estar al costat de les persones quan l’aigua entra a les seues cases, quan necessiten ajuda i quan han de començar de nou.
I, sobretot, treballar quan el cel està ras, quan els barrancs baixen secs i ningú no pensa en la pròxima tempesta. Perquè governar abans que ploga és haver entés que no podem continuar reconstruint, després de cada temporal, les mateixes febleses que ens han portat fins ací. I que tenim la responsabilitat de no deixar a les generacions futures els riscos que nosaltres no hem volgut afrontar.
Esther Sapena és portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Gandia.
