A Mazón li’l van buscar en Madrid per a salvar-li el cul. Sota el gran rètol de la ‘reconstrucció’, tot un tinent general arribava per a treure als valencians de l’infern de la DANA. Tota una operació d’imatge digna d’un guió dels germans Coen. Ningú com la dreta sap que en un país on abunden els esgarramantes, els nostàlgics de la vara i els meninfots, els militars causen un enorme respecte, una gran admiració i por.
Fet i fet, gairebé ningú no s’escama que el gran Mazón nomenara vicepresident de la Generalitat Gan Pampols. Fins i tot, la majoria dels mitjans de comunicació indígenes van optar per enaltir les virtuts de Gan Pampols mentre es vivia l’escàndol del Ventorro i el drama de les víctimes.
Així les coses, amb un sou de 100.000 euros, el tinent general es va instal·lar en la Generalitat i tot seguit va encarregar per 2,2 milions d’euros a la consultora privada Price Waterhouse l’assessorament en l’elaboració d’un pla. Se’n recorden de l’escena del senyor Llop en la pel·lícula de Quentin Tarantino, Pulp Fiction? Doncs, bé, al senyor Llop -interpretat per un elegant Harvey Keitel– el criden dos assassins per desfer-se d’un cadàver al qual li han volat el cap dins d’un cotxe. Tothom esperaria d’aquell tipus especialista a arreglar grans problemes una gran idea que fera desaparèixer el mort però a l’última, el senyor Llop, es limita a donar ordres lògiques als dos assassins… neteja això, posa el cos allà, frega millor ací… Això sí, ningú com ell sap manar, entén la senzillesa d’una situació complexa.
Gan Pampols s’acaba d’acomiadar de la política. No s’ha esperat ni al 9 d’octubre. Ni menys encara a la data del primer aniversari de la tragèdia. No deu voler veure’s enmig del merder de les protestes, la bronca política, el tràngol amarg de retre comptes. Ell és un professional i que un govern del PP-Vox l’haja convertit en un vicepresident autonòmic és simplement una circumstància inevitable vinculada al seu compromís professional. Gràcies i adeu, doncs.
Com vulga que siga, de tota la seua gestió, allò que més es recordarà serà el joc del Consell del conillets a amagar per ocultar el seu vertader sou i que en només sis mesos es va gastar en dinars i sopars, 6000 euros. Val a dir, que el militar va arribar a carregar a la Generalitat factures de 2 euros per cafè o Coca-Cola. Potser si aquest malson de govern dura o si un futur un Consell governat per l’esquerra es beu l’enteniment, el tornarem a veure en alguna entrega de medalles o títols honorífics. Ben mirat, si han homenatjat Maria Consuelo Reyna, que va fer més mal que una pedregada, no veig perquè a algú del palau del carrer Cavallers no se li podia ocórrer estendre-li la catifa roja a Gan Pampols.
Conte contat, ell se’n tornarà al seu retir i el país continuarà en el seu adormiment letal, producte de la digestió tòxica d’una història carregada de renúncies, assimilacions, ensopiment i, també, diarrea. La diarrea dels valencians és la nostra ultradreta indígena: tramposa, immoral, infecta, incompetent, forastera, inculta, assilvestrada. Una ultradreta que ara mateix representa l’etern candidat al guardó del Festival de Benidorm, Mazón.
Des del seu retir, què pensarà Gan Pampols dels valencians? Què en pensarà, de Mazón? Mai no ho sabrem.
