Parlar tant de les circumstàncies dels docents i no tant de les condicions dels alumnes, és un error comunicatiu.
Per arribar a la majoria de la població i guanyar la seua simpatia, cal cuidar on posem el focus i el llenguatge que utilitzem.
El focus hauria d’estar en l’alumnat, en com les condicions deficients de les aules/edificis que impedeixen l’aprenentatge i frenen el seu futur, de la falta de professorat i, per tant, d’atenció apropiada.
Un exemple del llenguatge. «Ràtio» és el terme tècnic, que la majoria de persones no utilitza i no sap què significa. Tan senzill que és dir: «Proporció d’alumnes per aula». Creus que la gent sap que és una «ràtio»? Comprova-ho per tu mateixa. Pregunta a cinc persones, no a docents, ni a gent que estiga informada del tema. Pregunta a gent «normal» si saben què significa i què implica ràtios més altes. Però no expliques el terme. Simplement utilitza’l.
Després d’escoltar les diferents persones, arribaràs a la conclusió per tu mateix.
Una altra proposta és parlar de «massificació». Impacta més al públic?
La majoria de discursos i textos he vist que utilitzaven un vocabulari que la majoria de la gent no usa i no entén. La pregunta de sempre: Per a qui comuniquem? Per als convençuts? O per a la resta de la població que volem convéncer del desastre que està perpetrant PP-Vox?
Fa uns dies vaig escoltar un manifest en un ajuntament donant suport a la vaga. Em va semblar que utilitzava unes expressions tan fora de l’ús comú!!!
Per exemple es parlava de «P.T.», sense explicar que vol dir «pedagogia terapèutica». Em va semblar un discurs tan institucional i tan poc comprensible per a la resta de la població que vaig plantejar-me l’exercici de fer un text comprensible per a una majoria de persones.
El text de l’ajuntament l’he llegit en diferents tallers i presentacions que he tingut aquests dies i tots els participants han entés que com a declaració institucional, bé. Com a text per a arribar a la majoria de la població fatal.
Front això, em vaig proposar redactar un text que fora comprensible per a molta gent. El propòsit que tinc és que l’audiència quan l’escolte es pose en situació i visca les situacions lamentables que viu l’alumnat.
Hi ha un tros que ha funcionat molt bé: «…parlem del que pateix un xiquet quan la calor a l’aula és sufocant, les gotes de suor baixen pel front i, simplement, és incapaç de concentrar-se en l’explicació del mestre.»
Per què funciona tan bé? Per què fa una descripció sensorial: «gotes de suor baixen pel front», t’adones que ja t’has imaginat les gotes en la teua ment? I ho connecta amb un significat important: «és incapaç de concentrar-se», si vas a escola i estàs desconcentrat i no aprens, què fas?
Aquesta part funciona molt bé ara que fa calor, però fa uns mesos, no.
Tens curiositat per comparar el text institucional amb el text complet que he redactat? Clica en l’enllaç.
En la primera columna tens la transcripció del discurs institucional que es va llegir en el ple d’un ajuntament. És una transcripció literal al que he llevat alguns detalls perquè no siga identificable el municipi.
En la segona columna una explicació dels motius de la vaga amb llenguatge planer, sensorial, comprensiu que arriba a molta més gent.
No és que siga un text extraordinari, no li he dedicat tant de temps com voldria per polir-lo.
El que he vist sovint és parlar de les condicions dels docents i com repercuteixen en l’alumnat.
Jo propose al revés. Posar l’èmfasi en les condicions de l’alumnat i després connectar amb les circumstàncies del professorat provocades pel govern del PP-Vox. És més fàcil que el públic es pose en el lloc dels alumnes, que dels docents.
La percepció de la xicalla sempre és més innocent, més dolça. Als docents, hi ha gent que li posen percepcions com: «Només treballen 5 hores al dia», «Tenen tres mesos de vacances» i coses per l’estil.
Es tracta, primer, que l’audiència connecte amb les condicions desastroses de l’alumnat: els espais inadequats i els seus escassos docents que impedeixen una atenció adequada, i com això frena l’aprenentatge de l’alumnat i el seu futur.
Una volta l’audiència viu les situacions desastroses de l’alumnat, aleshores es pot parlar de les circumstàncies dels docents I la seua relació amb les polítiques nefastes del PP-Vox.
La meua hipòtesi és que tindrà molt més impacte en la població, que és a la que volem que es convença que cal canviar de govern.
