Aquesta dita valenciana potser no és el punt de partida més habitual per parlar de política. Però a 12 mesos de les eleccions municipals de 2027, convé recuperar-la.
Perquè hi ha una pregunta que torna una vegada i una altra: per què les esquerres no acaben de quallar en la societat valenciana? Per què els seus discursos no arriben malgrat tindre propostes beneficioses per a una majoria?
El context mediàtic no ho facilita, és de veres. La falta de recursos…, també és de veres. Que si una dreta que té determinats poders al seu costat…, també és de veres.
Tot això són importants factors.
Per una altra banda, i hi ha un altre nivell, menys còmode, que rarament es posa damunt de la taula: els imaginaris, certes actituds, alguns posicionaments.
No es tracta només del què es diu, sinó sobretot de des d’on es diu.
Quan era militant de Compromís en 2010, a pesar de la majoria absoluta del PP, en la coalició notava il·lusió, entusiasme en la militància. Jo mateix estava animat. I de 2011 a 2015 l’alegria anava en augment.
Hi ha projectes polítics que, sense adonar-se’n, acaben operant des d’una certa reactivitat. Estar a la que salta. Altres, des d’una prudència que, amb el temps, es converteix en indefinició.
És una forma d’estar en política que té múltiples conseqüències. Sovint subtils i inconscients.
Hi ha elements que no s’estan atenent perquè són poc tangibles.
De cara a les eleccions municipals del 2027, a més de debats sobre programes o aliances, caldria introduir una pregunta menys habitual: què està condicionant la manera com s’està fent política, encara que no siga evident? Recorda que les obvietats no existeixen.
Això explica, en part, per què propostes que sobre el paper són sòlides no acaben d’arrelar entre la població.
O per què perfils amb capacitat acaben projectant menys consistència de la que realment tenen. Si encara no saps de què parle, ací tens unes dotzenes d’articles meus on descric alguns assumptes. Però la lectura encara que no ho soluciona, et pot inspirar. Un entrenament com Si estàs sord, no et voten, és més apropiat.
Detectar aquests patrons no és habitual en l’anàlisi política de les esquerres, però explica moltes de les seues maneres de funcionar poc eficaces.
No és evident, però una vegada ho veus, és difícil deixar de notar-ho. I això, encara que no es veja a primera vista, és un element que acaba marcant si un projecte es distancia del públic. O connecta amb la població.
I si connecta serà un factor important per tornar a guanyar governs municipals progressistes en 2027.
