Els fonaments socials de la Gran Fira de València
La instauració de la Gran Fira de València cal situar-la dins l’onada de nous rituals sorgits en la segona meitat del segle XIX al món occidental, a major glòria i celebració dels assoliments d’una burgesia victoriosa i triomfant, també a Espanya i a València. Esta burgesia alhora agrària, industrial, comercial i financera, va proclamar ritualment el seu domini del món modern sota l’inspiració de grans idees com la Raó, la Ciència, la Tecnologia, el Mercat, la Indústria i el Progrés. I ho feu, bàsicament, a través de dos tipus de rituals de nou encuny desplegats dels d’uns estats ja sota direcció burgesa: l’exposició comercial moderna i la nova fira urbana, ambdues amb un gran protagonisme del vessant mercantil i l’exhibicionisme tecnològic, però que també deixaven espai per a les manifestacions d’oci i festives. Estos dos rituals de caire contemporani van a definir el caràcter i contingut de la Gran Fira de València, especialment fins a la fi del segle XIX.
La València que veu nàixer la Gran Fira en 1871 és una ciutat ja dirigida per la burgesia local, que com de la resta d’Espanya, havia aconseguit fer la seua pròpia revolució, transformant les estructures econòmiques i polítiques de l’Antic Règim en unes noves, guiades en termes generals pel capitalisme, el liberalisme, la construcció de l’estat nació i un incipient procés de modernització i secularització. L’època en que es funda i desenvolupa la Gran Fira de València és, essencialment, la de la industrialització de la ciutat. La burgesia local es dividia entre la de caràcter més liberal, que aglutinava a la burgesia industrial i comercial, i altra corrent conservadora, lligada a una aristocràcia financera, que integrava el capital financer, urbà i de comerç exterior, i que s’aliava amb l’aristocràcia terratinent al voltant dels interessos bancaris i ferroviaris.
En 1870 la vella ciutat dels campanars s’havia convertit en la ciutat de les xemeneies industrials, mentre la classe obrera no deixava de crèixer al voltant de l’expansió de les fàbriques, especialment lligades als sectors de la fusta, la metalúrgia i l’alimentació. Per la seua banda, en els barris antics del centre subsistien alguns artesans sedes i oficis precaris. Fou també l’època en que va arribar la llum elèctrica a l’il·luminació pública de València, especialment en la darrera dècada del segle XIX, al temps que creixia la moderna xarxa de ferrocarrils i tramvies, que se sumava a una modernització dels accessos a la ciutat a través de camins, carreteres, estacions i el port, amb la presència cada vegada major de vaixells de vapor. Així, ben bé es pot dir que deixats enrere els temps de la societat tradicional estamental, el desenvolupament descrit de la València burgesa es condensaria simbòlicament en un nou ritual festiu, el de la Gran Fira de València, que en realitat serviria per a celebrar el triomf del projecte burgés de ciutat.
Cal subratllar que la posada en marxa de la Gran Fira de València es va fer dins un període especialment convuls i conflictiu a Espanya, el del Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874), que va iniciat-se després de la Revolució «La Gloriosa», que va enderrocar la reina Isabel II. Este període estigué marcat per l’enfrontament entre monàrquics i republicans, entre conservadors i progressistes, entre burgesia i classes populars. En tot cas la Restauració, iniciada amb l’arribada al tron del rei Alfons XII (1874), fou una etapa que a València va comptar amb el protagonisme dels membres més representatius de l’aristocràcia i de la burgesia locals. A la ciutat de València l’eix de la política fou un Ajuntament controlat per aquells dirigents locals, vinculats als grans partits tradicionals del torn, que operaven mitjançant la maquinària electoral del caciquisme propi de l’època. Estes elits foren les que estigueren al comandament de la ciutat en l’època daurada de la Gran Fira, ja que està era, al remat, una creació seua. També cal dir que pels volts de 1870 la burgesia mirava amb recel el creixent protagonisme de les «classes perilloses», raó per la qual procurava calmar-les preventivament mitjançant mecanismes com la caritat i la beneficiència, les incipients millores socials o la gestió de la cultura festiva en clau jeràrquica però integradora, com de fet va passar amb el desplegament de la Gran Fira de València.
En el pla cultural l’etapa del darrer terç del segle XIX i començaments del segle XX és la de la progressiva aparició de les incipients indústries culturals, com l’esport o les varietats, que se sumen a les ja establertes, com els bous o el teatre, però també es va produir un intens procés de definició de la identitat valenciana subordinada a la construcció i assimilació de la idea de nació espanyola. Per a això es va dur a terme una acumulació de materials culturals que serviren per a configurar l’imaginari simbòlic d’esta identitat autòctona, entesa sempre com a regional, inseparable de la identitat nacional espanyola en construcció. I és tot just dins d’este imaginari regional valencià com es va configurar la iconografia i el programa cultural de la Gran Fira de València.
La creació de la Gran Fira de València en 1871
En el cas de la ciutat de València, el calendari festiu premodern va ser reelaborat per complet a la fi del segle XX, emergent amb força festes com les Falles, reforçant-se les de la Verge dels Desemparats o sant Vicent Ferrer, mentre altres entraven en decadència, com el Corpus Christi, patien la repressió, com el Carnestoltes, o es mantenien per la força del costum, com les festes de barri o carrer. En un moment en el qual la burgesia es feia amb les regnes polítiques, socials i econòmiques de la societat, era lògic que des de les seues files es plantejara una festa que conjugara els seus interessos culturals amb els desitjos de mostrar el seu nou prestigi i el seu poder econòmic, molt en sintonia amb els esdeveniments, espectacles i certàmens que altres burgesies estaven estimulant i organitzant a Europa Occidental. Per açò no ha de sorprendre que en l’últim terç del segle XIX, tot just quan més es va accelerar la modernització de la ciutat de València, emergira la idea d’un festival d’amplis vols i gran impacte ciutadà, com va ser com va ser la Gran Fira de València.
La Gran Fira de València es va crearen 1871 sobre el precedent històric de les famoses corregudes de sant Jaume, les quals atreien enormes quantitats de públic, molt més que les festes del Corpus Christi i la seua vuitava, i s’acompanyaven d’actes religiosos i gastronòmics en honor de sant Jaume. Per este motiu la popularment coneguda com a Fira de Juliol també era denominada com a Fira de sant Jaume. En la primera meitat del segle XIX les corregudes de bous posseïen una gran capacitat d’atracció de forasters. Mentre les classes riques abandonaven la ciutat per a deslliurar-se de les incipients calors estiuenques, els cafés, orxateries, places i carrers, fondes i posades, s’omplien de nombrosos aficionats a la tauromàquia arribats de diversos punts, fins i tot de Palma o Madrid.
Les corregudes de sant Jaume no eren ni molt menys corregudes ordinàries. Les organitzava l’Hospital Provincial, pertanyent a la Diputació Provincial de València, amb la finalitat de recaptar fons, i en elles participaven els millors toreros i ramaderies. Amb motiu de la gran afluència de forasters a les corregudes s’omplien teatres i la fira taurina acabava amb els dispar de castells de focs artificials pels millors pirotècnics de l’època. Per això no ha de resultar estrany que en estes circumstàncies sorgirà la idea d’organitzar alguna mena de fira o exposició que aprofitara el volum de visitants per tal de fer-lo crèixer a major benefici del comerç de la ciutat. Eixa idea fou proposada per primera vegada pel Diario Mercantil de 26 de juliol de 1859.
Encara que des de cercles il·lustrats s’havia atacat el festeig taurí per bàrbar i incivilitzat, l’afició als festejos taurins era creixent. Cal tenir en compte que el trasllat de les classes altes a les seues segones residències pels voltants de València per passar l’estiu començava passades les festes del Corpus, de tal forma que les corregudes de sant Jaume sols suposaven un breu i aïllat episodi d’animació en una ciutat que s’anava quedant més buida. L’activitat comercial i l’incipient sector de servicis de València sofria una important davallada de la que no se recuperava fins ben entrar el mes de setembre, el que encara justificava més la idea de crear una fira en juliol. Pel que fa a les corregudes de sant Jaume, tant d’èxit tenien que en en 1860 es va inaugurar la gran plaça de bous que ha arribat fins als nostres dies. En suma, la Gran Fira de València es va fundar el 1871 baix els condicionants explícits del gust burgés, però connectant- se d’alguna manera amb una tradició festiva prèvia i popular, lligada a les celebracions de sant Jaume.
El 12 de desembre de 1870 tres regidors de l’aleshores anomenat Ajuntament Popular de València amb relacions en el sector comercial, com eren Pedro Vidal (comerciant rellevant), José Saura (metge) i Enrique Ortíz (molt vinculat als actes festius de la ciutat) subscrigueren i presentaren una instància adreçada a l’alcalde republicà Vicente Urgellés. En ella argumentaven que «uno de los medios de incentivar el comercio y estimular la producción es el establecimiento de ferias y mercados», ja que mitjançant estes reunions de compradors i vendedors «se estrechan más y más las relaciones mutuas y comerciales de los pueblos, se dan a conocer los productos de cada localidad y se proporciona fácil y ventajosa salida a los productos de las diversas ramas de la industria, con notable acrecentamiento de la riqueza pública». Com es pot observar, les arguments són esencialment economicistes, molt en l’òrbita de l’optimisme liberal del capitalisme d’aquella època. Tot seguit, els regidors recordaven que en un decret governamental del 23 de setembre de 1853 s’havia facultat als ajuntaments per a l’establiment, traslació o supressió de fires i mercats en les seus respectives demarcacions, sense més limitació que comunicar les novetats al governador civil de la província. Per este motiu els regidors firmants «consideran de mucha utilidad para esta población la creación de una feria en los últimos días del mes de julio, época en que terminada la recolección de las principales cosechas y en la que por costumbre se celebran las corridas de toros, es la más propicia para atraer la concurrencia, la que podría estimularse consiguiendo algunas rebajas en los precios o tarifas de ferro-carriles y promoviendo una exposición regional de que tan brillantes resultados dio la última». Per això proposaven a l’alcalde: «Que se sirva acordar el establecimiento y creación de una feria anual en los últimos días de julio, de productos y ganados de todas especies». També proposaven que es convidara a la Sociedad de Amigos del País, la Junta Provincial de Agricultura «y a todas las sociedades y corporaciones científicas y literarias que nombren un individuo o dos de su seno que en unión con los de esta corporación que V.E tenga a bien nombrar, compongan la comisión local que gestione y disponga lo conveniente para la celebración de la feria y exposición regional de productos, cosa que lo considere conveniente». Per últim, sol·licitaven que la Junta Municipal consignara «la cantidad que dicha comisión juzgue necesaria para atender los gastos que se ocasionen con este motivo».
Com queda molt clar en la instància, la nova fira havia de ser una creació municipal, tenia una finalitat estrictament comercial, es legitimava en la tradició de les corregudes de sant Jaume i buscava generar una exposició regional, seguint el model de les que se desenvolupamen al món occidental capitalista en eixos anys, per a productes ramaders i industrials. Per a reforçar socialment la proposta es plantejava una comissió organitzadora que incorporara membres de les principals entitats econòmiques, científiques i culturals de València, al temps que es demanava un pressupost raonable per fer realitat la proposta. Així que d’entrada la proposició es revelava com a sòlida, raonada i preparada, evidenciant que es comptava amb la complicitat de les principals forces de la ciutat. Un dia després de presentada la instància, l’alcalde Vicente Urgellés va firmar l’acord de l’Ajuntament reunit en sessió del 12 de desembre, i els tres regidors proposants constituïren la comissió impulsora de la nova fira, que es va celebrar del 21 al 27 de juliol de 1871 amb un gran èxit popular.
