Els mitjans de comunicació projecten una visió del sud interessada, identificant-lo amb el model Benidorm. Hotels “de gom a gom”, xifres de turistes a l’alça, ocultant, òbviament, les conseqüències d’eixa expansió depredadora. Hi ha, però, altres opcions: conèixer paisatges, cultura, patrimoni, i tot allò que un territori mil·lenari ens pot oferir. I és que des d’èpoques passades el nostre territori, i en concret el seu sud, ha acollit pobles, cultures, esdeveniments i singularitats.
He escollit uns exemples significatius de ciutats del sud que conec i que, a parer meu, presenten peculiaritats d’interès. Davant d’un turisme sense criteris, d’anar a correcuita amb el mòbil a la mà, podem gaudir visitant ciutats, pobles i gents. La tria que he fet podria ser més àmplia, però, per raons d’espai, he optat per Oriola, Elx, la Vila Joiosa, Monòver, Novelda, Alacant, Alcoi i Dénia.
Oriola, tocant a Múrcia, és un enclavament que queda lluny, que sovint oblidem. Ciutat valenciana des de 1304, hui castellanitzada per circumstàncies adverses, conservà l’ús de la nostra llengua durant segles, com es pot comprovar als arxius. És una ciutat monumental, malgrat que part del seu patrimoni ha sofert un permanent espoli a causa de l’especulació. Tenim la Catedral, d’un magnífic gòtic, amb columnes molt peculiars, i un claustre afegit procedent de l’enderrocament d’un convent, també cal esmentar una universitat renaixentista, el palau arquebisbal, el Palmerar i altres esglésies, convents… Tanmateix, la visita ens deu portar a evocar Miguel Hernández, visitant la casa natalícia.
Monòver i Novelda són dos pobles més modestos, però també presenten particularitats. Del primer citaria la Casa Museu d’Azorín, un rellevant escriptor valencià de la generació el 98, el seu casino, els vins, famosos des d’èpoques passades. A Novelda, la casa Museu Modernista ens porta al moment d’esplendor del conreu del safrà, i d’una burgesia nascuda d’un negoci reconegut. No fa gaire, al Cap i casal, al Centre de Beneficència, vaig visitar una exposició dedicada a tal experiència, puix fou una cosa insòlita. Què dir la Vila Joiosa? A pocs quilòmetres de l’esperpent urbanístic de Benidorm, trobareu un portet de pecadors, cases acolorides davant la mar i altres penjades al riu, el nucli històric encisador sobre un penyal desafiant la mar, carrerons, una església gòtica fortificada davant del perill dels corsaris.
No cal reiterar el gran valor que significa com a part de la nostra cultura el Misteri d’Elx, les representacions tenen lloc a l’agost, no obstant això, cada sis anys a desembre es fa una representació, el Museu de la festa instal·lat a prop de la Basílica també resulta més que interessant. El Palmerar, Patrimoni de la Humanitat, és un altre incentiu. Cal Parlar de la “La Dama”: descoberta per un treballador de la finca, va ser venuda al director del Louvre, que aquell agost assitia a la representació del Misteri, embarcada i portada a Marsella i posteriorment al Louvre on va estar exposada, fins que el 1941, ironies de la història!, en intercanvi d’obres entre dos feixismes, el de Pétain i el de Franco, va tornar a Espanya, anant al Museu del Prado. El retorn de la Dama a Elx encara continua sent un greuge. Finalment, recomanaria visitar el Museu d’Arqueologia, que té una important col·lecció de figures i objectes dels ibers. Finalment, a tres quilòmetres de la ciutat es troba la ciutat romana de l’Alcúdia i un Museu privat valuós.
Alacant, sobre la qual l’intel·lectual José Vicente Mateo als anys seixanta apuntava la distància no sols en quilòmetres de la resta del país, presenta elements destacables: el nucli antic, amb esglésies, carrerons, una bella Col·legiata gòtica i altres elements. També cal reparar en el Museu d’Arqueologia, un dels més pedagògics que he conegut. Tot sense oblidar la mar i el seu port, darrer espai on les restes de la desfeta republicana esperaren sense èxit, fins que les tropes legionàries italianes arribaren per agafar-les. Molt de turisme madrileny i una ciutat a la qual cal aproximar al projecte de país que volem.
Per acabar el passeig, resta parlar d’Alcoi i Dénia. La capital de l’Alcoià, a més de “moros i cristians”, presenta una gran singularitat, ja que ha estat pionera en la revolució industrial, i, en la revolució social. Sorgiren els batans, després els tallers, i també les primeres indústries tèxtils, aprofitant l’aigua, així, el Molinar, on hi eren les factories, donaren feina a molta gent. Al segle XIX es va implantar la Primera Internacional i fou aleshores en una vaga quan els treballadors i treballadores van prendre l’ajuntament i durant els aldarulls es produïren la mort del batlle, regidors, guàrdies civils, i gent obrera. Fou la “revolució del petroli”, líquid amb el qual es van cremar algunes edificacions, al final, l’exèrcit intervingué amb centenars d’empresonaments. Alcoi ofereix també, l’altra cara, la d’una burgesia que adoptà el modernisme com a arquitectura. Hui és una ciutat moderna i avançada, on es viu en valencià.
Dénia, per la seua banda, fou la ciutat on el general Batet proclamà la causa dels maulets, abans havia estat capital d’una taifa, i més lluny en el temps, acollí fenicis i romans… A més del castell, que domina la ciutat, ofereix els Museus d’Arqueologia, Etnografia i del Joguet, i una almadrava, on es preparaven les àmfores d’una mena de salaó que s’exportava. La pansa va estar altra activitat destacada i pròpia amb el negoci de l’exportació a la Gran Bretanya. També teniu les postes de sol i les calmes de gener.
