Una DAO per a La Flama lobby

Què és una DAO? Intentarem aclarir-ho a continuació. Abans, però, hauríem de justificar per què proposem una DAO per a La Flama lobby. En un article recent explicàvem que la nostra empresa Vistiplau Control s’havia adherit a aquest grup de pressió, que aplega entitats, empreses, professionals i particulars, i, en un segon article, féiem una proposta per a La Flama lobby. En essència, consistia a vincular la defensa i promoció de l’ús social del català amb l’interès dels agents econòmics, particularment de les empreses. És la idea del «consum estratègic», instal·lada en l’opinió pública des de fa temps. Els consumidors orienten les compres, si més no en part, cap a productes o empreses que satisfan determinats requisits, d’acord amb la seua sensibilitat social, com ara el respecte al medi ambient, als animals, als treballadors, o la promoció dels productes de proximitat, del «comerç just», del cooperativisme, etc. L’ús de la llengua és una altra de les motivacions que poden moure el consumidor en una direcció o altra. Davant un producte o servei similar, el consumidor —alguns consumidors— pot decantar-se per aquell que se li ofereix en la llengua pròpia. Alguns ho faran per principis, altres ho faran potser per un corrent de simpatia elemental. És veritat que aquest comportament no és significatiu perquè, si ho fos, les empreses oferirien els seus productes i serveis en català, sense necessitat de pressió social ni de llei que els hi obligue. No obstant això, tampoc no és majoritari en moltes altres parcel·les de consum estratègic. A pesar d’això, les empreses ho tenen en compte, perquè és una oportunitat de mercat i no en desaprofitaran cap, si la veuen mínimament articulada.

Aquest és el primer problema a superar: l’articulació d’una plataforma en què puguen trobar-se els consumidors sensibles a la llengua en què són atesos i les empreses disposades, o capaces, d’oferir-los aquest servei. Això ja s’ha intentat. Però hi ha un segon problema: com eludir l’atac de l’estat espanyol o dels seus servidors, que amb seguretat s’activarà, per terra, mar i aire. És el que hem vist en el cas de consumestrategic.cat. El tancament del web, que fins ara era cautelar, des de fa pocs dies és ja definitiu, com no podia ser d’altra manera.

És en aquest punt on les noves tecnologies ens donen una oportunitat. Paga la pena explorar-la. Avui es parla molt del blockchain, encara que generalment en relació amb les criptomonedes, particularment el bitcoin. Molts hi veuen una manera de guanyar diners sense treballar, altres hi veuen l’avantatge de l’anonimat per a no pagar impostos, o es fan la il·lusió de l’eliminació dels intermediaris, perquè odien l’intermediari, tant si treballa o és útil com si no —odien pagar, vaja. Però aquesta tecnologia té un abast molt més ampli, com ara les DAO, la sigla de decentralized autonomous organization. Una DAO és una organització autònoma descentralitzada que aplega agents amb finalitats comunes i sotmesos a uns estatuts regits pels anomenats smart contracts. Els contractes intel·ligents són programari que codifica unes regles d’actuació basades en el consens i l’auditoria de tots els agents. Tot això en l’entorn d’una blockchain, que és una mena de llibre de registre de transaccions inalterable i completament transparent. Una DAO no es troba en uns servidors centrals, sinó que constitueix una base de dades distribuïda, sense un control executiu jerarquitzat. No és possible destruir ni tancar una blockchain, mentre hi haja ordinadors que hi operen. No és possible falsificar o ocultar les transaccions ja fetes, perquè són indelebles i estan disponibles per a tothom. No és possible botar-se les regles, perquè qualsevol transacció està sotmesa a l’aprovació computacional de la comunitat d’usuaris, d’acord amb determinades operacions i algoritmes. Una DAO pot prendre decisions, gestionar fons, organitzar votacions, etc., etc. No entrarem en detalls tècnics, perquè tenen una certa complexitat. Retindrem la idea que una DAO és una estructura organitzativa descentralitzada i distribuïda. Aquestes noves possibilitats de les TIC no exclusivament són adequades contra l’estat, ni necessàriament són antisistema, com molts les presenten. De fet, alguns estats ja han comprès que la seua supervivència davant del veí té ara una oportunitat, que ha de ser planificada amb previsió.

Nosaltres, doncs, també tenim una oportunitat. Com ja vam explicar en l’article citat, la nostra proposta de consum estratègic s’ha d’orientar exclusivament cap a una finalitat única, que és la promoció de l’ús del català. La iniciativa de consumestrategic.cat, a banda de ser vulnerable davant de l’estat espanyol, tenia aquest altre defecte: valorava les empreses segons un conjunt massa ampli de variables. La DAO que proposem ha de ser una plataforma on els consumidors poden cercar empreses i professionals que els ofereixen productes o serveis en català. Les empreses, per la seua part, poden trobar el seu públic natural, si ja fan l’esforç d’usar la llengua habitualment. Si fins ara no l’han fet, hi trobaran un estímul per a fer-lo. Els consumidors, a partir de la seua relació amb empreses i professionals, podran valorar fins a quin punt han satisfet les seues expectatives, d’acord amb una sèrie de preguntes clares, de resposta inequívoca. La bateria d’aquestes preguntes podria elaborar-se a partir de la secció 4 del Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, de la Plataforma per la llengua, a les quals l’usuari contestarà inequívocament sí o no (o bé no contestarà, si no en té l’experiència). Aquestes respostes serviran per a baremar l’ús del català per part d’una empresa. Perquè una empresa o entitat es mantinga en la DAO haurà d’obtenir una puntuació mínima, d’acord amb una fórmula que podria ponderar amb un pes variable els diferents àmbits d’ús de la llengua.

Si La Flama lobby és un grup d’interès i una de les seues missions és pressionar els poders públics, també ha de pressionar les empreses i professionals perquè facen ús del català. Igualment, hauria de pressionar els consumidors, que disposen d’una força efectiva incontestable, que cal organitzar. Cal fer veure al consumidor que la seua acció com a tal no és un afer individual, sinó que s’integra en una estratègica col·lectiva, de la qual, d’altra banda, se’n pot beneficiar. La Flama lobby hauria de ser el catalitzador d’aquesta DAO, perquè calen uns recursos i difusió inicials. Una vegada en marxa, no en seria responsable. La proposta que fem, ho sabem, és complicada. Té l’avantatge de ser una proposta concreta. I necessitem accions concretes. L’alternativa, no voldríem sentir-nos-la dir: Vae victis!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.