En un article recent vam celebrar la constitució de La Flama lobby, un grup de pressió on convergiran entitats, associacions i empreses de cara a la normalització dels drets lingüístics dels valencians. I explicàvem per què la nostra empresa Vistiplau Control s’hi havia adherit. Dèiem que el País Valencià compta amb una xarxa densa d’entitats i associacions que s’afanyen per la normalitat de l’ús social del català i que aquest nou lobby podria amplificar notablement la seua capacitat d’influència i pressió. També dèiem que les empreses havien de jugar un paper en aquesta suma d’esforços, perquè la seua activitat diària, en la nostra opinió, era l’autèntic índex de la normalitat de l’ús social d’una llengua. Finalment, constatàvem la incapacitat de la societat valenciana actual d’impulsar un procés efectiu de normalització en base exclusivament a la convicció o a la persuasió. Arribàvem a la conclusió, doncs, que calia implicar-hi l’interès dels agents socials en totes les seues formes, també l’econòmica.
En el cas de les empreses, aquest interès es tradueix en beneficis o, per concretar una de les estratègies que hi porten, en mantenir i ampliar la clientela. Com lligar l’interès de les empreses i consumidors que comparteixen una sensibilitat per la llengua? Fa temps que circula la idea de «consum estratègic». És un fet que avui els consumidors trien els productes o serveis que compren en funció de consideracions que van més enllà de les seues característiques específiques i del seu cost econòmic. Òbviament, la valoració del producte segons què ofereix i, sobretot, segons el seu preu continuarà sent determinant en el comportament dels consumidors. Però ara es tenen en compte altres variables, que podríem anomenar «socials», les quals són independents de les prestacions o utilitat del producte. Així, una part significativa del personal tria productes respectuosos amb el medi ambient, amb els animals o amb les condicions laborals dels treballadors que els fabriquen; o bé perquè vol afavorir els productes de proximitat o els que es venen a un «preu just»; o bé perquè valora el cooperativisme de l’empresa; o bé moguts per consideracions patriòtiques o per causes justes, pròximes o remotes; i caldria afegir-hi un llarg etcètera. També hi ha les consideracions que tenen a veure amb els efectes presumptament beneficiosos per a la salut del destinatari del producte, que si bé podrien entendre’s com a característiques pròpies del producte, en realitat van lligades a aquelles. Els prefixos i etiquetes «eco», «bio», «coo» i «light» proliferen arreu. Encara que aquests comportaments del consumidor no són majoritaris, les empreses saben que són ja significatius i els tenen en compte en les seues polítiques. Entre aquestes motivacions per a un consum estratègic hi ha la llengua en què se’ns ofereixen els productes i serveis. Al País Valencià, la simpatia envers l’ús del català pot condicionar alguns consumidors, fins i tot entre persones no particularment compromeses amb la llengua que parlen, però amb un fort arrelament local. A més a més, observem que aquesta orientació del consumidor va lligada a la preferència per un mercat de proximitat, enumerada més amunt, i que totes dues es potencien mútuament.
En aquest context, algunes empreses s’han aventurat pel seu compte. En el camp de les telecomunicacions, per exemple, Parlem Telecom va nàixer i s’ha vist impulsada gràcies a aquesta tendència com a «Operadora de Telecomunicacions de Catalunya». O, a la Safor, Terretatel també se n’ha aprofitat i es promociona com a la «Teleoperadora de la terreta», explotant aquell gust inefable dels valencians. L’any 2019, l’Assemblea Nacional Catalana va promoure una iniciativa de consum estratègic més ambiciosa, consistent en un cercador d’empreses compromeses amb l’autodeterminació. Com a part d’aquest compromís hi havia, és clar, l’ús del català. No va poder mantenir-se en peu més que sis mesos, quan va ser tancada cautelarment per un jutjat mercantil, a petició de Foment de Treball, amenaçada per fortes sancions inassumibles per a una entitat com aquella. Des del primer moment, es veia que el tancament seria definitiu. Avui, si visiteu consumestrategic.cat, podreu comprovar el rastre d’aquest episodi. Per la seua part, la Plataforma per la Llengua ha llançat Catalapp, una aplicació mòbil en l’entorn de Google Maps que valora l’ús del català en establiments i comerços (hi ha també Valenciapp, la inevitable versió valenciana, idèntica).
La proposta que volem fer a La Flama lobby consisteix en una xarxa d’avaluació, per part dels consumidors i usuaris, de l’ús del català en empreses i professionals, les quals podran arribar per aquesta via a un públic inaccessible d’una altra manera. Les mateixes empreses i professionals també en seran potencials consumidors. La proposta té més a veure amb la iniciativa de la Plataforma per la Llengua que amb la de l’ANC. Aquesta darrera valorava el compromís de les empreses no només en la qüestió de l’ús de la llengua, sinó que avaluava també «qüestions com el respecte al medi, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0», a més del compromís amb l’autodeterminació. Moltes coses, massa coses. La Flama lobby ha de concentrar el seu esforç sobre un objectiu exclusiu: l’ús de la llengua, com fa Catalapp. Sabem que moltes de les altres qüestions hi estan relacionades, particularment al País Valencià. Ara bé, també sabem que la llengua és, des del punt de mira dels valencians, la qüestió essencial, la qüestió sine qua non, conscient per a pocs, però vagament sentida per molts.
Un segon punt de coincidència de la nostra proposta amb l’app de la Plataforma per la Llengua és que el consumidor o usuari fa directament l’avaluació, sense intermediaris. En canvi, la plataforma activada el seu dia per l’ANC incloïa empreses «verificades» per ella mateixa. No cal entrar ara a debatre si és preferible confiar en un grup d’experts o en el valor estadístic d’un gran nombre d’opinions. Hi ha un problema previ, independent d’aquest debat: un grup d’experts ha d’estar vinculat necessàriament a una entitat, la qual, arribat el cas, serà assaltada per la maquinària de l’estat. És el que passarà indefectiblement per poc que la iniciativa prospere. És el que hem vist en el cas de la plataforma de l’ANC. A pesar que, poc després de ser tancada, se’n va difondre una rèplica, invulnerable als atacs, formalment desvinculada de l’ANC i que encara es pot visitar en consumeticcatala.com, no va poder mantenir aquest mecanisme de verificació, ni tan sols noves inscripcions, perquè no pot haver-hi cap entitat legal al darrere. També hem vist com alguna iniciativa s’ha frustrat inclús abans de nàixer. És el cas del segell per a empreses en valencià que el primer govern del Botànic va anunciar i que segurament no es va atrevir a posar en marxa, perquè no n’hem sabut més. Per això, La Flama lobby hauria de promoure i donar suport a aquesta iniciativa, encara que no n’hauria de ser la responsable del seu funcionament. Més endavant veurem com seria això possible.
Una estratègia de consum supeditada a l’avaluació de l’ús de la llengua per part dels consumidors té dos avantatges sobre totes les altres variables «socials» que condicionen el consum. El primer és que el consumidor pot verificar objectivament l’ús del català per part d’una empresa: o l’empresa usa el català en el web o no l’usa; o respon en català al telèfon o no; o envia les seues factures en català o no. En una enquesta, l’usuari podria respondre a cadascuna d’aquestes qüestions amb un sí o amb un no. Naturalment, cada pregunta hauria de ser inequívoca. No s’hi val a preguntar de manera general si l’etiquetatge dels productes d’una empresa es fa en català. Cal preguntar, per exemple, si tot el contingut de l’etiqueta està en català, perquè hem vist com sovint l’etiquetatge es redueix a traduir el nom del producte, deixant la resta sense traducció. Cal preguntar si tota la retolació visible d’un establiment està en català, perquè hem vist com moltes botigues han rebut una subvenció per a retolar en català l’establiment i s’han limitat a traduir el contingut principal, com ara el nom corporatiu. Si la pregunta és clara, la verificació és objectiva, sempre que el nombre de respostes siga estadísticament significatiu. En canvi, és molt més difícil verificar si una empresa respecta el medi ambient. Per a fer-ho, caldria avaluar molts aspectes diferents i complexos, d’acord amb una baremació difícil d’establir. El segon avantatge, relacionat amb el primer, és que el consumidor pot verificar l’ús del català directament, sense intermediaris. Quan anem al mercat a comprar ous de gallines criades en corrals i no en granges, motivats per consideracions animalistes, no sabem distingir si els ous tenen una procedència o altra, perquè tots tenen la mateixa forma d’ou. Ens hem de fiar de l’etiquetatge. Fixant-nos-hi, triem els ous etiquetats com a procedents de gallines criades com tota la vida en corrals —la nostra credulitat no té límits. A vegades, hi ha pel mig un segell de qualitat emès per algun organisme oficial o per alguna organització de consumidors independent. Si és el cas, encara ens n’anem més contents, però el fet és que sempre hi ha un intermediari. Fins i tot si agafem el cotxe i ens acostem a una alqueria per a comprar-hi directament els ous, hem de confiar que el llaurador ens ven ous del seu corral. És ben conegut el ridícul que fem els de ciutat quan anem al camp i com ens enganyen fàcilment. En definitiva, hi ha pocs valors afegits del producte verificables directament pel consumidor. Ara mateix només se’ns ocorre el de l’ús de la llengua.
En resum, cal concloure que una estratègia eficaç de consum orientada a afavorir l’ús social del català ha de complir tres condicions. Primera: ha d’afavorir l’interès dels agents implicats, en aquest cas empreses i professionals. Segona: ha de ser objectiva i independent dels agents avaluats. I tercera: el seu funcionament ha de quedar fora de l’abast dels instruments de l’estat. Les noves tecnologies ofereixen una possibilitat que sembla satisfer aquestes tres condicions. L’explicarem en un altre article. Encara que els promotors d’aquesta hipotètica plataforma tindran segurament unes fortes motivacions ideològiques per a implantar-la, en seran beneficiaris i hi podran destinar recursos, com els destinen en qualsevol altra operació de promoció. Si la plataforma funciona, molts altres agents, sense aquestes motivacions ideològiques específiques, s’hi incorporaran. Hauran de destinar-hi recursos, també, i ho faran si els convé. Els consumidors, per la seua part, hi trobaran una guia fiable. La consultaran a l’hora de consumir? Ja fan servir sovint ferramentes similars. Ho faran motivats per la llengua? No ho sabem. En qualsevol cas, si La Flama vol actuar i tenir el pes i la capacitat de pressió d’un lobby, ha de plantar els peus en el teixit econòmic del país. No hi ha lobbies capaços de pressionar amb efectivitat sense aquesta implantació.
