En una sala plena a vessar, apareixia la comitiva que, precedida de dolçaina i tabal, acompanyava Avel·lí Flors al restaurant El Casino, on un centenar complit d’assistents, dempeus, rebia el guardonat.
L’acte, presentat per Núria Goterris, ha començat amb un sopar que ha servit per a retrobar vells amics. Acabat l’àpat, la cerimònia de lliurament ha començat amb la lectura del secretari de l’A. C. Socarrats, Lluís Rodríguez, de l’acta que resumia els arguments que han motivat el lliurament del guardó. Posteriorment, ha pres la paraula, Vicent Pitarch, primer Socarrat Major, qui ha fet una semblança profundament humana de l’homenatjat. D’Avel·lí, n’ha destacat dos trets bàsics, la discreció i la generositat, i el ferm compromís en la reconstrucció de la consciència nacional del país. Ha descrit Avel·lí Flors com un ciutadà apassionat per la cultura en la llengua del seu poble i n’ha ressaltat l’activisme militant, al mateix temps que el descrivia com un altre cas de l’«home subterrani» amb què Fuster identificava Josep Lluís Bausset.
El president de Socarrats, Fermí Font ha definit el guardonat com «un valencià lluitador per la dignitat de la llengua i pels drets del nostre poble des dels anys del franquisme fins a l’actualitat, amb actitud constant i coherent, sense defallir en cap moment», i li ha agraït que sempre s’haja centrat a impulsar l’ús de la nostra llengua en l’àmbit administratiu, social, cultural i eclesiàstic. En una referència a l’Any Fuster, Fermí Font ha manifestat els valencians i les valencianes tenim la responsabilitat d’alçar la veu contra les imposicions històriques que ens coarten els drets, que és la mateixa cosa que amputar-nos la llibertat. I que «la consigna “O ara o mai”, pronunciada per l’autor de Nosaltres els valencians el 1982 a la ciutat de Castelló de la Plana, la volem sempre vigent i la necessitem viva perquè ens manté ferms en la reivindicació de fets innegociables com la unitat de la llengua de tot el domini catalanoparlant». Acabada la intervenció, el president de Socarrats ha lliurat al guardonat un socarrat, símbol de l’associació.
A continuació Avel·lí Flors, en un parlament en què ha recordat tantes i tantes persones que al llarg de la història han mort a la foguera, Avel·lí ha reivindicat la figura de Jesús, un Jesús que no volia ofrenes inútils, ni el fum del sacrifici, sinó que reclamava justícia per a l’oprimit i la compassió amb el que pateix, i ha acabat el seu discurs, visiblement emocionat, recordant l’etapa en què va exercir de capellà a la població i manifestant la convicció de ser, sempre més, socarrat. Tot seguit, el públic, dempeus, ha vibrat amb la magnífica interpretació que Paloma Mora i José Salmerón han fet de la Muixeranga.
L’acte ha continuat amb els parlaments de diversos amics, alguns enregistrats, i altres en directe, com ara el de Lluís Gimeno Betí, el qual ha manifestat trobar en Avel·lí «les virtuts i el guia que havia estat buscant en tot moment». L’ha caracteritzat també com un home discret i humil, que defuig les primeres files, i ha recordat la seua col·laboració en El llibre del poble de Déu i altres textos litúrgics, i com a professor de teologia de la Universitat de València.
Posteriorment, Joan Castany i Baptista Porcar han sorprés el públic de la sala assaltant l’escenari per oferir dues delicioses versions d’El niño yuntero i Paraules d’amor. Seguidament, Isabel Arjona, en un discurs molt emotiu, ha destacat que Avel·lí és «un sant molt humà, que empatitza, pateix i comparteix amb els altres» i ha manifestat que «amb la llengua per bandera s’ha mantingut sempre fidel a aquest poble i a aquesta llengua».
L’acte ha acabat amb un breu però deliciós concert del cantant Xavier de Bétera, que acompanyat de Paco Lucas al llaüt i Néstor Mont a la guitarra, han interpretat algunes peces del seu disc Empremtes. Però la nit, farcida de sorpreses, encara en guardava una més, i el públic ha pogut gaudir de la versió que Néstor Mont ha fet de la Muixeranga, titulada La nova muixeranga, una preciosa versió amb lletra que ha emocionat tots els assistents.
