Unides per Alacant, la candidatura municipal que integra Esquerra Unida, Podem, Esquerra Republicana i Aliança Verda, havia fiat bona part de les seues possibilitats electorals a l’acte de Yolanda Díaz aquest dimecres a Alacant. El resultat definitiu no se sabrà fins diumenge a la nit, però a priori es pot dir que el regust que ha deixat la seua participació és positiu entre el seu electorat.
Conscient que l’esquerra, tant a Alacant com al conjunt del País Valencià, sobreviurà en bona part si sobreviu Unides Podem –la candidatura més desgastada per les enquestes de les tres que aspiren a reeditar el Botànic–, Yolanda Díaz ha triat aquesta ciutat per a fer una crida a la mobilització i guanyar les dues partides que hi ha en joc: el III Botànic i el canvi a l’Ajuntament d’Alacant.
El primer dels objectius es contempla difícil, però el segon fa uns mesos es donava per impossible. Però les imputacions de dos regidors del PP per un possible cas de corrupció administrativa, la por transmesa per l’alcalde Luis Barcala en no assistir a l’últim debat que hi havia convocat –als estudis d’Información TV– i l’optimisme inevitable que es contagia en els últims trams de la campanya, han obert una petita porta a l’esperança per a l’esquerra alacantina i per als partits que volen continuar en el Consell.
Pel que fa a Podem i Esquerra Unida, a tot això se sumava que Yolanda Díaz, a qui Compromís s’havia aproximat els últims mesos esperant el seu suport en aquestes eleccions, finalment ha optat per entregar-se a la coalició d’àmbit estatal, que haurà de treballar en un bon resultat seu en les eleccions d’àmbit estatal que se celebraran a final d’any.
Enmig d’aquest context, l’espai inserit en el centre cultural Las Cigarreras d’Alacant s’havia omplert de gom a gom des de bona estona abans de començar l’acte, prevista per a les 19.00, tot i que s’ha hagut de retardar una bona estona sense cadires suficients per als assistents. Tots aplaudien l’arribada dels protagonistes del míting, encapçalats per Yolanda Díaz i seguits pel conseller i candidat a la presidència de la Generalitat Héctor Illueca, per la també consellera Rosa Pérez Garijo, pel candidat a Les Corts Alejandro Aguilar i per l’alcaldable, Manolo Copé, al so de la música de Zoo que anava cedida del ja tradicional càntic de «Sí se puede». També és tradició que l’actriu Rosana Pastor, exdiputada de Podem, conduïsca els actes de la coalició, tal com feia una vegada més a Alacant, recordant la data imminent –25 de maig– de l’aniversari del bombardeig de l’aviació italiana feixista sobre el Mercat Central d’Alacant l’any 1938.
Les intervencions despertaven l’eufòria dels assistents amb consignes previsibles. Xavier López, portaveu d’Unides Podem a l’Ajuntament d’Alacant en aquesta legislatura i número dos de la llista, s’adreçava a l’alcalde d’Alacant per a dir-li que «et queden, literalment, quatre dies», i donava suport als moviments socials de la ciutat, de qui espera un retorn en forma de vots. El número u, Manolo Copé, era introduït pels crits del públic –també previsibles– de «alcalde, alcalde», es comprometia amb el III Botànic, amb la futura candidatura de Yolanda Díaz, amb les persones vulnerables –«a les quals el govern d’Alacant els gira l’esquena»– i «amb l’Alacant que volem». El secretari valencià d’Habitatge, Alejandro Aguilar, qui encapçala la llista a Les Corts per Alacant, se centrava més en la crítica contra els adversaris, especialment Carlos Mazón –de qui recordava el seu zaplanisme– i contra Carlos Flores Juberías, referint-se a la seua condemna per violència masclista, així com també denunciava el model econòmic defensat per tots dos. Rosa Pérez Garijo i Hèctor Illueca –aquest últim parlava després de Yolanda Díaz–, els membres del Consell d’Unides Podem i candidats a mantindre la seua presència institucional, feien una defensa ferma de la faena –sobretot en termes de memòria històrica i d’habitatge– feta amb les premisses clàssiques: servir la ciutadania i no les grans empreses, ajudar els que tenen menys i el record crític amb passat polític que volen evitar que torne amb la victòria del PP i de Vox. Illueca també alertava sobre la «pressió» que, segons ell, rebran els votants d’Unides Podem durnat els últims dies de campanya i donava importància a la correlació de forces dins del Botànic, fent una crida a permetre que la seua candidatura compte amb una quota elevada dins del Consell per a blindar els drets socials.
Però tot i no ser l’última a parlar, el plat fort era el de Yolanda Díaz, l’única de les intervinents que ha garantit el silenci generalitzat del públic. Després d’una prèvia, la ministra espanyola obtenia la primera ovació quan comparava la tasca política d’Hèctor Illueca amb la d’Ada Colau en matèria d’habitatge. Tot seguit es referia a les aparadores d’Elx, a qui comparava amb les antigues cigarreres d’Alacant que treballaven en el mateix espai en què ella parlava, per a sentir la contundència dels aplaudiments. El tercer clam de suport arribava quan la ministra criticava els que es mostraven contraris a l’apujada salarial, que acompanyava d’una proposta d’establir, per llei, el vincle de l’increment dels beneficis empresarials a un augment automàtic dels salaris. El penúltim soroll de mans arribava amb la seua conclusió: «ho lamente molt, senyors del Partit Popular, continuarem governant». I el darrer, un altre missatge concís després d’un seguit de dades amb què pretenia avalar la seua gestió: «No només ja no robem, és que a més gestionem millor».
Amb aquest principi demanava el vot aquest diumenge a favor d’Hèctor Illueca i de Manolo Copé, representants de dues candidatures que fa poc les enquestes situaven al llindar del 5% dels vots que garanteixen la representació a Les Corts i a l’Ajuntament, però que actualment les enquestes pronostiquen que la superaran. Falta saber si ho faran amb al força suficient com per a mantindre el Botànic i per a generar un canvi a Alacant.
