El mes de març del 1967 Lluís Llach i Rafael Subirachs es van incorporar a Els Setze Jutges. D’aquesta manera el grup, que havia començat amb quatre membres, arribava al nombre que els donava nom.
El 22 de març cinc dels membres: Miquel Porter, Delfí Abella, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol i Lluís Llach, van oferir un recital al Centre Social Catòlic de Terrassa (el Vallès Occidental). Aquest darrer debutava com a darrer component d’Els Setze Jutges. Les cròniques recorden que Llach es va resistir tant com va poder a eixir a cantar. Només una empenta dels companys el va situar davant el públic. Aquell mateix any, Llach va enregistrar les primeres quatre cançons: La barca, El parc, En Quítero i Que feliç era mare. El debut d’en Llach va coincidir amb un altre cantant important, Ovidi Montllor.
Uns mesos abans, el gener del 1967, Guillermina Motta, Guillem d’Efak, Josep Guardiola, Elia Fleta i Tete Montoliu van ser presents, per iniciativa d’Ermengol Passola, a la primera edició del Mercat Internacional del Disc i l’Edició Musical a Canes, al costat d’altres artistes de renom del moment, com ara Salvatore Adamo. L’actuació dels catalans va convéncer, i un festival de folk de Txecoslovàquia va convidar Guillem d’Efak i Guillermina Motta.
Altres cantants van triomfar a l’estranger com ara Núria Feliu -premi de la crítica espanyola de l’any 1966- que va debutar a l’Hotel Waldorf-Astoria de Nova York, on va cantar en català, acompanyada de Tete Montoliu, davant personalitats de la política, la cultura i els negocis de Barcelona i Nova York.
