El 23 de març del 1930 el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak, conegut amb el nom de Guillem d’Efak, va nàixer a Asobla, Rio Muni, a Guinea Equatorial.
El seu pare era guàrdia colonial de la Guàrdia Civil i la seua mare pertanyia a la tribu dels fang. Als dos anys es va traslladar al barri humil del Barracar de Manacor (Mallorca) on va viure a càrrec de la germana del pare, Margalida Fullana, que juntament amb la mestra de parvulari, Lluïsa Fuster, va tindre una gran influència en la vida del jove escriptor i cantant. Acabada la Guerra Civil espanyola, va compaginar els estudis amb el treball. Va actuar en una petita orquestra local i va exercir de mestre rural particular.
Als setze anys la premsa mallorquina va premiar dues de les seues poesies i prompte va connectar amb la tradició i la cultura popular de la seua terra d’adopció. En els anys cinquanta va participar en diverses festes literàries i el 1956 va publicar el primer llibre de poemes, El poeta i la mar, dins la col·lecció «La font de les tortugues» dirigida per Josep Maria Llompart. En aquesta època, va abandonar temporalment Mallorca per anar a França, on va treballar de veremador i miner. Fruit d’aquesta experiència, el 1966 va traure a la llum El poeta i la mina, un llibre en què parla de la solitud, la por i la solidaritat dins els paràmetres de l’anomenada poesia social.
El 1964 es va instal·lar a Barcelona i es va integrar en Els Setze Jutges. També va promoure activament la cançó catalana amb la creació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). En aquests locals mítics, s’hi van dur a terme representacions teatrals de petit format i recitals de la Nova Cançó. Hi va actuar des de Núria Espert fins a Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.
Guillem d’Efak es va convertir en cantant professional i va fer concerts en diverses ciutats i pobles de Catalunya. A més de les cançons tradicionals, interpretava altres cançons pròpies que van obtindre un gran èxit com la Balada d’en Jordi Roca, un «clam a la vida i a la llibertat» en paraules de Bartomeu Mestre. No va tardar molt a editar dos discs amb les seues cançons més reconegudes. Va rebre el premi Artur Martorell pel disc El dimoni cucarell, millor disc infantil.
També va conrear el teatre: J.O.M. (1967, premi Ciutat de Palma 1973 per una nova versió en dos actes), La mort de l’àvia (1968), Paisajexlindos (1988) i l’infantil El dimoni cucarell (1974), així com la narrativa (Les vacances d’en Jordi, 1968, que rebé el premi Cavall Fort de contes, i la novel·la La ponentada gran, 1979, no publicada íntegrament fins al 2018). Des del 1980, va viure a Mallorca, on va treballar com a guia turístic.
Va deixar una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons. A títol pòstum, el 2011 li fou concedida la Medalla d’Or de les Illes Balears.