Sí, vivim en una terra de garrofers i tarongers, de pedra seca i séquies antigues, de marjals que encara resistixen i de barrancs que passen mesos callats fins que un dia desperten amb la ràbia acumulada de la pluja. Som terra de llum, de vent de llevant i de pobles que han aprés durant segles a conviure amb la calor i amb la falta d’aigua.
Però una cosa és conviure amb el clima mediterrani i una altra molt distinta és assistir, quasi resignats, a una transformació accelerada del territori que cada any ens deixa temperatures més extremes, sequeres més llargues i tempestes més destructives.
Mentre les onades de calor cremen els camps i fan impossible treballar a ple migdia, mentre els incendis es mengen les muntanyes d’un mos, mentre les DANES convertixen carrers i barrancs en rius desbocats, encara hi ha qui parla de la crisi climàtica com si fora una batalla cultural importada de no se sap on.
I la veritat és que em resulta quasi sobrenatural. Perquè açò ja no va de documentals alarmistes ni de distopies apocalíptiques. Açò va de la llauradora que veu com la collita es perd perquè no plou quan havia de ploure. Va del pescador que cada any troba menys vida a la mar. Va de les famílies que no poden dormir a les nits d’estiu sense aire condicionat. Va dels pobles menuts que viuen amb por cada vegada que el cel s’enfosqueix perquè saben que una tempesta pot arrasar carrers, negocis i cases en poques hores.
Per això, davant de tant de soroll, potser convindria tornar a formular les preguntes més senzilles. A les preguntes bàsiques. A allò que qualsevol persona contestaria per si mateixa, sense necessitar tendències d’opinió.
De fet, feu la prova. Passeu estes preguntes al vostre veí, a la vostra veïna, al cunyat més escèptic, a la companya de faena, al militant de qualsevol partit, al qui diu que ja no vota perquè està fart de tots. Pregunteu-les sense sermons, com qui pregunta si preferim aigua clara o aigua bruta.
Perquè este qüestionari és elemental. Tan evident que faria vergonya respondre’l malament. Com preguntar si preferim menjar pa o pedres.
A vore:
Primer, salut, aire i drets bàsics
- ¿Preferiu que les vostres filles i fills cresquen respirant aire net o contaminació?
- ¿Voleu que els treballadors del camp tinguen sous dignes o continuen explotats en condicions miserables?
- ¿Preferiu pobles tranquils i saludables o ciutats cobertes de fum, soroll i ciment?
- ¿Vos preocupa més garantir aigua potable o acostumar-nos a una sequera permanent?
- ¿Preferiu aliments sans o terres saturades de pesticides?
- ¿Voleu boscos vius o muntanyes convertides en cendra cada estiu?
- ¿Preferiu platges netes o la mar plena de plàstics i microplàstics?
- ¿Vos sembla millor produir energia renovable ací o dependre eternament del petroli i del gas de fora?
- ¿Preferiu que els vostres majors respiren aire saludable o contaminació industrial?
- ¿Voleu transport públic eficient o carreteres eternes plenes de fum i embussos?
Ara passem al territori, l’aigua i la vida quotidiana
- ¿Preferiu cases ben aïllades i eficients o habitatges que malgasten energia?
- ¿Vos agradaria que els vostres nets mengen productes locals frescos o aliments que han recorregut mig planeta?
- ¿Preferiu una economia valenciana resilient o vulnerable a cada desastre climàtic?
- ¿Voleu invertir en regeneració agrària o continuar subvencionant activitats contaminants?
- ¿Preferiu una Mediterrània viva o una mar sobreescalfada i sense peixos?
- ¿Vos semblen millor les comunitats energètiques locals o continuar en mans de grans oligopolis petroliers?
- ¿Preferiu rius amb aigua o barrancs sempre secs?
- ¿Vos agradaria consumir aliments de proximitat o productes vinculats a la desforestació?
- ¿Preferiu escoles adaptades al canvi climàtic o aules convertides en forns al mes de juny?
- ¿Voleu hospitals preparats o col·lapsats davant les emergències climàtiques?
Energia, economia i decisions públiques
- ¿Preferiu independència energètica o submissió als interessos de les petrolieres?
- ¿Vos agradarien més carrils bici segurs o més fum i més trànsit?
- ¿Preferiu sòls fèrtils o terres degradades?
- ¿Voleu un turisme sostenible o la destrucció lenta del territori?
- ¿Preferiu lleis que protegixen el medi ambient o normes pensades només per al benefici ràpid d’uns pocs?
- ¿Vos sembla millor aprofitar residus per fer biogàs o continuar omplint abocadors?
- ¿Preferiu conservar la biodiversitat o destruir-la silenciosament?
- ¿Voleu pobles amb arbres i ombra o ciutats convertides en illes de calor?
- ¿Preferiu aliments ecològics i justos o productes barats a costa de la salut i del territori?
- ¿Vos agradaria que els polítics actuaren ara o que continuaren ajornant decisions fins al desastre?
Justícia, adaptació i supervivència
- ¿Preferiu ocupació verda i de qualitat o precarietat i col·lapse econòmic?
- ¿Voleu aigua neta o aqüífers contaminats?
- ¿Preferiu salut mental col·lectiva o viure permanentment angoixats per catàstrofes?
- ¿Vos semblen millor les cooperatives energètiques o les multinacionals extractives i contaminants?
- ¿Preferiu un futur just o un món on només se salven els més rics?
- ¿Voleu menys incendis o més foc cada estiu?
- ¿Preferiu educació climàtica o ignorància?
- ¿Vos sembla millor adaptar-nos o continuar negant la realitat?
- ¿Preferiu protegir la costa o mirar cap a un altre costat mentre puja el nivell de la mar?
- ¿Voleu productes de proximitat o dependència absoluta del mercat global?
I ara, comunitat, futur i responsabilitat col·lectiva
- ¿Preferiu cooperació internacional o egoisme climàtic?
- ¿Vos agradaria respirar tranquil·lament o acostumar-vos a la pols i a la calor extrema?
- ¿Preferiu llauradors i ramaders pròspers o camps abandonats?
- ¿Voleu barris verds o degradació urbana?
- ¿Preferiu conservar la cultura valenciana o veure com molts pobles desapareixen?
- ¿Vos semblen més útils impostos verds progressius o regals i subvencions a qui contamina?
- ¿Preferiu un model econòmic sostenible o continuar cremant recursos com si foren infinits?
- ¿Voleu que el País Valencià siga referent en sostenibilitat o continue sempre a remolc?
- ¿Preferiu acció col·lectiva o cadascú salvant-se com puga?
- I finalment: ¿voleu un futur habitable o un col·lapse anunciat?
Feu la prova, de veres. Pregunteu-ho al mercat, al bar, a la porta de l’escola, a la cooperativa, a la perruqueria, al camp de futbol o en una sobretaula familiar. Pregunteu-ho a persones de dretes, d’esquerres, de centre, de cap banda o de totes alhora. Pregunteu-ho a qui milita, a qui no ha militat mai i a qui només milita en la santa paciència de pagar rebuts cada mes.
I després mireu què passa.
La resposta és tan evident que quasi molesta haver de formular les preguntes. Perquè la immensa majoria de la gent contestaria exactament el mateix. Ningú amb el mínim trellat vol més contaminació, més calor, més foc o més misèria. Ningú desitja veure els camps abandonats, els pobles despoblats o la mar convertida en un femer.
Així que el problema no és que la gent rebutge protegir el territori. El problema és que massa sovint li han presentat la protecció del territori com si fora una mania ideològica, una nosa administrativa o una extravagància de quatre ecologistes radicals, armats i perillosos.
Però la realitat és molt més simple. El canvi climàtic no pregunta a qui votes. Les inundacions no sempre distingixen entre barris rics i pobres. El foc no respecta ideologies. La sequera no mira el color polític de les collites.
Els nostres majors, sense parlar d’emergència climàtica ni de transició energètica, entenien moltes coses millor que nosaltres. Sabien aprofitar l’aigua. Reparaven abans de tirar. Consumien menys perquè no hi havia altra opció, però també perquè entenien el valor de les coses. Sabien que destruir la terra equivalia a destruir el futur.
Ara, en canvi, alguns encara compren el discurs que podem consumir infinitament en un planeta finit. Com si poguérem continuar asfaltant horta, urbanitzant la costa, cremant petroli i omplint-ho tot de plàstic sense conseqüències.
La transició ecològica no significa tornar a les cavernes. Significa garantir una vida digna. Significa tindre energia més barata i més neta. Significa rehabilitar habitatges perquè no es convertisquen en forns. Significa recuperar el camp i donar oportunitats als joves perquè no hagen d’abandonar els pobles. Significa fer ciutats més verdes, amb ombra, amb arbres i amb espais habitables.
I també significa entendre que, si comprovem que estem d’acord, no tot pot continuar igual. Que potser haurem de consumir menys coses inútils. Que potser caldrà produir millor en lloc de produir més. Que el benestar no consistix a acumular objectes, sinó a viure amb tranquil·litat, amb salut i amb un territori habitable.
Josep Antoni Nebot Garriga és advocat, enginyer ambiental i expert en projectes sostenibles (josepantoni@nebotgarriga.com).
