En el Ple de l’Ajuntament de Cullera d’octubre de 2025 la regidora de Compromís, Estefania Català, defensà una moció que demanava elaborar un «Pla Director d’Arbrat Urbà» i redactar l’Ordenança d’«Infraestructura Verda Urbana».
Després de retallar-nos la moció, i com és tradició en el govern «socialista», no han fet res d’allò que vàrem acordar. Per exemple: quedarem en fer una reunió de treball, per valorar-ne les prioritats del Pla Director, i encara estem esperant.
Per això, no ens ha sorprés gens ni miqueta la seua reacció davant la nostra iniciativa d’etiquetar els arbres de Cullera que hem inscrit en la 2a edició del EUTreeTag. Ens han prohibit la penjada dels cartells informatius.
Eixe nerviosisme s’entén en considerar el tracte als quatre arbres: les dos araucàries del Mercat, de més de 40 metres d’alçària, continuen patint la impermeabilització d’una part del sòl que es feu l’any 2010; el magnolier del Racó està rodejat de gespa, i rep contra el seu tronc aigua d’un aspersor de reg; i l’om del Mareny de Sant Llorenç està encaixonat en un escocell menut en proporció a la seua envergadura.
Un maltractament que evidencia la poca preocupació de l’actual govern respecte a desenvolupar un urbanisme, permeable i habitable, que ens protegisca de les onades de calor i de les onades de pluja intensa.
Tenim un entorn privilegiat: el Xúquer, que hauria de connectar amb passejos fluvials tots els barris per on passa; l’Estany, que hauria d’oferir-nos un passeig circular de fàcil accés; l’Assut de la Marquesa, que hauria de recuperar-se per al poble i limitar-hi l’entrada de cotxes; la Bassa de Sant Llorenç, que hauria d’incorporar l’Aula Natura que es proposà fa quasi 10 anys…
A banda, la selecció d’una gran part de l’arbrat plantat recentment (cedre de l’Atles, arbre de Júpiter…) no ha estat encertada. Cal triar, professionalment, les espècies més adaptades a les condicions urbanes i que generen bona cosa d’ombra tot l’any.
De totes maneres, hem de reconèixer que la «batalla dels arbres» (la bona salut climàtica) ens impedeix, moltes voltes, abordar unes altres batalles fonamentals: 1. No tindre un transport públic eficient, i dependre del cotxe particular (agarreu-vos amb el preu dels combustibles!), és una gran errada; 2. Aconseguir millorar la qualitat de la faena a Cullera és, també, un repte d’inversió pública; 3. Finalment, i com estem comprovant amb els desnonaments agressius, la política d’habitatge ha d’intervindre i regular eficientment els preus de la residència habitual. No aprofita de res fer una enquesta d’última hora!
Planificar a mitjà termini (de 4 a 10 anys) és la principal responsabilitat de tota administració, i és evident que l’actual govern no ha exercit eixa tasca en cap dels temes enumerats. No s’ha comprat sòl per facilitar la construcció d’habitatge públic. No s’ha promocionat la instal·lació d’empreses d’economia circular, i de faena desestacionalitzada, al poble. Nos’han iniciat els tràmits (ara tot són presses!) per aconseguir una EMT.
Són tres dels «oblits» d’una dècada de govern «social» que costarà molt adreçar. En menys de huit mesos tindrem l’oportunitat de triar un nou govern que, esperem, siga més consistent per a construir un ecosistema saludable per a viure dignament a Cullera.
Com sabem, després dels incendis d’enguany, un bosc divers és més resistent als episodis meteorològics extrems que un «bosc» uniforme. De la mateixa manera, una societat diversa, cultural i econòmicament, serà més resistent davant la pròxima crisi que, diuen, ja està ací.
En qualsevol cas, hem de recordar que la solidaritat comença per no malbaratar els recursos comuns en projectes absurds, i per estudiar les millors opcions d’inversió pública.
