Ja no recordem la quantitat d’insectes que revolaven per la carretera i impactaven de forma violenta contra el parabrisa del cotxe. De vegades, havíem de parar i netejar el desastre amb un drap banyat perquè ja no teníem visibilitat. Ara podem conduir quilòmetres i quilòmetres sense vore’n cap. Papallones tampoc se’n veuen pels camps, alguna solitària si de cas, però res. A penes se senten els grills ni els cadells estridular per la nit, ni tampoc voten els llagostins herbívors quan caminem per la brossa de l’horta.
On estan els insectes? Què ha passat?
És una realitat molt alarmant la desaparició accelerada dels insectes en tots els seus ordres de classificació. El que sí que tenim són plagues invasores que ens trastornen la vida i les collites i que proliferen amb aquesta calor absurda que no se n’acaba d’anar mai. Per exemple, les mosques i els mosquits tigre que el piquen a qualsevol hora del dia. Les formigues que arriben on no arriba ningú arreplegant, carregant, anant i tornant, deixant el seu rastre informatiu de feromones. Per no parlar de les maleïdes vespes i la seua picadura dolorosa o les panderoles roges que apareixen per tots els orificis de les cases i són cada vegada més grans! Però no convé recordar la febra i els maldecaps que ens donen, perquè també tenim insectes de molt d’interés per la seua bellesa o per les seues peculiaritats. Molts són beneficiosos i depreden les plagues i altres pol·linitzen les flors encara que la seua població estiga en declivi total.
L’acció dels plaguicides i herbicides és molt devastadora, però els tractaments fitosanitaris encara són necessaris per aconseguir collites de fruites i hortalisses netes de misèria, és la primera condició que imposa el seu comerç. En l’actualitat, els agricultors tenen els cursets previs i la formació requerida per a poder manipular els plaguicides i han de complir obligatòriament les indicacions de les etiquetes dels productes fitosanitaris i els butlletins oficials d’avisos. La preservació dels insectes depredadors com a fauna útil és una obligació que ajudaria molt en el control natural de les plagues als nostres camps. A més els insectes beneficiosos pol·linitzen les flors, ens aporten la mel, la cera i la seda, i alguns s’alimenten de substàncies descompostes o de rebuig mantenint la neteja dels ambients on viuen.
També és veritat que es fan esforços; els plaguicides permesos són ja molt pocs i els herbicides autoritzats que queden estan cada dia més sentenciats, sobretot el glifosat. Què fem? La solució vindrà, segur. Mentrestant, la no aplicació de certes mesures de la CE per preservar la biodiversitat, significa que els insectes beneficiosos no paren de desaparéixer massivament. I aquestes peces del motor que acciona la vida vegetal com els pol·linitzadors no tenen recanvi en la nostra biosfera.
Potser coneixem més els insectes pel mal que fan que pel bé que reporten, i això no és del tot just. Si eliminàrem de colp tots els insectes del món, ben aviat ens adonaríem de quantes coses bones hauríem perdut i, per contra, que poques haurien millorat amb la seua desaparició.
