El mamut del Danubi que el canvi climàtic ha tret a la llum

L’insòlit descens del nivell del Danubi, el segon riu més llarg d’Europa, ha tret a la llum una troballa d’alt valor científic al nord de Bulgària. La reducció del cabal ha deixat exposada una part del terreny fins ara cobert per l’aigua i els sediments i, a la riba del riu, a prop del poble de Ryahovo, als voltants de la ciutat de Ruse, han emergit les restes d’un mamut que va viure fa milers d’anys.

Et pot interessar

Dona per La Veu del País Valencià i impulsa la comunicació en valencià!

Una mostra de la UV sobre el Llibre dels fets reivindica el llegat de Jaume I

Denominació d’Origen Protegida a l’oli de les serres d’Espadà i Calderona

La descoberta s’ha produït en un context de sequera extrema al Danubi, que travessa un dels moments més delicats dels últims temps. De fet, les autoritats búlgares han advertit que el riu registra nivells mínims, amb una mitjana d’uns 130 centímetres per davall de l’habitual, una situació que està provocant dificultats per a la navegació en diversos trams.

Una troballa inesperada i excepcional 

En aquest context, un veí va localitzar uns ossos gegantins de manera fortuïta i va alertar el Museu Regional d’Història de Ruse. El director de la institució, Nikolay Nenov, després de verificar el descobriment, ha declarat que “les restes seran traslladades al museu per a garantir-ne la conservació i permetre que els especialistes les analitzen amb detall”.

Les primeres anàlisis de la troballa han permès recuperar un fèmur, un ullal i una mandíbula inferior amb dues grans dents. Unes peces que permetran als investigadors determinar a quina espècie de mamut pertanyia l’animal i aprofundir en el coneixement de la seua antiguitat i de les circumstàncies en què va viure. A més, els científics consideren que pot aportar informació de gran valor sobre la fauna que va habitar la vall del Danubi durant el Plistocè, un període caracteritzat per diverses glaciacions.

Pel que fa a les possibles causes de la mort del mamut, Nenov ha explicat que “les parts trobades es concentren en un mateix lloc, la qual cosa fa suposar que l’animal va morir allí”. A partir d’aquesta circumstància, els experts plantegen la hipòtesi que el mamut va quedar atrapat en un entorn pantanós existent fa milers d’anys, i el seu cos va quedar cobert per sediments que van afavorir una conservació excepcional fins ara.

Les col·leccions del Museu Regional d’Història de Ruse ja conserven restes pertanyents a tres espècies diferents de mamuts que van habitar aquesta regió durant el Plistocè, fa entre 14.000 i 80.000 anys. Amb la incorporació d’aquest nou exemplar, els investigadors podran ampliar el coneixement sobre la presència i l’evolució d’aquests grans herbívors en l’actual territori búlgar, i també comparar les noves restes amb altres fòssils localitzats a la conca del Danubi.

Soterrat durant mil·lennis

Fa milers d’anys, la vall del Danubi presentava un paisatge radicalment diferent de l’actual. Durant l’Edat de Glaç, el nord de Bulgària estava cobert per extenses estepes i aiguamolls que oferien aliment i refugi a nombrosos grans mamífers, entre els quals destacaven els mamuts. Aquelles zones pantanoses pròximes al riu van exercir un paper clau en la conservació de restes fòssils, ja que les van mantenir soterrades durant mil·lennis sota gruixuts estrats de sediments.

Gràcies a aquest procés natural de conservació, els descensos extraordinaris del nivell de l’aigua poden tornar a deixar a la vista restes que han estat ocultes durant mil·lennis. Així, la combinació de l’erosió i la reducció del cabal del Danubi ha propiciat que les restes del mamut sorgisquen novament, oferint als investigadors una oportunitat única per estudiar-les abans que puguen deteriorar-se per l’exposició a l’exterior.