Està passant curiosament desapercebut als mitjans, però dimecres València serà pionera en un fet a tot Europa (si exceptuem Rússia) i el problema és que no és un fet especialment positiu.
Com déiem, aquesta setmana es realitzarà a la Ciutat de la Justícia la vista a 11 activistes de Greenpeace que el 2021 van posar el seu cos per aturar l’entrada al port de Sagunt d’un vaixell carregat de gas extret amb tècniques de fracking.
L’acció estava emmarcada en la campanya que aquesta i moltes altres organitzacions ecologistes i climàtiques arreu del món estan desenvolupant per tal de denunciar l’ús de combustibles fòssils que estan destruint l’atmosfera de l’únic planeta habitable que coneixem. Al país on hem patit les recents onades de calor i els seus paorosos incendis, o la dana del 2024, ningú ens ha d’explicar què és la crisi climàtica i quines són les seues terrorífiques conseqüències.
La resposta de l’estat espanyol a aquella acció pacífica va ser la detenció dels activistes, primer, i després l’obertura d’un procés penal on la Fiscalia els demana cinc anys de presó per a cadascú. Des de Greenpeace estan especialment preocupats. Aquests dies, el vaixell de l’organització Arctic Sunrise està amarrat al port de València -i és visitable- per cridar l’atenció sobre el cas. Fins a set relators especials de l’ONU els han donat suport en una roda de premsa.
Des de Greenpeace denuncien que és la primera volta que els seus activistes es troben davant la possibilitat d’anar a la presó a un país de la Unió Europea, en concret a l’Estat espanyol amb el seu govern “més progressista de la història”. De fet, l’únic precedent mínimament similar es va produir a Rússia el 2018, quan 30 activistes de Greenpeace van ser empresonats de forma preventiva durant dos mesos per una protesta contra les perforacions petrolieres a l’Àrtic. Fa tres anys, el Tribunal Europeu dels drets Humans va condemnar Rússia per aquests fets.
Cap altre país ha intentat una mesura tan repressiva contra les accions pacífiques de denúncia de l’organització ecologista. Ni tan sols als EUA de Trump, on les empreses de combustibles fòssils intenten ofegar l’organització amb peticions judicials milionàries, però en cap cas amb penes de presó.
I el cas de Greenpeace i Sagunt no és, per desgràcia, un cas únic a l’Estat espanyol. També altres accions de desobediència civil han estat durament reprimides i, sense eixir-nos-en de la causa climàtica, grups com Futuro Vegetal o Extinction Rebellion han arribat a ser incloses dins l’apartat de “grups terroristes” dins les memòries anuals de la Fiscalia General de l’Estat.
L’ús d’aquest aparell coercitiu contra els activistes climàtics del moviment ecologista lleva tota la credibilitat a un Govern espanyol que vol fer bandera de la transició ecològica, i això els situa en una contradicció i incoherència política més. No es pot demanar a la gent que es mobilitze per aquesta qüestió i després enviar-los la policia i la Fiscalia quan ho fan. El Govern espanyol té moltes factures pendents en qüestions relacionades amb les llibertats d’expressió i reunió, així com el dret a la protesta, la primera de les quals és la derogació de la Llei Mordassa, promesa electoral socialista que nou anys després, continua sense complir-se, i que, evidentment, tampoc mai serà retirada amb un possible i/o hipotètic govern del PP-Vox que, en tot cas, l’agreujarà més i més quan la gent isca al carrer. Avisats estem.
