Investigadors de la Universitat Politècnica de València han presentat hui dilluns un espai interconnectat de bessons digitals hidrològics, hidràulics i meteorològics que han aplicat a la conca del barranc de Poio, en l’Horta Sud de València, però que poden portar-se a “qualsevol regió del món”, i permeten predir amb les dades de pluja en temps real, i gràcies a la intel·ligència artificial, la inundació que deixarà una dana o els efectes que tindrà una obra pública hidràulica sobre el territori, han explicat.
Es tracta del sistema PGTEC (Plataforma per a la Gestió de Prevenció Primerenca d’Emergències Climàtiques), desenvolupada per l’Institut Universitari Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN), l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Valencian Graduate School and Research Network of Artificial Intelligence (ValgrAI).
El bessó digital hidrològic demostrat anticipa la ‘taca’ del desbordament i l’evolució prevista durant les següents 48 hores. En la presentació, han aplicat l’eina a la conca del barranc de Poio, amb les dades de pluja de la dana del 29 d’octubre del 2024.
Els investigadors han obtingut “una simulació que mostra com es va augmentant el cabal del riu”, una altra simulació que reflecteix “com es va inundant en el temps, la qual cosa és la petjada d’aigua”, i també simulacions aplicades a altres desastres com els incendis forestals, que “mostren el perill que es produïsca un incendi per les altes temperatures”, detectant a través d’imatges satel·litàries el material combustible que hi ha en les muntanyes, segons ha explicat el director de VRAIN de la UPV i director general de ValgrAI, Vicent Botti.
Amb dades a temps real, i gràcies a models computacionals “molt eficients”, en sols “unes hores” es pot determinar la inundació que provocaran unes pluges perquè les administracions i els serveis d’emergències puguen “anticipar-se” a l’efecte d’un fenomen advers.
Així, una aplicació directa de la utilització d’aquest sistema és el desenvolupament de bessons digitals que permeten preveure la crescuda dels barrancs i representar, sobre un mapa, com avançaria l’aigua pel territori, una informació clau per a guanyar temps davant una emergència. En aquest sentit, PGTEC incorpora un bessó digital de les conques de l’Horta Sud i del barranc del Carraixet.
Entorn visual
El sistema combina dues eines complementàries. D’una banda, el model hidrològic TETIS que utilitza dades de pluja registrades i les previsions meteorològiques de múltiples fonts per a estimar quina quantitat d’aigua podria circular per cada tram d’un llit i en quin moment es podrien produir desbordaments, han explicat.
La segona eina és HIDRIS, que reprodueix com s’estendria l’aigua pel terreny, si es desbordara el llit, amb quina profunditat i velocitat avançaria i quins edificis o infraestructures crítiques podrien veure’s afectades.
En lloc d’interpretar per separat nombrosos mapes i previsions, els responsables d’emergències poden consultar la informació en un entorn visual. TETIS assenyala amb colors els trams més compromesos, permet seguir l’evolució prevista durant les següents 48 hores i executa cada simulació en aproximadament un o dos minuts. A més, ofereix la possibilitat de desplaçar una tempesta, augmentar la seua intensitat o reproduir episodis històrics per a comprovar com canviarien les seues conseqüències.
Gestionar emergències
L’investigador de VRAIN de la UPV Sergio Martí ha subratllat que “perquè tota aquesta informació puga combinar-se, l’espai de dades aplica una semàntica comuna, un mateix ‘idioma’ per a descriure les dades, de manera que una dada de pluja signifique el mateix vinga d’on vinga”.
En aquesta línia, el catedràtic d’Enginyeria Hidràulica en la UPV, investigador de l’IIAMA i vicepresident de la Plataforma Tecnològica Espanyola de l’Aigua (PTEA), Félix Francés, ha destacat que “la clau del projecte és crear un espai de dades comú i això és el que ha fet fonamentalment VRAIN amb una estandardització de la informació” que la fa “molt més accessible, la qual cosa facilita moltíssim tot el procés en una emergència”.
La DANA en el Carraixet
Al costat d’aquesta demostració, l’equip de VRAIN, IIAMA i ValgrAI ha presentat també una simulació de la tempesta de la dana de València l’octubre de 2024 traslladada a altres zones com el barranc del Carraixet per a veure com haguera afectat les poblacions confrontants.
En aquesta simulació, “la inundació ocupa tot el triangle al·luvial del Carraixet. Depenent de la posició exacta de la tempesta, perquè afecta més o menys el que és el nord de la mateixa ciutat de València. No és tan catastròfica com a l’Horta Sud, perquè es parteix d’un element de desguàs que és la canalització del Carraixet, però per a una tempesta d’aquesta magnitud el risc zero no existeix, hi ha un risc residual, que és el que s’observa quan movem la tempesta al nord”, ha destacat.
Avaluar obres públiques
D’altra banda, aquesta iniciativa es pot emprar com a “eina ‘what if’ (‘i si’)”, ja que “permet avaluar estratègies d’emergència” o “la conveniència de fer obra pública” i com una infraestructura pot disminuir o no els riscos sobre el terreny, ha indicat Vicent Botti. L’expert ha apuntat que “hi ha moltíssimes utilitats de la IA per a la prevenció d’emergències”, amb models que poden optimitzar recursos com les ambulàncies i els efectius de bombers. Així, ha explicat que aquest projecte sol ha explorat algunes funcionalitats perquè s’ha hagut de desenvolupar en tot just nou mesos “per qüestions del finançament”.
PGTEC també incorpora WATER4CAST, una eina que aplica un algorisme d’intel·ligència artificial per a millorar les previsions meteorològiques i ajudar a anticipar sequeres, necessitats d’aigua i condicions favorables a incendis forestals. Així, el projecte aborda tant emergències que es desenvolupen en poques hores com riscos que requereixen planificació amb mesos d’antelació.
Botti ha destacat que el PGTEC “està disponible hui” per a qualsevol administració que vulga participar-hi. “El problema que tenim és que ara l’estem sostenint econòmicament nosaltres amb els pocs recursos que tenim en l’IAMA o en el VRAIN com a investigadors”, ha apuntat, abans d’explicar que estan parlant amb administracions per a col·laborar.
PGTEC ha sigut finançat pel Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública en el marc de les actuacions promogudes per la Direcció General de la Dada i el Centre de Referència d’Economia de la Dada (CRED) del govern espanyol.
