Quan un està en algun tram del paratge de la Cova Negra on els senyals de la civilització no estan a la vista, sembla increïble que el nucli urbà de Xàtiva (la Costera) estiga a només quatre quilòmetres a peu. És Parc o Paratge Natural Municipal des de 2006, té una extensió de 57 hectàrees i comparteix el nom amb el jaciment del Paleolític Mitjà, una cova —no és visitable— que ha estat excavada per arqueòlegs de la Universitat de València en succesives campanyes. El conegut Valentín Villaverde va dirigir els treballs, dels quals va sorgir la troballa de rellevants restes fòssils de neandertals. Pel que fa al paratge, on destaca el riu Albaida i la vigorosa vegetació de ribera o les muntanyes que encaixen el llit (l’Estret de les Aigües), acaba d’estrenar-se aquesta setmana una nova senyalització i uns panells informatius. La inversió és de vora 40.000 euros.
Endinsar-se en el paratge de Cova Negra té la simbòlica acció de travessar les Arcadetes d’Alboi com a tret d’eixida. No és una porta; és un passadís sempre obert: es tracta d’un antiquíssim aqüeducte amb arrels en el segle XII, amb nou arcs apuntats, dos-cents metres de longitud i vint metres d’alçada en el punt més alt. Facilitava el subministrament d’aigua a la ciutat fins a principis del segle XX. Per sota de dos dels arcs es pot passar també amb vehicle motoritzat.
La Cova Negra de Xàtiva té diversos usos. Nadar en el riu ja no és tan freqüent com abans, fins als anys setanta del segle XX. Però hi ha qui ho fa. Va existir una mena d’esplanada vora al riu a la que la gent denominava popularment la Platgeta dels Patos. L’Aventador, una paret rocosa, és un espai molt preuat pels escaladors. El pícnic és ideal per als que volen passar el dia i han portat queviures, ja que la zona no té cap establiment hostaler prop. La Casa de la Llum, en l’Estret de les Aigües, és una construcció destinada a centre d’interpretació i que fins als anys quaranta del passat segle regulava l’ús del corrent del riu com a font d’energia.
Amb poques simpaties per part dels senderistes, el lloc és freqüentat també per pilots de motocròs i ciclistes de muntanya. Limitacions i crides a la convivència han fet que el conflicte minve. O fluctue, segons la intensitat de la vigilància. Els corredors a peu també fan servir el lloc habitualment. I els pintors paissagistes. La tradició d’acampar per Pasqua (o, almenys, passar el dia) no s’ha perdut del tot però és irrellevant comparada amb el que succeïa fins al la dècada dels seixanta, segons els veïns amb més edat.
La Xopà d’Alboi, a l’altra part del riu, és un altre espai mític de la zona. Tenia bar fins fa pocs anys, el 2018. I un campet de futbol. Alboi és un minúscul nucli habitat que en 2024 tenia huit veïns censats. Pertany a l’Ajuntament del Genovés. Abans d’arribar al perímetre del Parc Natural Municipal, la zona (Bixquert) és una extensa vall colonitzada per segones residències de xativins: desenes i desenes de xalets que han fet un ús intensiu i sense planificació que ha degradat el paisatge en els anys 60 i 70. Des de fa uns anys, centenars de famílies ja viuen permanentment en Bixquert, on s’han construït dues urbanitzacions. En Bixquert existeixen dos poliesportius privats: el Club de Camp Bixquert, que acull anualment el prestigiós torneig internacional Orysol de tenis. I el Club San Patricio, o té lloc un important obert estatal de frontenis que enguany (del 7 al 17 d’agost) arriba a la seua edició número quaranta.
La senyalització ara renovada en la Cova Negra és una intervenció executada gràcies a la subvenció per a la gestió i conservació d’espais naturals concedida per la Diputació de València corresponent a l’anualitat de 2024, expliquen fonts municipals. Ha suposat una inversió de 39.900 euros, executada per l’empresa Hedra Enginyeria Agrícola, Jardineria i Paisatgismes, SL. Entre les actuacions realitzades destaquen la restauració i adequació dels panells informatius, la senyalització, les taules de pícnic i les tanques existents, com també el condicionament d’un sender per a facilitar-ne el recorregut. També s’ha dut a terme la plantació d’arbrat a la zona d’esplai, la millora de l’accés al curs fluvial i la instal·lació d’una tirolina, ampliant així els equipaments disponibles per a l’ús públic del paratge.
Fer valdre un espai natural
Les obres “formen part de l’estratègia municipal de posada en valor del Paratge Natural Municipal de la Cova Negra, amb l’objectiu de millorar tant la conservació de l’espai com l’experiència de les persones visitants, fomentant un ús sostenible d’aquest entorn de gran valor ambiental i patrimonial”, destaquen fonts municipals. La regidora de Medi Ambient, Susanna Gomar, ha destacat que «continuem treballant per protegir i fer valdre un dels espais naturals més emblemàtics de Xàtiva. La Cova Negra mereix inversions que milloren la seua conservació i que permeten gaudir-la amb més seguretat i qualitat. A més, és important reivindicar que la bona gestió també consisteix a transformar les subvencions aconseguides en actuacions reals com aquesta que es poden gaudir des d’aquest moment», ha dit.
