Acció Ecologista-Agró ha alertat que l’Ajuntament de Planes (el Comtat), de 697 habitants està tramitant ja la construcció d’una urbanització inicialment d’uns tres-cents habitatges dins de l’anomenat Modern Eco Village. Un projecte que l’associació conservacionista assegura que està totalment desfasat, ja que la multiplicació exponencial de danys personals dels últims grans incendis, els anomenats de tercera generació, es deu precisament a la proliferació de construccions dins d’entorns forestals.
Víctor Navarro Matheu, d’Agró, ha facilitat una captura del projecte i “com s’observa en la imatge, la urbanització estaria envoltada d’una gran superfície de terreny forestal (taques verdes) i, no obstant això, l’alternativa tècnica en tramitació no contempla ni una sola mesura d’autoprotecció enfront d’incendis forestals: franja perimetral de protecció, hidrants amb pressió suficient en la xarxa, pla d’evacuació amb rutes senyalitzades, xarxa viària amb diversos accessos i eixides…”, explica.
Diari La Veu va publicar en abril passat que el Congrés espanyol debatrà l’impacte hídric, ambiental i territorial del macroprojecte urbanístic Modern Eco Village, després que el diputat per Alacant Txema Guijarro, del grup plurinacional Sumar, haja registrat una bateria de preguntes dirigides a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) sobre la viabilitat i la sostenibilitat de la iniciativa. Segons la iniciativa parlamentària, el projecte contempla la construcció d’entre 500 i 600 habitatges en un entorn rural de gran valor ambiental, als voltants del riu Serpis, amb una possible arribada d’entre 800 i 1.500 nous residents a un municipi que actualment no arriba als 700 habitants.
Navarro cita un article publicat per La Vanguardia el passat 29 de juliol on Santiago Martín Barajas escriu que “cal prohibir totalment que es construïsquen habitatges i urbanitzacions fora de nucli, i molt menys encara dins d’espais arbrats, pel risc que suposa per a les persones que les habiten, a més de dificultar la labor d’extinció dels incendis, en haver de destinar de manera prioritària a la seua protecció bona part dels mitjans materials i humans”, destacava l’expert. “No podem estar més d’acord”, afig.
Per una gestió forestal
En cas d’incendi, “els mitjans materials i humans serien a càrrec dels contribuents i no dels promotors. I la culpa de les pèrdues materials, segons el relat que funciona actualment, seria dels ecologistes que no deixen “netejar” la muntanya”, ironitzen des d’Agró. “Les muntanyes no estan brutes, no necessiten neteja, sinó gestió forestal, i, una urbanització d’aquest tipus sí que seria, evidentment, una autèntica taca de brutícia”.
A finals de juny, quan encara no havien tingut lloc els grans cremats de l’estiu al País Valencià, Agró ja feu públicament una dura crítica a les administracions per “la seua intolerable ceguesa, que és la causa que el foc genere greus pèrdues ecològiques, socials i econòmiques”. Van demanar més implicació i “fer les coses millor. Encara estem a principis de juliol i queden moltes setmanes d’estiu durant les quals els incendis es poden multiplicar, així com les grans despeses en extinció”, van encertar. AE-Agró denunciava, igualment, el relat que parla de boscos descurats i causes naturals. “No; la majoria dels focs s’originen” prop dels humans i de les seues, sovint, negligents actuacions, asseguren.
