Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat catorze blocs d’al·legacions finals a la sol·licitud d’Autorització Ambiental Integrada d’Armonia Green Castellón SL per a instal·lar una planta de producció i emmagatzematge d’amoníac al Serrallo, al polígon industrial adjacent al Port de Castelló de la Plana, que comptarà amb una producció prevista superior a mig milió de tones anuals a la fase final del projecte.
La Federació reclama que la Generalitat denegue l’autorització i emeta una declaració d’impacte ambiental desfavorable per les deficiències essencials detectades en seguretat, participació pública, energia i protecció del medi marí.
Les al·legacions culminen una sèrie d’accions que començaren en 2025 quan, Ecologistes en Acció, va presentar observacions crítiques al document inicial del Projecte d’Interés Autonòmic. A principis de juny del 2026 va denunciar davant la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental l’absència de documents de seguretat; i després va demanar la suspensió de la informació pública i va presentar una queixa davant el Síndic de Greuges.
No obstant això, l’entitat ecologista denuncia que la primera deficiència continua sense resoldre’s: “l’Informe de Seguretat i el Pla d’Autoprotecció o d’Emergència Interior no van ser sotmesos a informació pública, malgrat que la promotora reconeix que la instal·lació estaria afectada pel nivell superior de la normativa d’accidents greus”. Sense aquests documents consideren que “la ciutadania no ha pogut conèixer íntegrament els possibles accidents, les mesures preventives i correctores ni la resposta prevista davant una emergència”.
Les al·legacions també advertixen que el projecte no incorpora un estudi específic de dispersió del possible núvol tòxic derivat d’una fuga massiva o d’un accident als dos grans dipòsits, amb una capacitat conjunta pròxima a 56.000 tones d’amoníac. La documentació associa al pitjor escenari considerat una distància de l’1 % de letalitat de 3.563 metres.
A més, els opositors al projecte recorden que l’informe de l’Agència de Seguretat i Emergències de la mateixa Generalitat, signat en juliol del 2025, va ser desfavorable i va concloure que les zones d’intervenció i alerta i les mesures previstes no permetien assegurar la protecció de la població. En un dels escenaris analitzats, la zona d’alerta superava els 5,5 quilòmetres. Ara, expliquen que “les mesures correctores d’una addenda de març del 2026 tampoc s’han incorporat al projecte bàsic ni a la memòria tècnica”.
Tampoc s’ha estudiat adequadament l’efecte dominó en un polígon que concentra establiments sotmesos a la normativa Seveso, com BP, UBE, Repsol, Exolum o Iberdrola. L’amonoducte projectat travessaria el Serrallo fins al Port, prop de dipòsits i instal·lacions amb substàncies perilloses. Per això, Ecologistes en Acció reclama una avaluació conjunta dels riscos i l’actualització dels plans d’emergència exterior i del PLATEMCAS.
La planta consumiria un 25% de l’electricitat del País Valencià
Per altra banda, el projecte planteja potències contradictòries i arriba fins als 850,3 MW. Segons la memòria, el consum anual se situaria entre 5,6 i 6,6 TWh, una magnitud pròxima a una quarta part del consum elèctric valencià. No obstant això, no assegura la capacitat de connexió elèctrica suficient ni que l’electricitat siga efectivament renovable.
A banda, la línia exterior de 400 kV queda fora del projecte avaluat, una exclusió que la federació ecologista considera un fraccionament de projectes contrari a la legislació ambiental. La producció d’amoníac s’exportaria íntegrament per via marítima a ports europeus, sense contribuir directament a la descarbonització de la indústria local.
En l’àmbit marí, el projecte preveu abocar uns 3,85 hm³ anuals de salmorra i altres aigües residuals. L’estudi no avalua adequadament els efectes acumulatius amb altres abocaments del Serrallo, la direcció real dels corrents marins, la ploma tèrmica —amb un efluent fins a 3 °C més calent—, la biocenosi marina ni el risc d’inundació de part de la parcel·la.
Les mancances afecten especialment la ZEPA Delta de l’Ebre–Illes Columbretes i les praderies de posidònia oceànica pròximes. Les al·legacions qüestionen també els límits d’abocament, l’absència d’una dilució preventiva suficient, l’ús indeterminat d’antiincrustants i les deficiències dels estudis acústic, d’olors i de patrimoni cultural.
Per tot això, Ecologistes en Acció del País Valencià reitera que no s’oposa a la descarbonització, sinó a l’escala, l’emplaçament i la falta de garanties d’aquest projecte. Per això reclama que la Generalitat denegue l’Autorització Ambiental Integrada i descarte l’emplaçament proposat.
