L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir ha celebrat aquest dissabte el lliurament dels guardons de la catorzena edició dels seus premis, que enguany han reconegut l’IES l’Assumpció, la professora Sussi Agulló i els professors Anselmo Poveda i Josep Maria Vicedo; el sociolingüista Brauli Montoya, i el sindicat STEPV, pel seu compromís amb la llengua, l’educació i el país. També ha distingit La Bressola, pel treball extraordinari que desenvolupa a la Catalunya Nord per mantindre viva la llengua, garantir-ne la transmissió i fer del català una llengua de cohesió, aprenentatge i futur. Un reconeixement especialment important a una xarxa educativa que, en unes circumstàncies sovint difícils, és fonamental per a la continuïtat de la llengua en aquell territori.
El Tempir és una associació nascuda a Elx, però amb una mirada àmplia i una concepció global del nostre domini lingüístic. És en aquest espai compartit on, des de fa molts anys, hem coincidit i hem tingut l’oportunitat de col·laborar. En plataformes com Enllaçats per la Llengua o la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), de la qual vaig tindre l’honor de ser president durant un temps, he pogut conéixer de prop la seua gent, compartir iniciatives, debats, reflexions i complicitats.
La meua relació amb El Tempir i amb les persones que l’impulsen és també una relació personal, construïda al llarg dels anys, des de l’estima, el respecte i el compromís compartit. Hem col·laborat en nombrosos espais, activitats, iniciatives i posicionaments educatius, lingüístics i culturals, tant al País Valencià com en l’àmbit del conjunt dels territoris de parla catalana. En aquest camí, recorde especialment les trobades i les activitats celebrades a Perpinyà, Elx, Castelló de la Plana, Palma, Girona, València i Barcelona. Espais de debat, intercanvi i treball col·lectiu que han servit per reforçar les relacions entre entitats, compartir preocupacions i impulsar iniciatives en defensa de la llengua. També recorde especialment les visites a Elx, les converses i les reunions per analitzar la situació del valencià, concretar plans de treball i explorar noves formes de col·laboració. Sempre he trobat en la gent d’El Tempir una disposició generosa, una capacitat de treball extraordinària i una convicció profunda en la necessitat de construir país des de la llengua i la cultura.
El seu treball, les seues aportacions, les seues reflexions i el seu activisme han estat fonamentals, no solament a Elx, al Baix Vinalopó i al Baix Segura, sinó també a la resta de les comarques del sud, al conjunt del País Valencià i dels Països Catalans. Una tasca imprescindible i sostinguda en defensa dels drets lingüístics, de la normalització del valencià, de la cohesió social i de la construcció nacional.
A la seua pàgina web podem llegir que «El Tempir treballa, d’una banda, per garantir els drets lingüístics dels valencians, de manera que es faça efectiu un tractament en condicions d’equitat entre el valencià i el castellà».
També hi podem trobar una declaració de principis que resumeix molt bé la seua manera d’entendre la llengua: «El nostre objectiu és que el valencià dispose d’espais segurs que en faciliten l’ús, que no deixe de ser llengua de cohesió social, i que siga considerada patrimoni propi també per la població valenciana castellanoparlant».
Aquesta feina decidida, valenta i ferma, desenvolupada moltes vegades a contracorrent, ha rebut diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2019), el Premi Vicent Ventura (2021), el Premi Nacional Joan Coromines (2024), el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura (2021) i el Memorial Francesc Macià de la Fundació Irla (2020). Aquests guardons són un reconeixement merescut a una trajectòria de compromís i servei al país.
Però, més enllà dels premis i les distincions, el valor d’El Tempir rau en la seua capacitat de treballar, sumar, generar complicitats i obrir camins. En la perseverança de la seua gent, en la voluntat de no resignar-se i en la convicció que la llengua és un dret, un patrimoni compartit i una eina de futur. Per això és tan important la seua feina i per això també és tan necessari reconéixer-la i acompanyar-la.
El Tempir és molt més que una entitat d’Elx. És un referent, un espai de trobada i un far per al conjunt del país. Un far que il·lumina des del sud i que projecta la seua llum molt més enllà del Vinalopó, arribant a tots els territoris del nostre domini lingüístic. Perquè la defensa del valencià, el nostre català, necessita entitats com El Tempir: arrelades al territori, obertes al món, capaces de teixir aliances i decidides a continuar avançant.
Hem d’agrair a El Tempir i a tota la seua gent la feina feta, les complicitats construïdes i, sobretot, la perseverança i el compromís demostrats al llarg de tots aquests anys. Hem de continuar caminant juntes i junts, perquè la llengua ens uneix, ens enllaça, ens identifica i ens fa país. Perquè, mentre hi haja entitats i persones compromeses com El Tempir, disposades a treballar i lluitar per la llengua, la cultura i el país, hi haurà esperança i futur.
Vicent Maurí és activista social, expresident de la FOLC i impulsor d’Enllaçats per la Llengua.
