El Tribunal Suprem (TS) ha acordat la inadmissió a tràmit del recurs de cassació de l’Ajuntament de Castelló (la Ribera) contra la sentència de la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), que anul·lava el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el nom de Castelló per a aquest poble de la Ribera Alta que fins llavors oficialment tenia la forma castellana Villanueva de Castellón.
Així ho ha acordat en una sentència del 4 de novembre en què assenyala que la inadmissió a tràmit del recurs s’acorda perquè l’alt tribunal valencià va interpretar el Decret 69/2017 de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediments per al canvi de denominació. interpretar i aplicar dret autonòmic segons l’article 86.3 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Per tant, assenyala el TS en una decisió contra la qual no hi ha recurs que esdevenen “instrumentals” les normes de dret estatal al·legades com a infringides per la part recurrent –l’Ajuntament de Castelló–. A més, hi afegeix que han de quedar en aquest cas excloses les qüestions en què aquesta part manifestava la seua “discrepància” amb el resultat valoratiu de la prova efectuat pel TSJ.
El TS subratlla en la providència que la sentència del TSJ va considerar acreditat, després de la valoració de la prova, que la denominació Castelló generava un “risc real i efectiu de confusió” amb Castelló de la Plana i que s’havien produït errors en la identificació entre administracions públiques.
Ratifica la sentència del 2025
L’alt tribunal valencià va anul·lar el març de 2025 el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el nom de Castelló per aquest poble de la Ribera Alta que fins llavors oficialment tenia la forma castellana Villanueva de Castellón. Els magistrats van prendre aquesta decisió, a partir d’un informe elaborat pel secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, perquè, a parer seu, la nova denominació genera «confusions» en la ciutadania i diferents administracions entre tots dos municipis. Tanmateix, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va avalar el nom de Castelló per ser el d’ús tradicional a la comarca, pel fet històric que Jaume I l’anomena així al Llibre del Repartiment, i per tradició lingüística, ja que és un poble valencianoparlant.
Malgrat la vocació de consens d’aquesta fórmula, després d’haver sigut motiu de disputa local i haver marcat, també, la politització del municipi, s’hi van interposar tres demandes contra l’aprovació del nom de Castelló: una presentada per tres veïns de la localitat vinculats al Partit Popular; una altra per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, encapçalat aleshores per l’alcaldessa socialista Amparo Marco, i una tercera per la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], una entitat fundada als setanta que serveix de paraigua per aglutinar diverses entitats del secessionisme lingüístic entre les quals hi ha el Grup d’Acció Valencianista (GAV), un grupuscle violent d’extrema dreta, presidida per Juan García Sentandreu, històric falangista del Cap i casal.
Segons la sentència del TSJ a les parts: «La nova denominació del municipi pot produir confusions en l’organització dels serveis públics i, de fet, ja les ha produïdes en relació amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana, donant lloc a nombrosos errors en la identificació de les respectives Administracions Públiques per part de la ciutadania, la Generalitat Valenciana i la Mesa de les Corts Valencianes». I aquesta circumstància «suposa un límit infranquejable al canvi de denominació del municipi», tal com «resulta de la normativa i jurisprudència d’aplicació», argumentava.
Dos recursos de cassació: estatal i autonòmic
Així, l’Ajuntament de Castelló va recórrer en cassació per infracció de jurisprudència en normes estatals i per infracció de jurisprudència o vulneració de jurisprudència del mateix TSJ en normes de dret autonòmic valencià. Aquest darrer recurs de cassació autonòmic s’ha de tramitar amb posterioritat a la resolució del TS.
En el recurs de cassació adreçat al Tribunal Suprem (TS) s’exposava que la sentència del TSJ contradiu o interpreta d’una manera diferent la jurisprudència del TS, ja que aquest afirma que l’acte administratiu de canvi de nom d’un municipi té naturalesa discrecional. És a dir, l’administració autonòmica té la potestat de decidir quin nom posa a un municipi, atés que aquesta competència és de la Generalitat, no municipal.
No obstant això -s’hi assenyalava-, el TSJ ha creat una doctrina diferent, perquè considera que l’element discrecional és un concepte jurídic indeterminat a efectes del control dels tribunals de justícia, i basa la sentència en la prova aportada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, però no determina quin és el grau de similitud o situacions que s’han d’acreditar per a apreciar la confusió entre la denominació de dos municipis.
Per tant, tenint en compte que en una cassació no es pot discutir la prova, sinó la interpretació del dret, el Suprem havia de decidir si la interpretació del TSJ era correcta o si vulnerava la jurisprudència ja establida pel mateix TS, que sosté que aquesta mena d’actes són discrecionals, sempre que es complisquen tots els requisits legals i informes preceptius, com ocorre de manera escrupolosa en aquest cas. Fins i tot l’informe del Ministeri competent del registre d’Entitats Locals estatal acredita que no hi ha cap altre municipi amb la denominació oficial de Castelló en tot l’estat espanyol, raó per la qual no consta la confusió que sí que acorda el TSJ.
Fonaments del recurs
L’únic punt en què que no donava la raó a l’Ajuntament de Castelló és aquest concepte jurídic indeterminat. Per això, els fonaments del recurs de cassació n’eren tres:
- Contradicció de jurisprudència: el TSJ ho interpreta d’una forma contrària a sentències prèvies del Suprem i del mateix TSJ.
- Interès general: vulnera l’autonomia dels municipis i afecta la seua denominació, que implica interessos dels veïns, de la Generalitat i d’altres municipis amb noms semblants.
- Rellevància estatal: des del 2000 fins al 2025 s’han tramitat uns 260 canvis de nom de municipis a tot l’Estat, amb una mitjana de 10 canvis per any. Quatre per any al País Valencià, on hi ha més conflictivitat lingüística.
La batalla jurídica no és només pel nom de Castelló, sinó per defensar el dret del Consell de la Generalitat a decidir discrecionalment, d’acord amb la llei, els noms dels municipis, competència exclusiva d’acord amb l’article 148.1.2 de la constitució, i l’autonomia dels municipis, segons l’article 140 de la Constitució.
