El pòdcast ha deixat de ser un format emergent per a convertir-se en una peça més de l’ecosistema audiovisual. Després de l’explosió de produccions dels últims anys, el sector ha entrat en una nova etapa marcada per la professionalització, la selecció dels projectes i una hibridació cada vegada més evident entre l’àudio, el vídeo i les xarxes socials.
Al País Valencià, l’Anuari del pòdcast en català 2025, elaborat per Espai Sonor, comptabilitza 40 pòdcasts en català, que acumulen 530 episodis. Les dades permeten dimensionar per primera vegada amb més precisió la presència valenciana dins d’un ecosistema sonor en català que continua presentant importants diferències territorials.
L’estudi registra, en el conjunt dels territoris analitzats, 247 pòdcasts en el territori amb una producció més elevada, amb 4.485 episodis, mentre que els altres territoris presenten xifres considerablement més reduïdes: 40, 6, 2 i 1 pòdcasts, respectivament.
40 pòdcasts i 530 episodis al País Valencià
Les xifres situen, així, el País Valencià amb 40 projectes i més de mig miler d’episodis, una producció encara lluny del principal nucli del pòdcast en català, però que evidencia l’existència d’un ecosistema propi.
El format ofereix, a més, una oportunitat particular per a una llengua minoritzada. La facilitat de producció i distribució permet que creadors, mitjans, associacions, institucions i projectes culturals generen continguts sense necessitar la infraestructura pròpia d’una ràdio o una televisió convencional.
L’anuari destaca precisament el paper del pòdcast en la normalització lingüística perquè permet portar el català als entorns digitals i consolidar projectes procedents dels diferents territoris i amb diferents accents.
Spotify, YouTube i iVoox, aparadors del pòdcast
La distribució multiplataforma és una altra de les característiques del sector. L’anuari comptabilitza 342 pòdcasts disponibles a Spotify, 340 a iVoox, 231 a Apple, 164 a YouTube i 14 a Twitch. Un mateix programa, per tant, pot estar present simultàniament en diverses plataformes.
Aquestes dades també reflecteixen la transformació del format. El pòdcast ja no és necessàriament només àudio. La frontera amb l’audiovisual s’ha anat esborrant i el videopòdcast, la distribució a través de les xarxes socials i la conversió dels programes en fragments curts s’han convertit en instruments per arribar a nous públics.
Menys pòdcasts, però més professionalització
L’evolució dels últims anys també apunta cap a una estabilització del sector. Segons les dades recollides per Audio.cat que incorpora l’anuari, la producció en català va experimentar un punt d’inflexió a partir del 2020, va arribar a un pic el 2024 i el 2025 es van produir menys pòdcasts que el 2024 i fins i tot que el 2023.
Els professionals consultats relacionen aquesta evolució amb les dificultats per a construir audiències i monetitzar els projectes, però també amb una progressiva professionalització: disminueixen algunes iniciatives amateurs mentre es consoliden propostes amb més qualitat, especialització i capacitat per crear comunitat.
El repte de fer-los sostenibles
Produir un pòdcast és relativament accessible; aconseguir que siga econòmicament sostenible és més complicat. La dificultat per monetitzar els continguts apareix reiteradament en l’anuari com un dels principals problemes del sector.
La publicitat, els patrocinis, les subscripcions, les ajudes institucionals i els espectacles en directe apareixen com diferents vies que poden combinar-se per garantir la continuïtat dels projectes. Un dels plantejaments recollits per l’estudi és precisament que el finançament no depenga d’una única font.
En el cas valencià, les 40 produccions i els 530 episodis mostren que ja existeix una base sobre la qual construir un ecosistema propi. El repte passa ara per ampliar l’oferta, aconseguir que els projectes tinguen continuïtat i, sobretot, convertir el pòdcast en un espai estable de creació i consum audiovisual en valencià.
