La castellanització d’À Punt no és només una percepció, sinó una realitat la qual se li poden posar xifres. Coincidint amb la caiguda d’audiència de la radiotelevisió pública valenciana a nivell irrisoris, s’han incrementat les pel·lícules emeses en castellà -una decisió presa, a priori, per tal d’augmentar aquesta audiència- fins al 84%.
Aquesta xifra inclou tant les que són emeses exclusivament en castellà (63%) com les que inclouen el sistema dual (21%) que, malgrat que l’espectador per sistema les troba en castellà, pot programar la seua televisió per veure-la en valencià sempre que sàpiga que té l’opció, ja que la cadena no sempre informa d’aquesta possibilitat. A l’altra banda de la balança, només un 16% de les pel·lícules emeses són en valencià com a primera opció.
Aquestes dades corresponen a les 102 pel·lícules emeses per la televisió autonòmica entre el primer d’octubre i el 31 de desembre del 2025. Com llavors encara feia poc de la decisió del llavors president de l’ens, Vicente Ordaz, d’incrementar els continguts en castellà, és factible que les xifres del 2026 encara siguen pitjor.
Queixa ciutadana
Aquestes xifres van ser facilitades per À Punt al Consell Audiovisual Valencià (CACV) en resposta a una queixa formulada per una ciutadana a través del formulari que es pot trobar al web del CACV. “Vaig formular una queixa a la bústia de suggeriments d’À Punt, que mai ha rebut resposta i una altra al CACV, que tres mesos després m’ha fet arribar aquest informe”, explica Concepció Ferrer en conversa amb el Diari la Veu.
En la resposta d’À Punt al requeriment del CACV, la direcció del canal admet que “Com a servei públic, À Punt té el compromís de complir amb els principis que inspiren la Llei 2/2024, de la Generalitat, (…) Este mandat legal ens obliga a garantir que la programació reflectisca la realitat lingüística del nostre territori, fomentant l’ús del valencià i assegurant la presència equilibrada de les dos llengües oficials”.
Paradoxalment, i només uns paràgrafs per sota, la mateixa direcció considera que “de les pel·lícules emeses encastellà, aproximadament el 25,6% han disposat d’opció dual en valencià i que, a més, 38 pelicules [sic] s’han pogut vore en valencià, la qual cosa garanteix que l’audiència ha tingut la possibilitat de triar la llengua en un percentatge significatiu dels casos”.
I malgrat que tornen a reconèixer que “que la presència del valencià ha de ser prioritària en la programació, especialment en els canals principals”, ni tan sols esmenten que en el 100% dels casos en què s’ofereix l’opció dels sistema dual, la llengua prioritzada ha estat el castellà i en molts dels casos que es podia triar tampoc s’ha informat als espectadors que tenien aquesta opció.
“Cal fer soroll”
Ferrer no va limitar-se a fer la queixa als webs d’À Punt i el CACV, també ha difós les respostes via xarxes socials. “És important queixar-se i difondre-ho perquè encara que semble que no van a fer cas, aquestes coses els piquen, perquè voldrien silenci absolut”, continua. Per aquesta ciutadana, “À Punt apel·la a la retòrica per acabar reconeixent que no està complint el seu mandat legal”.
De fet, a les seues conclusions, el CACV avisa que “encara que en el seu conjunt el 40,7% [en realitat són el 37%] de les pel·lícules emeses poden veure’s en valencià (…) És necessari reequilibrar els percentatges de pel·lícules oferides en valencià respecte a les oferides en castellà”.
A més, aquest organisme de control també inclou a les seues recomanacions “Informar a l’audiència, a l’inici de l’emissió, d’aquelles pel·lícules o sèries que puguen veure’s en un altre idioma” i fer possible que la ciutadania puga “seleccionar l’idioma de manera senzilla, amb la pista d’àudio clarament identificada”.
