Famílies pel Valencià denuncia que la Conselleria d’Educació, encapçalada per Carmen Ortí, “no ha rectificat la configuració de la llengua base en la majoria dels centres que havien demanat que la segona aula d’Infantil de 3 anys es configurara en valencià”.
L’associació ha assenyalat que “la llengua base d’aquestes aules s’ha assignat tenint en compte solament el procés d’admissió de l’alumnat que es va incorporar a les aules de dos anys el curs 2025/2026” i, per tant, “s’ha deixat sense marge d’elecció les famílies amb criatures que s’incorporaran al sistema educatiu amb 3 anys el curs 2026/2027”.
Així, ha explicat que la setmana passada, arran d’una denúncia pública de l’associació, Educació va afirmar: “Si es detecta que algunes famílies es queden sense plaça en una llengua base, i es considera una oferta suficient per a constituir un nou grup, es demanarà un informe a Inspecció per a veure la possibilitat de canviar la llengua en un grup, sempre que no afecte el dret de la resta d’alumnat”.
Ortí no atén les reclamacions
Tanmateix, Famílies pel Valencià ha assegurat que “durant aquestes darreres setmanes, molts dels centres afectats per aquesta situació han demanat informes a la inspecció educativa i, en la majoria dels casos, aquests informes han sigut positius”, però que “només tenim constància del canvi de la configuració dels grups en una única escola”.
Per tant, l’entitat ha remarcat que “sense la rectificació de Conselleria el curs que ve començarà amb centenars de criatures que hauran d’estudiar tota l’etapa d’infantil i primària en condicions inadmissibles i que s’hagueren pogut evitar: en alguns casos en grups descompensats (aules en valencià al límit i aules en castellà pràcticament buides), en altres directament en la llengua base contrària a la primera voluntat de les seues famílies”.
L’associació ha lamentat “la degradació de l’educació en valencià que provoca l’aplicació de la Llei de Llibertat Educativa per part de Conselleria, a pesar que aquesta tenia en les seues mans l’oportunitat d’escoltar les queixes i denúncies de les famílies i rectificar”.
Famílies pel Valencià ha recordat que “abans de començar el procés d’admissió es va sol·licitar una reunió als responsables de Conselleria per a saber quins passos s’haurien de seguir per demanar la reversió de les aules quan la demanda del valencià superava més del 75% de les sol·licituds, així com els criteris que s’aplicarien a l’hora d’estudiar cada cas”. Per això, l’associació ha qualificat de “poc transparent i inadmissible tot el procés” i ha tornat a insistir en “la necessitat d’aclarir aquests dubtes” i a exigir a Ortí “la creació d’un protocol clar que permeta fer arribar les queixes i que aquestes siguen ateses perquè el dret a una educació de qualitat i en valencià de l’alumnat no es veja perjudicat”.
Creació de 6 aules en valencià
D’altra banda, l’associació ha mostrat la seua satisfacció per “la creació de sis aules en valencià en les comarques castellanoparlants tal com havia sigut la voluntat de les famílies”. Un fet que demostra, ha remarcat l’entitat, que “l’objectiu de fer desaparèixer el valencià d’aquestes comarques s’ha convertit en un fracàs de la Conselleria”.
En aquest sentit, Famílies pel Valencià ha considerat la rectificació de la Conselleria, “que en un principi no havia obert cap aula en valencià, un triomf de les famílies que han lluitat per aconseguir el dret a estudiar en valencià i les felicita per la seua fermesa”.
I ha sostingut que “tots aquests problemes són la conseqüència de l’aplicació de la Llei de Llibertat Educativa” i, per això, ha demanat “la seua immediata derogació”.
