Willa Cather (1873-1947) fou la filla gran de set germans d’una família de grangers d’origen gal·lès; passà la seva infantesa i adolescència a Nebraska, on vivien immigrants suecs, noruecs, francesos, irlandesos i bohemis. Amb l’aspecte d’un noi estudià a la Universitat de Nebraska, on començà medicina i acabà literatura. El 1906 s’instal·la a Nova York, on es va consagrar com una de les grans novel·listes nord-americanes, al costat de Faulkner, Fitzgerald, Hemingway o Wharton.
Pioners, oh pioners!, publicat el 1913, li obre les portes de la fama i és un llibre molt personal, com si l’autora fes un passeig per les terres de la casa on nasqué. La raó és que la novel·la narra les dificultats d’una família emigrada de Suècia, els Bergson, a les àrides praderies de Nebraska. Els homes hi han posat tota la seva força i l’Alexandra, la filla gran i la protagonista, tota la seva intel·ligència, fe i perseverança, per fer d’aquesta terra un indret pròsper on deixar les seves arrels i fer-la casa seva.
De fet, el concepte de la terra hi és present en tota la novel·la. A l’inici es manté salvatge i difícil de domesticar, per la qual cosa, el pare de família acaba emmalaltint i finalment mor, a causa de la seva dura lluita per fer sobreviure la seva primera llavor en aquesta regió llunyana i desconeguda. La duresa de les condicions per mantenir els fruits de la terra, en què la suor de la família la cobreix cada dia des de l’alba fins al crepuscle.
Un cop Alexandra és la líder de la família, la seva inquietud la porta a fer visites pel veïnat del Divide, i a descobrir nous avenços tecnològics, dels quals, els seus germans, a excepció de l’Emil, desconfien. No obstant això, ella defensarà les seves noves idees i farà que la terra floreixi i es fertilitzi, per engendrar la riquesa a la regió. I és que com diu Alexandra “la terra és generosa amb els propietaris que la cuiden i en tenen fe”.
El concepte de l’amor també hi és present, marcant-ne dos tipus: el de joventut –el que prové de la bellesa–, i el de maduresa, en aquest cas, el que prové de l’amistat, un amor més segur i tranquil. El primer seria el cas desafortunat de caire molt romàntic de Maria –una noia infeliçment casada– i l’Emil. I el segon cas, el de l’Alexandra i Carl.
Les relacions entre els personatges de l’obra treu a relluir-ne el tipus. I aquest tipus Willa Cather el vincula amb l’origen de procedència. Els francesos i els bohemis els descriu com a alegres i engrescats amb les novetats, que seria el cas de Maria, que tot i la seva dissortada vida matrimonial, sempre es mostra entusiasta fins al seu final plàcid i tràgic. I els suecs els defineix com a persones geloses i contràries a les novetats, com seria el cas dels germans de l’Alexandra, a excepció de l’Emil, que tot i ser una mica capficat, és comprensiu i tolerant.
De totes maneres, sempre hi ha desviacions de la norma, perquè Frank, el marit de Maria, essent també bohemi, és un jove amargat, que se sent fora de lloc, insatisfet i que una violència continguda el portarà a aniquilar el que realment estimava, per un impuls descontrolat de gelosia. I altres personatges que són un tòpic, com ara el caràcter somniador i temperat de Carl, que intenta cercar fortuna a Alaska, contràriament al seu objectiu inicial. I l’Alexandra, el personatge més potent de l’obra, que trenca els tòpics femenins de la literatura universal. Dona tan treballadora com lluitadora, tan intel·ligent com comprensiva i tan fidel com progressista.
L’estil d’escriptura és molt fresc, combinant diàlegs directes amb descripcions precises i força poètiques, per la qual cosa, anem visualitzant la bellesa d’aquestes terres i els personatges que l’habiten. I a través d’aquestes onades de converses i bells paratges entrem en l’entramat de la vida: la lluita per l’amor i la terra. Aquesta terra que com diu Alexandra sempre hi serà, la terra que és el futur i nosaltres amb la bona voluntat la fem créixer i prosperar, per al següent futur.
