Estem d’enhorabona. En setembre de 2023 naixia la col·lecció eròtica Idil·lis, en Edicions de la Ela Geminada, i el setembre de 2025 La carn vol carn, de Drassana. La primera ja ha fet deu títols i sembla que té molt bona salut. A la segona li augurem una llarga vida.
Rosa, la protagonista de 3600 segons, fa bona la màxima ausiasmarquiana que dona títol a la col·lecció que enceta: “la carn vol carn”. I a fe que ella en tasta, alhora que deixa assaborir la seua a amics i coneguts.
Una mica d’història: la xica se’n va anar de casa als 17 anys i es va fer okupa. També prostituta. Igual anava amb un client que amb dos que fins i tot amb tres alhora. Un dia, contractada per participar en una orgia, va coincidir amb sa mare i amb son pare i es va asserenar. Abandonà la vida de disbauxa i es dedicà només a follar, amb perdó.
Una virtut del llibre és que anomena les coses pel seu nom. No com jo, que a partir d’ara faré servir eufemismes.
En aquesta novel·la eròtica hi ha activitat eròtica. No dic cap bestiesa. He llegit un munt de novel·les adscrites a aquest gènere on no hi ha gens de sensualitat ni de sexualitat. No gens. Misèria i companyia. Filosofia barata. Presa de pèl.
Fet l’aclariment, continue amb la biografia de Rosa. Als 23 anys té tres treballs: model –al natural– en una acadèmia de pintura, cambrera en un pub i teleoperadora. Les hores que treballa de model les fa servir per a pensar. De vegades la fan adoptar postures forçades i tot plegat és un enuig. Fent de cambrera treballa molt i es cansa. Llavors ocupa les pauses de descans per donar-li satisfacció al cos; bé amb el porter, bé amb l’amo del pub, que la vol convertir en la seua parella de vida.
Les còpules del llibre, de la primera a l’última, consten de besades, llepades, mossegades, mamades i fornicació en les postures més diverses –em desdic de voler fer servir eufemismes i dic les coses pel seu nom. Els amants de Rosa són sensacionals i ella sol obtenir tres o quatre orgasmes en cada sessió; de vegades, més. Els caralls dels afortunats són de mida considerable, trempen seguit seguit i tot plegat és un castell de focs artificials, un gaudi immens.
“Vaig tirar mà al fal·lus, però el seu diàmetre era superior al que la meua mà podia abastar i no podia tancar els dits al seu voltant: amb l’altra mà li vaig prendre els testicles i el seu membre encara es va fer més gran, més dur i més calent…”
Té sexe també amb la companya de pis, que li ho fa molt bé, és clar, i amb amants ocasionals. Damunt té els ditets per donar-se plaer si no n’ha obtingut prou al llarg del dia.
Els rics també ploren, però, i la pobra xica acaba amb esgotament nerviós, qui ho diria!
En això, a Rosa li ix un altre treball. Si accepta farà de model setze sessions d’una hora i cobrarà mil euros per sessió. Naturalment diu que sí. “En aquella etapa de la meua vida era només un cos amb els sentits a flor de pell i una ment que vivia al dia”.
La nova activitat la transportarà a una altra dimensió. El tacte, les palpacions a què la sotmetrà el client se li revelaran com la mare de tots els plaers. De la primera sessió a la setzena viu fora del món. El deliri. En acabant, el daltabaix:
“Després de conèixer aquell temple de sensacions, la vida quotidiana se’m feia repugnant, insuportablement vulgar amb tota aquella gent sense propòsit al meu voltant, aquella llum tristíssima sobre les coses…”
Sempre ens quedarà el suïcidi, si tan malament ho passes.
El llenguatge és correcte, molt correcte, i la novel·la es llegeix amb molta alegria. L’únic inconvenient és que la trobe un poc increïble. Jo, passe que ho faça amb el porter, amb l’amo del pub, amb la companya de pis, amb amants ocasionals i amb l’americà… Però que sempre ho passe bé i que encadene els orgasmes i que els amants siguen tan portentosos i que damunt se la pele després de les còpules…
En fi, una dona que li dona tanta marxa al cos sembla increïble que es quede penjada per un senyor que l’acaricia només. Per molt bon acariciador que siga. Jo, què volen que els diga? Malgrat tot, ja m’agradaria viure 3600 segons d’aquesta disbauxa. 600 encara que siga. 60. 6, ai!
