Conseller de la Generalitat en els governs socialistes de Lerma i en el molt posterior retorn de l’esquerra al poder. Diputat, regidor, professor, assessor, militant de base, cap de gabinet… i també un dels mítics “Deu d’Alaquàs”. I per descomptat, catedràtic d’Economia a la Universitat de València, en un viatge d’anada i tornada de la política a les aules. Vicent Soler (Rocafort, 1949) té coses a contar. I ho ha fet. Està presentant per tot arreu Un entre deu. Cinquanta anys de memòries i esperances (Afers, 2026). La pròxima cita és en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el dilluns 23 de novembre a les 18.30 hores. Intervindran l’autor, Gustau Muñoz, Verònica Cantó i la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver.
El títol remet als “deu d’Alaquàs”, els deu antifranquistes detinguts fa cinquanta anys en aquesta localitat de l’Horta Sud, entre els quals hi havia l’autor, recorden des d’ACPV. Era un grup que volia recuperar l’autogovern valencià. Aquell episodi (explicat de nou fa no res en l’Octubre sense massa entusiasme per un altre dels deu, el periodista J.J. Pérez Benlloch) és el “punt de partida d’un relat testimonial que recorre un període singular: d’aquell gris de la dictadura franquista al multicolor actual, ple d’incògnites de futur”, expliquen. El subtítol, per altra banda, remet a Animal d’esperances i memòria (1999), cançó de Raimon.

Cinc dècades d’activitat
“Les memòries permeten resseguir els avatars socials d’aquestes cinc dècades des de les vivències de Soler. Com adverteix el mateix llibre, aquesta mirada personal pot llevar objectivitat al relat, però també el dota de la intensitat d’un testimoni viscut en primera persona”, afigen.
Soler és economista i ha estat catedràtic d’Economia Aplicada i degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, on el 1978 va presentar la primera tesi doctoral en valencià d’aquesta facultat. Ha sigut conseller d’Administració Pública (1985-1987), vicepresident primer de les Corts Valencianes (1987-1995) i conseller d’Hisenda i Model Econòmic del govern del Botànic (2015-2022), recorden des d’ACPV.

“Les conquestes són reversibles”
“Cinquanta anys són molts en la vida d’una persona, però no són res en la història d’un país, tot i que no tots els períodes de la Història són iguals”, recalquen des de l’editorial Afers. “El lector pot resseguir els avatars socials que hi han tingut lloc, des d’una perspectiva lògicament esbiaixada per les vivències de l’autor. Això pot llevar objectivitat al relat, però també el dota de la intensitat d’un testimoni viscut en primera persona. En tot cas, són unes memòries escrites amb especial interés perquè siguen de profit i reflexió per als més joves”, ja que “els canvis socials no són gens fàcils” i “totes les conquestes són reversibles”, alerten.

En una recent entrevista en la mateixa editorial Afers, sobre el candent tema de les dificultats de l’esquerra per moure’s unida, Soler assenyalava: “No és nou a l’esquerra, això de barallar-se per una coma en la línia vint-i-tres del manifest de no sé què. Però la veritat és que després de tot el que ha plogut, a mi m’indigna!”, subratlla. “Que no sàpiguen separar el que és important del que és secundari en aquest punt de la pel·lícula, m’indigna, de veritat. Que hi puga arribar un govern d’extrema dreta, amb el mal que pot fer a tot el que volem i desitgem… És que no tinc paraules”, va dir en l’entrevista d’Esperança Camps.





