Es tracta de dues obres del lingüista i sociolingüista Carles Castellanos que han estat enfocades des d’un punt de vista interessant per a aprendre la llengua. Segons explica l’autor en els seus escrits, és important acostar-se al coneixement de la llengua per mitjà d’instruments que ajudin a millorar l’expressivitat i la precisió en el seu ús. D’aquesta manera es proposa d’anar més enllà de la persecució de la correcció i de l’obsessió per les faltes que ha estat massa sovint l’objectiu dominant en l’aprenentatge. Es vol facilitar, doncs, un coneixement d’una “llengua viva” esperant que la cerca d’aquest objectiu sigui un estímul més per a una aproximació més efectiva.

Carles Castellanos, Llengua viva, Edicions del 1979 (2022)

Llengua viva

Aquest llibre, publicat per Edicions del 1979 l’any 2022, comença per aquesta idea general que hem comentat amb un capítol intitulat “Dominar la llengua” en què es descriuen breument uns quants conceptes fonamentals entorn de la realitat lingüística i la importància d’adoptar l’hàbit d’anar adquirint coneixements per mitjà d’una pràctica quotidiana orientada vers el millorament de la capacitat expressiva. Trobareu tot seguit un capítol d'”Observacions més corrents”, en què de manera senzilla són exposats diferents conceptes gramaticals que ajuden a conèixer la nostra llengua: es tracta de “llistes de suggeriments” que permeten abordar diferents temes d’una manera molt breu i simplificada.

El capítol “Malparlar bé” aporta elements per a poder fer servir un llenguatge català de caràcter informal (familiar o popular) sense abandonar una llengua genuïna. Tot seguit, un “Vocabulari mínim de sociolingüística” desenvolupa uns coneixements generals, però importants per a conèixer els conceptes bàsics més rellevants en el camp de la sociolingüística que ajuden a dominar les argumentacions favorables i a combatre els enganys que envolten l’explicació de la realitat social de les llengües i especialment aquelles qüestions amb què el català s’ha d’enfrontar regularment.

Com podrà observar el lector és un llibre que, segons l’autora del pròleg, la professora Carme Junyent, “proposa un projecte d’alliberament lingüístic” d’una manera senzilla, però alhora exigent, pel fet que el coneixement de la llengua és una tasca per a tota la vida, pacient i que es pot fer d’una manera agradable.

Carles Castellanos i Agustí Mayor, Diccionari de Recursos Lexicals (Direlex), Llibres de l’Índex (2024)

Diccionari de Recursos Lexicals (Direlex)

Aquesta obra publicada per Llibres de l’Índex és un text de més de 500 pàgines, elaborat juntament amb Agustí Mayor, lingüista valencià, orientada a ajudar al coneixement del lèxic. La idea bàsica és molt fàcil, ja que parteix d’un nombre reduït d’un miler de paraules corrents (ANY, BUFAR, CASA, DEMANAR, EIXUGAR … TALLAR, ULL, etc.) que tothom que entra en contacte amb el català coneix de seguida, per a donar accés a milers d’aportacions semàntiques (mots i frases fetes) amb comentaris que suggereixen distincions entre sinònims i sobre l’ús precís de variants (com ara: eixir/sortir, dèbil/feble/flac, rompre/trencar, etc.) o la varietat en el coneixement dels crits dels animals o d’alguns entorns rics lexicalment (com, per exemple, el conegut esport tradicional de la pilota valenciana o aportacions destacades de les varietats de la llengua popular quotidiana i fins i tot citacions del català antic clàssic).

Tal com explica al pròleg el professor eivissenc Bernat Joan i Marí, per mitjà d’aquesta obra podreu aconseguir una precisió més acurada en l’ús de la llengua d’una manera planera i plaent. 

Es pot adquirir en format paper (ja en una 2a edició) o s’hi pot accedir també en línia en aquest enllaç.

Carles Badia és responsable de l’Àrea de Llengua de Poble Lliure.

Més notícies
Notícia: El mugró sota la túnica 
Comparteix
Jo m’imagine l’home que escriu com un Ulisses amb una mirada jove, entusiasta, màgica, amb un toc d’escepticisme. La meua primera impressió va confirmant-se a mesura que vaig llegint. També hi veig un polsim de tendresa, d’admiració, d’amor fins i tot, per aquella gent antiga
Notícia: “Contes de les ombres”, quatre pòdcasts de por per a  la Nit d’Ànimes
Comparteix
Joanjo Garcia, Mònica Richart, Jordi Colonques i Ivan Carbonell ens ofereixen uns relats que combinen supersticions, secrets familiars i fenòmens sobrenaturals
Notícia: “Venècia. Ciutat de pèrdues”, d’Enric Bou
Comparteix
Assaig | Venècia com a metàfora d’un món en extinció, com a metàfora de la vida mateixa, finita
Notícia: “Matèria d’Altea”, d’Irene Klein Fariza
Comparteix
Narrativa | “Carmelina, d’Altea al final no quedarà més que el teu llibre”, li va dir Toni

Comparteix

Icona de pantalla completa