La Unió Llauradora i Ramadera ha traslladat hui al ministre de Consum, Pablo Bustinduy, que la Generalitat “no efectua, o almenys no consten”, controls oficials sobre la qualitat i l’etiquetatge dels productes alimentaris al País Valencià, principalment l’arròs. Aquesta queixa ha tornat al debat públic hui, en el transcurs d’una reunió mantinguda a Sueca amb el ministre per a analitzar la queixa presentada per l’organització agrària sobre l’etiquetatge de l’arròs que ha presentat ja en reiterades ocasions a la Generalitat. En manifestacions a Diari La Veu, el secretari general del sindicat agrari, Carles Peris, ha insistit en el fet que la Generalitat Valenciana “té les competències” i ha tornat a denunciar que en l’etiquetatge actual “no consta l’origen i s’utilitza una simbologia impròpia”. Aquesta pràctica de l’etiquetatge –alerten des de la Unió– “pot induir a error al consumidor, que creu adquirir arròs valencià sense garanties suficients, al mateix temps que suposa un greuge per als productors locals, sotmesos a competència deslleial. Esperem que el ministeri ens ajude a insisitir en la nostra reclamació”, afig Peris. Bustinduy admet que la valenciana és l’única autonomia de l’Estat que no executa controls oficials en matèria d’informació alimentària. Això porta, denuncien des de la Unió, que la importació d’arròs i la seua comercialització a través de marques nacionals afecte greument el sector arrosser valencià.
Només fa uns dies, la Unió ja va alertar del problema amb l’arribada d’una nova entrada d’arròs importat a través del port de València procedent de l’Argentina que conté més de 17.000 tones d’arròs “dirigides a l’empresa Herba Ricemills, amb marques tan importants com Sos, la Fallera, Brillante o la Cigala, entre altres”, segons denuncià l’organització agrària. “L’Argentina és un país de Mercosur, i amb l’entrada de l’aplicació provisional de la part comercial de l’acord UE-Mercosur el passat 1 de maig, es va activar el primer tram del contingent aranzelari per a l’arròs. Com el contingent de 60.000 tones anuals amb aranzel zero s’implanta de manera progressiva durant diversos anys, el volum disponible per al 2026 era molt inferior al contingent final i es va esgotar completament en tot just unes setmanes. En definitiva, els primers contingents d’arròs de Mercosur s’han esgotat pràcticament de manera immediata després de l’entrada en vigor provisional de l’acord, evidenciant un elevat interés exportador cap al mercat comunitari i un potencial risc de pressió sobre el sector productor europeu, entre ells l’arrosser valencià”, denuncià la Unió.
Fernando Durà, membre de la comissió executiva de la Unió i arrosser, assenyalava que “quan el contingent anual arribe progressivament a les 60.000 tones, la pressió comercial pot incrementar-se notablement i es comprova que els operadors del Mercosur competeixen intensament per a completar-los des del primer dia”. Cal assenyalar a més que Espanya va importar l’any 2025 un total de 400.000 tones d’arròs, de les quals la principal proveïdora va ser l’Argentina amb quasi 89.000 tones, segons xifres de la Unió.
La Unió Llauradora i Ramadera recorda que ha alertat “des de fa mesos de la presència de paquets d’arròs de grans empreses arrosseres instal·lades al País Valencià en supermercats i hipermercats on no consta en l’etiquetatge el país d’origen. També ha qüestionat a les cadenes de la gran distribució per no ser corresponsables amb els productors i consumidors identificant l’origen de l’arròs en l’envasament. Algunes venen arròs de fora com si fora valencià, indicant en l’etiqueta únicament el distribuïdor local” i que està envasat al País Valencià. Algunes imatges emprades (una paella, una barraca…) “fan creure que és un producte local, fet que arruïna als productors i enganya els consumidors”, insisteixen.
L’organització agrària ha exigit també en reiterades ocasions a la Conselleria d’Agricultura que inspeccione la procedència, que efectue analítiques de l’arròs importat i que controle l’envasament en les instal·lacions les empreses que importen. D’altra banda, ha dirigit en el transcurs dels últims mesos diversos escrits sobre l’etiquetatge de l’arròs tant a la Conselleria d’Innovació com a la Conselleria d’Agricultura. L’única resposta va ser d’Innovació al novembre “per a llançar pilotes fora, concretament per a dir que la Direcció General de Comerç, Artesania i Consum no té competències per a conéixer l’assumpte”. Segons la Unió, es va traslladar la queixa a la Direcció General de Salut Pública, “que entenem que és l’òrgan competent d’acord amb la normativa aplicable, perquè adopte les mesures que considere pertinents. I en aquest cas, després de contactar amb aquest departament de Sanitat, tampoc es va obtindre resposta, la qual cosa demostra la falta d’assumpció de responsabilitats en matèria d’etiquetatge alimentari per part del Consell”, conclouen.
Tanmateix, l’organització exigeix un reglament europeu perquè s’incloga l’arròs dins de la llista de productes de la UE en els quals és obligatori indicar el seu origen en les etiquetes, tal com va exposar recentment. De fet, el Ministeri de Consum “ha reclamat també en diverses ocasions a la Generalitat que designe una autoritat competent i garantisca la realització de controls oficials sobre la qualitat i l’etiquetatge dels aliments. En 2025, el ministeri va insistir mitjançant comunicació oficial que correspon a les comunitats autònomes tramitar i resoldre els procediments sancionadors en matèria de consum. A més, va recordar que l’incompliment de la normativa d’etiquetatge constitueix una infracció en matèria de consumidors i usuaris”, recalquen des de la Unió. Tota aquesta estratègia de la Unió “és resultat del treball iniciat en setembre de 2025 a través de l’eurodiputat valencià de Compromís, Vicent Marzà, qui també ha sigut present en la reunió celebrada a Sueca”, recorden. Es redactà un informe que es va lliurar a Brussel·les, concretament a la Direcció general de Salut, així com a parlamentaris i associacions de consumidors europeus.
