Va nàixer a Vila-real (1876) i al seu poble va romandre fins als 44 anys. Però Carlos Sarthou Carreres va viure a Xàtiva més de 50 anys: de 1920 a 1971, any de la seua mort. És per això que la capital de la Costera li té una estima gairebé absoluta, i el seu pes com a erudit de referència sembla no acabar-se mai. És un dels pocs personatges amb vincles sòlids i inequívocs amb el franquisme que gran part de l’esquerra respecta. Un dels seus gestos és símbol de peregrinació: el quadre de Felip V penjat cap per avall al museu, fruit d’una decisió seua. Ara, de nou, Xàtiva reprén la seua figura. El motiu, el 150 aniversari del seu naixement. El recordatori s’ha substanciat en tres conferències i una xicoteta exposició amb documents i objectes personals. La filla de Sarthou, Lidia, fou la bibliotecària municipal de Xàtiva fins al 1983.
Per a l’Ajuntament de Xàtiva, Sarthou és “una de les figures més destacades en la investigació, la documentació i la divulgació del patrimoni històric i artístic de la ciutat”, han destacat. La programació per recordar el seu llegat inclou tres conferències durant els mesos d’octubre i novembre i una exposició “que permetrà aprofundir en les diferents facetes de la seua trajectòria i apropar el seu llegat a les noves generacions”, anuncien.
Sarthou va desenvolupar una extensa i polifacètica trajectòria com a historiador, arxiver, escriptor i fotògraf. A més, va ser cronista oficial de Xàtiva i director del Museu Municipal, des d’on va contribuir de manera decisiva al coneixement i la preservació de la història local. Al llarg de la seua vida, va investigar els monuments, els espais històrics, les tradicions i els principals elements del patrimoni cultural de Xàtiva i del conjunt del territori valencià.
La seua obra escrita i fotogràfica “constitueix un testimoni de gran valor per a comprendre l’evolució històrica i monumental de la ciutat, com també per a documentar edificis i béns culturals que han experimentat transformacions importants amb el pas del temps. La seua dedicació a l’estudi i la protecció del patrimoni el va convertir en una figura fonamental per a la preservació de la memòria col·lectiva xativina”, han destacat.
L’exposició prevista porta per títol Carlos Sarthou: imatges, paraules, objectes, contextos, i ha estat comissariada pels historiadors Robert Martínez i Gabriel Pascual. La mostra s’inaugurarà el 12 de novembre a la Sala de les Columnes de la Casa de Cultura de Xàtiva, on es podrà visitar fins al 12 de desembre. L’exposició proposa una aproximació a la figura de Sarthou a través de diferents materials i perspectives que permeten contextualitzar la seua trajectòria i la importància de les seues aportacions.
Així mateix, el cicle de conferències esmentat té tres cites. Totes, a les 19 hores en la Casa de la Cultura amb la finalitat d’aprofundir en la seua figura i en el context històric i cultural en què va desenvolupar la seua activitat. La primera tindrà lloc hui 26 d’octubre, Carlos Sarthou en el context historiogràfic valencià, a càrrec de Robert Martínez. El 2 de novembre, Agustí Ventura, cronista de Xàtiva, oferirà la xarrada Carlos Sarthou. Cronista de Xàtiva, mentre que el 9 de novembre Neus Castellano tancarà el cicle amb Sarthou pel forat del pany.
“Figura cabdal”
El regidor de Cultura de Xàtiva, Alfred Boluda, ha destacat “la importància de Carlos Sarthou com a figura cabdal en la conservació del patrimoni artístic, documental i arquitectònic de la ciutat. La seua tasca com a cronista, arxiver i director del Museu, junt amb la seua dedicació a la fotografia i a la investigació històrica, ha deixat un llegat gràfic i documental fonamental per a conéixer la història xativina del segle XX”, ha assenyalat. I ha afegit: “Per aquest motiu, des de la Regidoria de Cultura s’ha preparat un cicle de conferències i una exposició que aprofundirà tant en la seua obra com en la seua vida personal i familiar, i que, després de passar per Xàtiva, s’exhibirà a Vila-real, la seua localitat natal”, anuncia.
El quadre capgirat
L’acció de capgirar el quadre de Felip V tingué durant dècades una atribució sense documents: fou Carlos Sarthou, es deia. Era lògic, ja que ell era el director quan aquell fet es va produir. Però al llarg dels anys van sorgir diverses informacions reclamant la paternitat del gest. O, almenys, compartir-la. Entre ells, el sacerdot i canonge de la catedral de València Paco Gil Gandia, destinat a Xàtiva per aquella època. O l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, que deixà caure que tal vegada fou el seu avi qui ho va inspirar, ja que a casa tenia una làmina del rei borbó capgirat des de molts anys abans i aquella era una acció ben coneguda.
Acció documentada des del 2014
Gràcies a l’historiador Germà Ramírez Aledón, ara ja és indiscutible. Estudiant documents dels anys 50, Ramírez descobrí i feu públic en 2014 que Sarthou va escriure l’agost de 1957 un article titulat El Museo de Játiva. Datos históricodescriptivos en la revista València Atracción, que dirigia Francesc Almela i Vives. En aquest document es pot trobar una frase que ho corrobora, on diu Sarthou que “el retrat de Felip V el vaig penjar cap a baix en el Museu a càrrec meu perquè va manar incendiar Vila-real i Xàtiva, les meues dues pàtries valencianes, la nadiua i l’adoptiva”. El retrat es va col·locar cap per avall, per tant, eixe any, el 1956. Sarthou va dirigir el museu fins al 1961.
