La Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha obert el concurs amb el debut cinematogràfic de Sandra Ferrús. Els dies clars, una comèdia dramàtica basada en la seua premiada obra teatral El silenci d’Elvis i rodada originalment en valencià.
Vicent, a qui dona vida Sergi Torrecilla, és un jove animat, amb esperit rocker la vida del qual i la de la seua família estan travessades per l’esquizofrènia. A través d’un retrat proper i sensible, el film aborda l’impacte de la malaltia mental en l’entorn familiar i denuncia la desprotecció que pateixen tant els qui hi conviuen com els familiars davant la insuficiència dels recursos i les cures institucionals.
Sandra Ferrús, que escriu i dirigeix la pel·lícula, explica que l’impuls creatiu va nàixer directament d’una forta experiència personal i d’una necessitat social profunda. Des d’una mirada carregada de sensibilitat i lliure de tabús, la directora exposa el seu desig per a aquest film: “M’encantaria que la història despertara empatia, comprensió i atenció als problemes reals que afronten les persones amb malalties mentals i les seues famílies”.
Ferrús, actriu i dramaturga sense experiència prèvia com a cineasta, declara que el salt del teatre al cinema el van fer els espectadors: “Vam rebre moltes cartes en què gent del col·lectiu ens donava les gràcies, era com dir ‘per fi ens veuen'”. Aquesta resposta, explica, va fer que pensàrem que havíem d’anar més enllà. “El teatre al final és molt bonic, té coses molt especials, però l’oportunitat que dona el cinema, que és arribar a qualsevol casa, no la ofereix el teatre”, afirma.
Trencar el silenci
La directora relata que en el guió, que va escriure amb Aitor Merino, el repte va ser “explicar sense contar”: hi ha “molt de diàleg, perquè quan arriben els silencis tinguen tot aquest pes”. Les paraules, afegeix, eren també una manera de trencar el silenci que envolta la malaltia mental.
Ferrús assegura que per a ella l’important és també mostrar l’entorn familiar que viu la malaltia mental i, per això, ha destacat el grup de mares que fan teràpia.
Sergi Torrecilla, que interpreta el protagonista, destaca que Ferrús “des del primer moment” li va donar la mà, ja des del càsting. El procés, assenyala, es va construir “amb molt de respecte i amb molta cura, amb molta confiança, amb molt d’assaig”.
Cuidar les famílies
Per a l’actor, aquesta idea és una de les claus de la pel·lícula: la manera de cuidar les famílies com la forma de relacionar-nos, amb “aquelles cures necessàries per no tindre por del qui és diferent”.
Torrecilla defensa també el valor de la tendresa, present, remarca, en tot l’equip: “Cal valorar moltes vegades la tendresa per a mirar l’altre també des d’un lloc sense por. Viure en societat, subratlla, “no ha de donar res per fet i buscar, tant institucionalment com familiarment, de quina manera ens podem ajudar”.
“Des de les entranyes”
El productor i muntador de la pel·lícula, Pepe Andreu, i el seu protagonista coincideixen que el rodatge es va viure amb aquesta implicació: “Totes les pel·lícules s’expliquen des del cor, però en aquesta hi havia molt de cap i molt des de les entranyes”.
Al costat de Torrecilla, el repartiment compta amb intèrprets destacats de l’escena valenciana, com ara Pilar Martínez, Toni Misó i Ferrús. El film, produït per Suica Films, transcorre en localitzacions de València i de la Ribera Alta, escenaris que reforcen l’arrelament i la identitat d’una història profundament vinculada al seu territori.
