Un equip d’arqueòlegs ha descobert a Constança, al sud-est de Romania, un sarcòfag infantil intacte d’època romana que contenia un taüt de fusta, objectes d’adorn personal de bronze, joguines de fang i garlandes de flors. La troballa, datada preliminarment entre els segles II i III dC, ofereix una oportunitat excepcional per a estudiar els rituals funeraris de l’antiga Tomis, a la província romana de Mèsia Inferior.
La descoberta va tenir lloc el 22 d’octubre del 2026, quan Constantin Băjenaru, doctor en arqueologia i autor de nombrosos treballs sobre el món hel·lenístic i romà tardà de la regió, i Cătălin Nopcea, que també forma part de la plantilla del Museu d’Història Nacional i Arqueologia de Constança, van advertir que al jaciment podia haver-hi una sepultura sense profanar.
Finalment, mentre treballaven en una excavació preventiva a la zona de Flămânda, dins del terme municipal de l’antiga Tomis, van localitzar un petit sarcòfag. El 27 d’octubre, un equip de conservadors, restauradors i arqueòlegs el va obrir en públic i va trobar l’enterrament infantil.

Joguines i amulets
L’aixovar funerari estava format per ornaments personals de bronze, joguines de fang i garlandes de flors. Una de les joguines té forma de gall i incorpora elements a l’interior que sonen quan es mou. Els arqueòlegs consideren que aquesta característica podria indicar que era una criatura, encara que les dades continuen sent preliminars fins a la publicació de l’informe del museu.
Entre els objectes descoberts hi ha una moneda; dues bullae, uns collarets que els romans utilitzaven com a amulets protectors, i dues joguines de fang més, que evidencien que l’aixovar es va preparar per a un infant.

Les excavacions arqueològiques a Tomis ja havien proporcionat anteriorment joguines de fang i aixovars infantils. De fet, un museu d’Iași va acollir fins al 4 d’octubre una exposició sobre la infància en l’Antiguitat amb més de 80 peces de Tomis, entre les quals hi havia aixovars infantils restaurats a Constança.
Un altre dels elements destacats pels investigadors és l’estat de conservació de la fusta del taüt, un dels primers materials que acostumen a desaparèixer en un jaciment. L’estudi pot permetre conèixer com treballaven els fusters de l’època i com acoblaven les peces. El fet que el sarcòfag de pedra haja romàs tancat pot haver-ne afavorit la preservació de l’interior, però els especialistes encara no han explicat què va passar en aquest cas concret.
“Encara que estem al començament de la documentació, considerem que aquest descobriment és molt important, en primer lloc, per la conservació intacta del sarcòfag i també per l’estat inalterat de l’inventari funerari, que ofereix informació valuosa sobre les pràctiques funeràries de l’època romana a Tomis”, ha declarat la institució museística.

Una descoberta excepcional
Trobar una tomba intacta és un dels somnis dels arqueòlegs, i obrir un sarcòfag i ser els primers a observar-ne el contingut després de segles representa una ocasió única per a acostar-se al passat. Aquesta possibilitat explica l’entusiasme dels especialistes del Museu d’Història Nacional i Arqueologia de Constança quan van comunicar la descoberta.
L’enterrament estava ubicat a l’extrem nord de la necròpolis de Tomis, prop d’una important via de comunicació de l’Antiguitat, a la vora de la mar Negra. En concret, la tomba estava a 1,5 quilòmetres de la ciutat romana, al costat del camí que la connectava amb Hístria, una altra ciutat costanera situada més al nord.

Els romans acostumaven a ubicar els cementiris als afores i al costat dels camins perquè la llei impedia fer soterraments dins de les urbs. Les tombes s’alineaven així al llarg de les calçades, una disposició que encara es pot observar a la via Àpia, a Roma. Per als experts, l’emplaçament de la sepultura pot ajudar a delimitar l’extensió de la necròpolis i a comprendre com s’organitzaven les tombes vora aquesta ruta. La comparació amb altres restes de la zona també podria aportar informació sobre la manera de viure de la comunitat romana de Tomis.

No és la primera vegada que el museu localitza tombes romanes a Constança. El febrer del 2026 va concloure una excavació vinculada a les obres de l’hospital de malalties infeccioses, també dirigida per Băjenaru, en què es van trobar 34 sepultures d’època romana, algunes amb diversos cossos en catacumbes.
“Es tracta d’un descobriment extraordinari, d’aquells que es veuen poques vegades en la vida. Una troballa que potser es produeix una vegada cada dues generacions”, ha afirmat l’arqueòloga Ana Hamat, integrant de l’equip que ha localitzat la tomba infantil.
El descobriment del moment a Europa
La datació inicial situa el sarcòfag entre els segles II i III dC i els primers indicis apunten que la necròpolis podria haver pertangut a una família important. Els investigadors relacionen aquesta possibilitat amb la proximitat d’altres sepultures, a poca distància de la via romana entre Tomis i Hístria. Una d’aquestes, descoberta fa quatre anys i construïda amb rajoles, havia sigut destruïda entre la Primera i la Segona Guerra Mundial en excavar-se una fossa.
“El sarcòfag és petit, i això és precisament el que fa que la troballa siga poc freqüent. Els sarcòfags d’aquesta classe utilitzats per a enterrar criatures són molt rars. De fet, no en teníem cap fins ara“, ha explicat Băjenaru.

Hamat també ha destacat que, com que estava tancat i sense alterar, “ha aconseguit conservar moltíssima informació. Aquest infant de Tomis rebrà un tracte excel·lent i, probablement, en el futur serà exposat”. L’arqueòloga també ha reconegut que a Romania no tenen “la sort” de disposar de jaciments com ara Pompeia o Herculà, i ha definit la descoberta com “una finestra a la vida de fa 1.800 anys“. A més, ha assegurat que “ha estat el descobriment del moment a Europa“.
La troballa reforça el patrimoni històric de Constança en un moment en què la ciutat es prepara per a acollir, d’ací a dos anys, el congrés de les províncies danubianes. La cita preveu aplegar nombrosos especialistes en la història de l’Imperi romà.
De colònia grega a ciutat de desterrament d’Ovidi
Constança és actualment el principal port romanés de la mar Negra, però els seus orígens es troben en Tomis, una colònia comercial fundada per grecs de Milet. Les fonts en situen la fundació cap al segle VI aC, encara que alguns especialistes en remunten la creació aproximadament al 600 aC. La ubicació en un promontori, amb un port al sud, la va convertir en una escala de les rutes que travessaven la Dobrudja, la regió situada entre el Danubi i la mar, fins a arribar al riu.

Els romans van conquerir la regió l’any 29 aC i, més tard, el 8 dC, l’emperador August hi va desterrar el poeta Ovidi, que aleshores tenia uns 50 anys i era l’autor més cèlebre de Roma. En els poemes escrits durant l’exili, les Tristia i les Epístoles des del Pont, Ovidi va descriure Tomis com un indret bàrbar, amb hiverns tan rigorosos que, segons relata en Tristia III, 10, el vi es congelava i es consumia en glaçons.
Tanmateix, els historiadors recorden que Ovidi exagerava, perquè volia convèncer l’emperador que li permetera tornar a Roma, ja que la ciutat disposava de gimnasos i teatres. Malauradament, el poeta no va aconseguir mai el perdó de l’emperador i va morir a Tomis l’any 18 dC.

Les preguntes que encara queden obertes
Els sarcòfags intactes són escassos. Quan l’any 2021 se’n va descobrir un a Cluj, l’antiga Napoca, el museu de Transsilvània el va qualificar de molt singular, perquè habitualment es troben oberts o saquejats. De moment, encara hi ha més preguntes que respostes. El museu no ha precisat si s’han conservat les restes del xiquet, a quina edat va morir, a quina família pertanyia ni si el sarcòfag presenta alguna inscripció. Tampoc se sap com es va construir el taüt de fusta ni d’on procedia la moneda que formava part de l’aixovar.

Els arqueòlegs, que estudiaran el context de l’enterrament, els objectes recuperats i les tècniques de construcció del taüt i del sarcòfag, confien que les anàlisis efectuades a les restes aportaran respostes sobre la identitat i la vida del misteriós infant de Tomis.




